{"id":97,"date":"2018-08-28T19:02:49","date_gmt":"2018-08-28T17:02:49","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/?page_id=97"},"modified":"2018-09-04T18:59:18","modified_gmt":"2018-09-04T16:59:18","slug":"1-letapa-de-preproduccio-2","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/1-letapa-de-preproduccio-2\/","title":{"rendered":"1. L’etapa de preproducci\u00f3"},"content":{"rendered":"

S’ha observat que, en la preproducci\u00f3, els autors estudiats fan refer\u00e8ncia a l’etapa anal\u00edtica i a l’etapa creativa del proc\u00e9s de disseny. Per exemple, Krasner (2008) anomena l’etapa de preproducci\u00f3 \u00abconceptualitzaci\u00f3 i desenvolupament d’idees\u00bb, i inclou l’avaluaci\u00f3<\/strong> (en la qual es defineix l’objectiu, es focalitza l’audi\u00e8ncia, s’investiga el tema, es coneixen les restriccions que hi pot haver en la ind\u00fastria i es decideix l’estil de la imatge), la formulaci\u00f3<\/strong> (en qu\u00e8 l’autor fa refer\u00e8ncia a t\u00e8cniques per a la generaci\u00f3 d’idees com el brainstorming<\/em>, obstacles per al pensament creatiu, inspiraci\u00f3, presa de riscos i experimentaci\u00f3), la incubaci\u00f3<\/strong> (en la qual s’inclou l’avaluaci\u00f3, selecci\u00f3 i refinament de les idees) i la visualitzaci\u00f3 d’idees<\/strong> (storyboards<\/em> i animatics<\/em> s\u00f3n storyboards<\/em> en moviment que ajuden el director d'una producci\u00f3 a determinar la manera en qu\u00e8 les escenes flueixen juntes (Tumminello, 2005, p\u00e0g. 210).\" data-placement=\"top\" data-html=\"true\" >animatics<\/em><\/a><\/span>) (veure la figura 1). Argumenta que, m\u00e9s enll\u00e0 de les eines utilitzades i del format de lliurament, el desenvolupament del concepte \u00e9s cr\u00edtic en qualsevol forma de comunicaci\u00f3 gr\u00e0fica, i el desafiament \u00e9s desenvolupar conceptes \u00fanics i comunicar-los a trav\u00e9s de la narraci\u00f3.<\/p>\n

Woolman (2004) anomena aquesta fase preproducci\u00f3<\/strong> i hi inclou les etapes de planificaci\u00f3 de disseny d’una seq\u00fc\u00e8ncia abans de l’animaci\u00f3 i la considera com una etapa essencial a causa del temps que implica despr\u00e9s l’animaci\u00f3. Segons l’autor, en aquesta etapa \u00e9s quan els conflictes potencials es poden resoldre, les decisions visuals b\u00e0siques es prenen i el client aprova el concepte. Inclou en aquesta etapa la puntuaci\u00f3 simb\u00f2lica, l’storyboard<\/em> basat en imatges, l’storyboard<\/em> basat en text, diagrames i prototips.<\/p>\n

Gallagher i Paldy (2007) es refereixen a aquesta etapa com el primer pas del viatge; la denominen preproducci\u00f3<\/strong>. En aquesta fase, es descriuen el concepte i el desenvolupament, els m\u00e8todes de recopilaci\u00f3 de dades, la revisi\u00f3 del material, la formulaci\u00f3 i l’associaci\u00f3 d’idees. Suggereixen tamb\u00e9 m\u00e8todes de visualitzaci\u00f3 d’idees com els esbossos, prototips, storyboards<\/em>, maquetes i grilla (vegeu la figura 1).<\/p>\n

Crook i Beare (2016) destaquen que el moment m\u00e9s important d’un projecte de motion graphics<\/em> \u00e9s el moment previ al desenvolupament del producte (s’ent\u00e9n per producte la pe\u00e7a de motion graphics<\/em>), al qual denominen preproducci\u00f3<\/strong> (Crook i Beare, 2016, p\u00e0g. 164) i quan comen\u00e7a el planejament i el disseny del concepte. Analitzen la import\u00e0ncia del pensament anal\u00edtic en aquesta etapa del proc\u00e9s, ressaltant el SWOT<\/strong> ve de les paraules en angl\u00e8s strengths<\/em>, weaknesses<\/em>, opportunities<\/em>, threats<\/em> (en catal\u00e0: fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces). Es poden utilitzar aquestes categories per organitzar els primers pensaments sobre per a qu\u00e8 i per a qui \u00e9s la pe\u00e7a de motion graphics<\/em>, i com pot estar subjecte a interfer\u00e8ncies o males interpretacions (Crook i Beare, 2016).\" data-placement=\"top\" data-html=\"true\" >SWOT<\/a><\/span> (a Espanya, DAFO) com una estructura que cal seguir per a l’an\u00e0lisi sistem\u00e0tic. Tamb\u00e9 descriuen el source<\/em>), el missatge (message<\/em>), el canal (channel<\/em>) i el receptor (receiver<\/em>) (Crook i Beare, 2016).\" data-placement=\"top\" data-html=\"true\" >model de comunicaci\u00f3 de Berlo<\/a><\/span>\u00a0per organitzar les idees inicials i ressalten la import\u00e0ncia de la utilitzaci\u00f3 d’esborranys en l’etapa pr\u00e8via, per recopilar dades i observacions sobre el projecte. Els autors inclouen en aquesta fase el proc\u00e9s de disseny (format per les etapes de planificaci\u00f3, disseny i refinament o millora), els storyboards<\/em> i l’estil visual. Identifiquen tres figures que intervenen en aquesta etapa: el director creatiu<\/strong> (el seu paper \u00e9s tenir el control total del look and feel <\/em>de la pe\u00e7a de motion graphics<\/em>); l’artista d<\/strong>‘storyboards<\/strong><\/em> (alg\u00fa que destaca en la seq\u00fc\u00e8ncia narrativa); i l’artista conceptual<\/strong> (que produeix la part visual que transmet la idea abans de la producci\u00f3).<\/p>\n

Tot el treball de Shaw (2016) se centra en l’etapa creativa d’un projecte de disseny i\u00a0que anomena design for motion<\/em><\/strong> (Shaw, 2016, p\u00e0g. 4), en catal\u00e0 disseny per al moviment<\/em>. La identifica com la uni\u00f3 entre la creaci\u00f3 d’imatges i la narraci\u00f3, la primera etapa creativa d’un projecte en una producci\u00f3 de disseny. Per a l’autor, el planejament \u00e9s necessari abans d’animar; inclou el desenvolupament del concepte, l’estil visual, la hist\u00f2ria i les especificacions per a la producci\u00f3 i el lliurament. Suma tamb\u00e9 t\u00e8cniques per al desenvolupament del concepte com la lliure escriptura,de paraules, els mind maps <\/em>i els moodboards<\/em>. Shaw (2016) explica que, despr\u00e9s de definir l’est\u00e8tica, es dona a la narraci\u00f3 una seq\u00fc\u00e8ncia i es representa cada escena i presa important en una producci\u00f3 de disseny perqu\u00e8 l’estil visual i la hist\u00f2ria s’entenguin f\u00e0cilment.<\/p>\n

En glossaris de llibres que mostren exemples de motion graphics<\/em> en la pr\u00e0ctica professional, Curran (2001), Drate i altres (2006) citen terminologia que pertany a l’etapa de preproducci\u00f3. Curran (2001) inclou m\u00e8todes de visualitzaci\u00f3 d’idees com els storyboards<\/em> i els animatics<\/em>. Drate i altres (2006), per la seva banda, descriuen l’etapa de preproducci\u00f3 com tot all\u00f2 que succeeix \u00ababans de la producci\u00f3\u00bb, i en el glossari llisten alguns conceptes que s’inclouen en aquesta etapa, com, per exemple, previsualitzaci\u00f3<\/strong>, en la qual es posen a prova les idees abans de l’etapa de producci\u00f3, storyboards<\/em>, animatics<\/em>, shooting boards <\/em>i style frames<\/em> com a m\u00e8todes de visualitzaci\u00f3 de les idees. Greene (2003) defineix l’etapa de preproducci\u00f3 com a proc\u00e9s creatiu<\/strong>. Dins d’aquesta etapa s’inclouen conceptes com el desenvolupament del concepte, brief<\/em> creatiu, brainstorming<\/em>, i la presa de consci\u00e8ncia de les limitacions que pot tenir la tecnologia.<\/p>\n

Finalment, Braha i Byrne (2010) anomenen aquesta etapa preproducci\u00f3<\/strong> i hi inclouen la investigaci\u00f3, el brief <\/em>creatiu, treatment<\/em> o look and feel <\/em>del concepte (tractament), storyboards<\/em>, style frames<\/em>, prova preliminar, pitch<\/em>, animatics<\/em>, rodatge en temps real (live action shoot preproduction<\/em>), il\u00b7lustraci\u00f3, modelatge, primer tall o rough cut<\/em>, fine cut<\/em> i lliurament final.<\/p>\n

En definitiva, es recomana abordar l’etapa de preproducci\u00f3 de la manera que Crook i Beare (2016) duen a terme el seu estudi sobre el pensament anal\u00edtic. Tamb\u00e9 sembla apropiat sumar el treball de Shaw (2016), ja que es descriuen en detall les t\u00e8cniques que el dissenyador de motion graphics <\/em>pot abordar en el desenvolupament del concepte, i sumar l’elaboraci\u00f3 que formalitzen Gallagher i Paldy (2007) sobre el desenvolupament i la conceptualitzaci\u00f3 d’idees. Els exemples de peces de motion graphics <\/em>i la descripci\u00f3 de la primera fase de la l\u00ednia de producci\u00f3 esmentats en els textos de Curran (2001), Drate i altres (2006) i Greene (2003) completen aquesta an\u00e0lisi.<\/p>\n<\/div>\n

\"\"
Figura 1. Etapa de preproducci\u00f3 de motion graphics<\/em>.
Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de Braha i Byrne (2011), Crook i Beare (2016), Gallagher i Paldy (2007), Krasner (2008), Shaw (2016) i Woolman (2004).<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S’ha observat que, en la preproducci\u00f3, els autors estudiats fan refer\u00e8ncia a l’etapa anal\u00edtica i a l’etapa creativa del proc\u00e9s de disseny. Per exemple, Krasner (2008) anomena l’etapa de preproducci\u00f3 \u00abconceptualitzaci\u00f3 i desenvolupament d’idees\u00bb, i inclou l’avaluaci\u00f3 (en la qual es defineix l’objectiu, es focalitza l’audi\u00e8ncia, s’investiga el tema, es coneixen les restriccions que hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false},"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/97"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=97"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/97\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":142,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/97\/revisions\/142"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=97"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}