{"id":99,"date":"2018-08-28T19:24:17","date_gmt":"2018-08-28T17:24:17","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/?page_id=99"},"modified":"2018-09-04T19:06:26","modified_gmt":"2018-09-04T17:06:26","slug":"2-letapa-de-produccio","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/2-letapa-de-produccio\/","title":{"rendered":"2. L’etapa de producci\u00f3"},"content":{"rendered":"

En l’etapa de producci\u00f3, els autors fan refer\u00e8ncia als m\u00e8todes i processos d’animaci\u00f3; tamb\u00e9 es troben similituds amb el desenvolupament o la implementaci\u00f3 d’idees del proc\u00e9s creatiu de disseny.<\/p>\n<\/div>\n

Woolman (2004) descriu les t\u00e8cniques d’animaci\u00f3 de manera a\u00efllada, sense incloure-les en una etapa precisa. S’hi refereix com a part de la tecnologia de motion graphics<\/em>. Inclou fonaments d’animaci\u00f3 (com el tra\u00e7at de moviment i freq\u00fc\u00e8ncia del quadre, els quadres clau i intermedis, la velocitat o suavitat i l’acceleraci\u00f3 o desacceleraci\u00f3) i t\u00e8cniques i materials utilitzats en processos d’animaci\u00f3 tradicional (com el traum\u00e0trop, el foliscopi, el film directe o sense c\u00e0mera, l’stop motion<\/em> i el rotoscopi).<\/p>\n

Krasner (2008) tamb\u00e9 esmenta els processos d’animaci\u00f3, encara que els situa en una etapa precisa de la producci\u00f3, a la qual s’hi refereix com a \u00abcreaci\u00f3 del moviment\u00bb. Aconsella els passos que cal seguir durant el proc\u00e9s de l’animaci\u00f3, inclosos els esbossos miniatura, la generaci\u00f3 de quadres clau i quadres intermedis, la reducci\u00f3, el zoom i l’augment d’imatge, el planejament de cada moviment de manera individual, la generaci\u00f3 de capes i elements superposats, els moviments de c\u00e0mera, la trobada d’un estil expressiu o experimental, la combinaci\u00f3 de t\u00e8cniques de mitjans i la durada dels quadres (time frame<\/em>). Descriu tamb\u00e9 t\u00e8cniques d’animaci\u00f3, com l’animaci\u00f3 quadre per quadre (inclou l’animaci\u00f3 cl\u00e0ssica, animaci\u00f3 amb acetats, film directe, collage<\/em> i t\u00e8cniques mixtes, stop motion<\/em>, rotoscopi, pel\u00b7l\u00edcula i captura digital), la interpolaci\u00f3 (lineal, no lineal, espacial, visual i temporal) i la coordinaci\u00f3 del moviment, en la qual es poden combinar m\u00faltiples transformacions, cosa que permet la posici\u00f3, escala i orientaci\u00f3 dels elements per animar (inclou t\u00e8cniques d’implantaci\u00f3, parentiu i mobilitat del quadre; vegeu la figura 2).<\/p>\n

Gallagher i Paldy (2007), en canvi, es refereixen directament a l’etapa de producci\u00f3 i ressalten que s’hi poden veure els canvis m\u00e9s grans en el proc\u00e9s entre els mitjans de comunicaci\u00f3 elegits, per desenvolupar el projecte, i aix\u00f2 \u00e9s gr\u00e0cies a les difer\u00e8ncies tecnol\u00f2giques. Les autores descriuen t\u00e8cniques d’animaci\u00f3 sense incloure-les en una etapa determinada de la l\u00ednia de producci\u00f3.<\/p>\n

Crook i Beare (2016) denominen aquesta fase\u00a0etapa de producci\u00f3<\/strong>. Per als autors, el treball que s’inclou aqu\u00ed varia segons el projecte, tenint en compte que alguns projectes poden compartir cicles similars, mentre que altres poden ser completament diferents, \u00fanics per a un projecte espec\u00edfic. Els autors analitzen algunes d’aquestes etapes primerenques com la captura de v\u00eddeo, els efectes visuals, la creaci\u00f3 d’elements visuals, la comunicaci\u00f3 i documentaci\u00f3, i la generaci\u00f3 d’elements per ordinador (CGI: computer generated imagery<\/em>), entre d’altres. Tamb\u00e9 descriuen m\u00e8todes i t\u00e8cniques que es poden fer servir: l’administraci\u00f3 de mitjans, prototips, gravaci\u00f3 de v\u00eddeo, treball en equip i drets d’autor. Esmenten aquells professionals que es troben en aquesta etapa com l’equip de videoproducci\u00f3, formatper un operador de c\u00e0mera i un director d’il\u00b7luminaci\u00f3 i so, entre d’altres. Tamb\u00e9 sumen a la llista el director creatiu, el coordinador d’efectes visuals, el fot\u00f2graf i el dissenyador visual. Completen la llista el modelador, l’artista de textures, l’animador i el rigger<\/em>.<\/p>\n

En els glossaris i \u00edndexs de llibres sobre motion graphics<\/em>, es van trobar refer\u00e8ncies a l’etapa de producci\u00f3. Greene (2003) l’anomena proc\u00e9s de producci\u00f3<\/strong> i cita terminologia d’aquesta com c\u00e0sting, filmaci\u00f3, animaci\u00f3, velocitat del quadre, primer tall de la m\u00fasica, producci\u00f3 visual inicial, coreografia, filmaci\u00f3 en directe.<\/p>\n

En definitiva, en l’etapa de producci\u00f3, els autors fan refer\u00e8ncia als m\u00e8todes i processos d’animaci\u00f3 (l’animador adquireix gran rellev\u00e0ncia en aquesta fase), la captura de v\u00eddeo i la videoproducci\u00f3. Tamb\u00e9 es troben similituds amb el desenvolupament o la implementaci\u00f3 d’idees del proc\u00e9s creatiu de disseny.<\/p>\n<\/div>\n

El treball de Krasner (2008) sobre aquesta fase \u00e9s molt complet i, per tant, \u00e9s el recomanat. Igualment, la terminologia citada per Crook i Beare (2016), aix\u00ed com els exemples trobats en els textos que mostren treballs de motion graphics<\/em> realitzats per ag\u00e8ncies i professionals del sector ajuden a comprendre les \u00faltimes tend\u00e8ncies de la ind\u00fastria i com mantenir-se actualitzat en la professi\u00f3 i l’ensenyament de la disciplina.<\/p>\n

\"\"
Figura 2. Etapa de producci\u00f3 de motion graphics<\/em>.
Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de Crook i Beare (2016), Gallagher i Paldy (2007), Krasner (2008) i Woolman (2004).<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Woolman (2004) descriu les t\u00e8cniques d’animaci\u00f3 de manera a\u00efllada, sense incloure-les en una etapa precisa. S’hi refereix com a part de la tecnologia de motion graphics. Inclou fonaments d’animaci\u00f3 (com el tra\u00e7at de moviment i freq\u00fc\u00e8ncia del quadre, els quadres clau i intermedis, la velocitat o suavitat i l’acceleraci\u00f3 o desacceleraci\u00f3) i t\u00e8cniques i materials […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false},"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/99"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=99"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/99\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":145,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/99\/revisions\/145"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/produccio-motion\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=99"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}