A manera de conclusió, s’identifica en el procés per a l’elaboració d’una peça de motion graphics l’existència de l’anomenada línia de producció, que comprèn tres etapes ben definides de preproducció, producció i postproducció, amb les seves tècniques i processos.
Es visualitza la incidència en major o menor grau de les disciplines de l’animació, el cinema i el disseny en cadascuna d’aquestes fases. Es pot sintetitzar, grosso modo, que en l’etapa de preproducció hi ha major incidència de tècniques i processos provinents de la disciplina del disseny, en la producció de l’animació i en la postproducció del cinema.
Per a cadascuna de les fases de la línia de producció, es recomanen aquells autors més influents i/o que descriuen de manera més detallada les tècniques i processos implicats en cada cicle (vegeu la figura 4).
Finalment, en relació amb certs conceptes aïllats, es recomana tenir-los en compte per a cadascuna de les etapes de la línia de producció corresponent, per ampliar els conceptes descrits. Alguns exemples són les propietats fílmiques i cinematogràfiques que descriu Krasner (2008): nous conceptes en l’etapa de preproducció com style frames, process books, pitch books; noves tècniques per a la generació d’idees com moodboards, hero frames i diferents tipus de design boards definits per Shaw (2016); conceptes en la producció referents a la càmera, els formats de vídeo, la compressió de vídeo, els formats d’imatge fixa, els materials d’art tradicional, les eines i les tècniques per captar el moviment natural del món real trobats a Crook i Beare ( 2016); i la terminologia i els conceptes de tecnologia pertanyents al mitjà anàleg o digital, resolució de la imatge, resolució de la pantalla, sistemes de color i radiodifusió comentats per Woolman (2004).
Font: elaboració pròpia a partir de Braha i Byrne (2011), Crook i Beare (2016), Gallagher i Paldy (2007), Krasner (2008), Shaw (2016) i Woolman (2004).