Font: Graphic Design History.
Descripció
La classificació tipogràfica serveix per identificar i organitzar els milers de famílies que hi ha dissenyades. Al llarg de la història hi ha hagut diversos autors que han classificat les formes tipogràfiques intentant basar aquesta ordenació en aquells trets comuns que poden formar un estil. Consulteu les diferents ordenacions que hi ha en aquest enllaç. Allò que tenen en comú les diferents ordenacions és que es basen en l’observació dels serifs, les formes ascendents i descendents, el gruix del traç, la modulació del traç i l’eix d’inclinació. Actualment, la classificació més acceptada és la que el 1962 l’Associació Tipogràfica Internacional va definir a partir de la classificació de Maximilien Vox. Aquesta classificació, però, parteix d’una prèvia molt més senzilla, la de Francis Thibaudeau, que us pot ajudar a entendre la fórmula. Si observeu els serifs i el gruix del traç de les lletres veureu que hi ha quatre grups principals: les que tenen serif i el traç horitzontal i vertical està modulat (romanes), les que no tenen serif i el traç horitzontal i vertical és continu (pal sec), les que en tenen però el traç vertical és molt més gruixut que l’horitzontal (didones) i les que també tenen serif però el traç vertical i horitzontal no té modulació (egípcies). A la classificació es poden afegir les que imiten l’escriptura manual i les que responen a la categoria de fantasia.
Ara observeu la classificació de Maximilien Vox i intenteu trobar aquests sis grans grups de Thibaudeau. Entendre l’origen de l’estructura que permet la classificació tipogràfica us servirà per construir un model mental on ubicar les diferents famílies.
Enllaç
http://www.designhistory.org/Type_milestones_pages/TypeClassifications.html