{"id":101,"date":"2018-08-28T19:25:39","date_gmt":"2018-08-28T17:25:39","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/?page_id=101"},"modified":"2018-09-04T19:09:07","modified_gmt":"2018-09-04T17:09:07","slug":"3-letapa-de-postproduccio","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/3-letapa-de-postproduccio\/","title":{"rendered":"3. L’etapa de postproducci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Els conceptes i la terminologia per referir-se a l’etapa de postproducci\u00f3 varien segons els autors. Krasner (2008), per exemple, la identifica com a s\u00edntesi del contingut<\/strong> i la divideix en dues fases: compositing<\/em><\/strong> i seq\u00fcenciaci\u00f3<\/strong>. En el per\u00edode de compositing<\/em>, inclou operacions de mescla, keying<\/em> (incrustaci\u00f3), canals alfa, mats, m\u00e0scares, implantaci\u00f3 i correcci\u00f3 de color. En la fase de seq\u00fcenciaci\u00f3, l’autor examina:<\/p>\n

    \n
  1. Els processos d’edici\u00f3 que vinculen dos o m\u00e9s seq\u00fc\u00e8ncies de motion graphics<\/em>.<\/li>\n
  2. Les t\u00e8cniques d’edici\u00f3 que s’estableixen mitjan\u00e7ant l’\u00fas de talls (crosscutting<\/em>, edici\u00f3 paral\u00b7lela, contrapunt o counterpoint<\/em>, cutaway<\/em>, jump cut<\/em> i flash cut<\/em>) i de transicions (dissoldre, fosa o fade<\/em>, cortineta o wipe<\/em> i altres transicions gr\u00e0fiques complexes).<\/li>\n
  3. La mobilitat del quadre que pot utilitzar t\u00e8cniques de c\u00e0mera f\u00edsica o digital per dissoldre una composici\u00f3 en diversos segments.<\/li>\n
  4. L’establiment del pas que representa la velocitat en qu\u00e8 es presenta el contingut i es divideix en tempo<\/em> i en velocitat de transici\u00f3.<\/li>\n
  5. L’establiment de ritme que pot ser continu, i es presenta per sincronitzaci\u00f3, durada del quadre i repetici\u00f3 de la imatge, o pot ser ritme variable, i en aquest cas s’estableix per \u00e8mfasi, variaci\u00f3 de la freq\u00fc\u00e8ncia d’esdeveniments i variaci\u00f3 de la durada del quadre i la pausa (vegeu la figura 3).<\/li>\n<\/ol>\n

    Crook i Beare (2016) descriuen l’etapa de postproducci\u00f3 de manera clara. Els autors subratllen que tots els recursos s’han creat en arribar a aquest punt de la l\u00ednia de producci\u00f3, per la qual cosa \u00e9s aqu\u00ed quan se subministren tots els mitjans per posar en lloc segur el material creat. El treball de l’editor adquireix gran rellev\u00e0ncia en aquesta etapa, ja que ser\u00e0 l’encarregat d’editar les imatges de v\u00eddeo. Una vegada complert aquest proc\u00e9s, els autors inclouen una altra figura: el compositor<\/strong>, que ser\u00e0 l’encarregat de barrejar tots els elements, amb operacions de m\u00e0scara i barreja. Qualsevol canvi que sorgeixi d’aquesta reuni\u00f3 entre director i client s’enviar\u00e0 novament a l’etapa en la qual pugui corregir-se, en la l\u00ednia de producci\u00f3. Un cop resolt, ha de continuar fins al final del proc\u00e9s de producci\u00f3, passant una altra vegada per totes les fases per a la seva revisi\u00f3. \u00c9s un proc\u00e9s c\u00edclic, que es repeteix fins que el treball est\u00e0 complet. En aquest moment, es reprodueix en el format final. Els autors tamb\u00e9 inclouen en aquesta etapa el so, i es lamenten que aquesta sigui una dimensi\u00f3 de motion graphics <\/em>molt descurada. Aix\u00ed mateix, analitzen la sincronitzaci\u00f3 del so, l’ADR i el Foley<\/em>.<\/p>\n

    Altres autors, com Woolman (2004), identifiquen les t\u00e8cniques d’edici\u00f3 i composici\u00f3 com a part de la tecnologia necess\u00e0ria per a produir peces de motion graphics<\/em>, per\u00f2 sense incloure-les en una etapa precisa de la l\u00ednia de producci\u00f3. Afegeix l’autor q\u00fcestions referents a la resoluci\u00f3 de la pantalla i a la relaci\u00f3 d’aspecte o aspect ratio<\/em>.<\/p>\n

    En els \u00edndexs i en els textos de llibres que ensenyen com desenvolupar un projecte de motion graphics<\/em> i en els glossaris de llibres que mostren exemples, es va identificar terminologia pertanyent a l’etapa de postproducci\u00f3. Greene (2003), per exemple, inclou l’etapa de postproducci\u00f3 dins de l’etapa de producci\u00f3, tot i que la identifica com a postproducci\u00f3. Inclou terminologia referent a l’edici\u00f3, videocompresi\u00f3, importar i exportar seq\u00fc\u00e8ncies, efectes, canvi de paleta de color, entre d’altres.<\/p>\n

    Braha i Byrne (2010) incorporen en l’etapa de postproducci\u00f3 els efectes de so i les t\u00e8cniques d’edici\u00f3 i Drate i altres (2006) denominen l’etapa postproducci\u00f3<\/em> i la defineixen com els processos que tenen lloc despr\u00e9s de la producci\u00f3, i inclouen la manipulaci\u00f3 digital, l’edici\u00f3, el so, el doblatge i la postedici\u00f3.<\/p>\n

    S’observa que els conceptes i la terminologia per referir-se a l’etapa de postproducci\u00f3 varien segons els autors. No obstant aix\u00f2, les descripcions que realitzen Krasner (2008) i Crook i Beare (2016) s\u00f3n apropiades per abordar l’estudi d’aquest per\u00edode. Si b\u00e9 la major part de la feina del dissenyador es realitza en les dues etapes pr\u00e8vies a la postproducci\u00f3, \u00e9s en aquesta fase quan tot el material s’ha de sintetitzar per al lliurament al client. La interacci\u00f3 amb altres figures en la realitzaci\u00f3 de la pe\u00e7a final de motion graphics <\/em>es fa m\u00e9s evident, i figures com l’editor, el compositor, l’especialista en efectes especials, el t\u00e8cnic de so, l’especialista en correcci\u00f3 de color, entre d’altres, s’han de sumar a l’an\u00e0lisi. Aix\u00ed mateix, el valor del treball en equip o les tasques multidisciplin\u00e0ries adquireixen molta rellev\u00e0ncia en aquest per\u00edode.<\/p>\n

    \"\"
    Figura 3. Etapa de postproducci\u00f3 de motion graphics<\/em>.
    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de Crook i Beare (2016), Drate i altres (2006), Greene (2003), Krasner (2008) i Woolman (2004).<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Els conceptes i la terminologia per referir-se a l’etapa de postproducci\u00f3 varien segons els autors. Krasner (2008), per exemple, la identifica com a s\u00edntesi del contingut i la divideix en dues fases: compositing i seq\u00fcenciaci\u00f3. En el per\u00edode de compositing, inclou operacions de mescla, keying (incrustaci\u00f3), canals alfa, mats, m\u00e0scares, implantaci\u00f3 i correcci\u00f3 de color. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false},"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/101"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=101"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/101\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":148,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/101\/revisions\/148"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}