{"id":121,"date":"2019-11-21T17:48:43","date_gmt":"2019-11-21T15:48:43","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/?page_id=121"},"modified":"2020-03-24T11:26:31","modified_gmt":"2020-03-24T09:26:31","slug":"3-2-1-relacions-cromatiques","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/3-2-1-relacions-cromatiques\/","title":{"rendered":"3.2.1. Relacions crom\u00e0tiques"},"content":{"rendered":"<p>En el m\u00f3n del disseny, les arts i la comunicaci\u00f3 es treballa amb combinacions de colors que es consideren harm\u00f2niques. Aquestes combinacions garanteixen que el nostre treball final tingui una gamma crom\u00e0tica en qu\u00e8 els colors estiguin relacionats, no hi hagi discordan\u00e7a entre si i el missatge que transmetin sigui l\u2019esperat.<\/p>\n<div class=\"featured featured-blue\"><p>El cercle crom\u00e0tic exposa de manera gr\u00e0fica la classificaci\u00f3 dels tons primaris, secundaris i terciaris que podem aconseguir amb la mescla additiva o la mescla subtractiva. Es tracta d\u2019una eina molt eficient per seleccionar combinacions de colors segons els requisits de cada projecte.<\/p>\n<\/div>\n<p>El cercle crom\u00e0tic permet visualitzar la temperatura dels colors i entendre la classificaci\u00f3 de c\u00e0lids i freds. Aquesta propietat del color ser\u00e0 utilitzada per refor\u00e7ar missatges associats a diferents emocions i estats d&#8217;\u00e0nim. I tamb\u00e9 per crear combinacions harm\u00f2niques \u2013harmonia crom\u00e0tica\u2013, o relacions basades en el contrast. Per exemple, els colors molt diferents entre si crearan una combinaci\u00f3 desequilibrada, din\u00e0mica i amb moviment. El diagrama del cercle crom\u00e0tic ens ser\u00e0 molt \u00fatil per poder veure la posici\u00f3 i la relaci\u00f3 dels colors dins de la roda i aix\u00ed podrem crear esquemes de combinaci\u00f3 de colors que funcionin.<\/p>\n<p>El diagrama del cercle crom\u00e0tic parteix d&#8217;un cercle dividit en dotze porcions, com si fossin talls de past\u00eds. Cada porci\u00f3 est\u00e0 dividida en parcel\u00b7les, a la del centre hi trobem, inicialment, un color primari. Des d&#8217;aquesta posici\u00f3 el color primari es mescla amb petites quantitats de blanc en direcci\u00f3 a les parcel\u00b7les que s&#8217;orienten cap a l&#8217;extrem interior del cercle fins a mostrar la m\u00e0xima saturaci\u00f3 de lluminositat en el moment en qu\u00e8 arriba al centre del cercle. En direcci\u00f3 a l&#8217;exterior del cercle, i partint de la posici\u00f3 inicial, s&#8217;afegiran addicions de color negre al color primari fins a la m\u00e0xima saturaci\u00f3 i ser\u00e0 completament fosc en la darrera parcel\u00b7la del cercle. Els tons amb versions m\u00e9s clares a c\u00f2pia d\u2019afegir-hi blanc els anomenarem <em>matisos<\/em> i les versions m\u00e9s fosques, producte d\u2019afegir-hi negre, les anomenarem <em>ombres<\/em>.<\/p>\n<figure id=\"attachment_483\" aria-describedby=\"caption-attachment-483\" style=\"width: 500px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-483\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/02\/PID_00267653_18-2.jpg\" alt=\"\" width=\"500\" height=\"479\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-483\" class=\"wp-caption-text\">Figura 17<\/figcaption><\/figure>\n<p>Les principals combinacions crom\u00e0tiques s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>An\u00e0legs<\/strong>: s\u00f3n els colors que es troben exactament a tocar del color principal; des de qualsevol segment del cercle crom\u00e0tic on es puguin ajuntar tres colors consecutius. Aquesta mena de combinacions ens proporcionaran una composici\u00f3 harmoniosa i agradable.<\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_123\" aria-describedby=\"caption-attachment-123\" style=\"width: 250px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-123\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/02\/PID_00267653_20.jpg\" alt=\"\" width=\"250\" height=\"250\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-123\" class=\"wp-caption-text\">Figura 18<br \/>Font: G. Ambrose; P. Harris (2006). <em>Color<\/em> (p\u00e0g. 20-21). Barcelona: Editorial Parramon.<\/figcaption><\/figure>\n<ul>\n<li><strong>Monocroms<\/strong>: s\u00f3n aquella composici\u00f3 a partir d&#8217;un color qualsevol que seleccionem del cercle crom\u00e0tic i tamb\u00e9 la que utilitza totes les possibilitats que ofereix la gamma tonal del color escollit. Un sol color del cercle es mostra amb diferents proporcions de negre i blanc que li modifiquen la brillantor i la saturaci\u00f3. Totes aquestes variants del to principal les podem utilitzar per crear una composici\u00f3 monocrom\u00e0tica que pot arribar fins al grau m\u00e0xim de lluminositat (blanc) i foscor (negre).<\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_409\" aria-describedby=\"caption-attachment-409\" style=\"width: 505px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-409\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/02\/PID_00267653_21.jpg\" alt=\"\" width=\"505\" height=\"568\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-409\" class=\"wp-caption-text\">Figura 19. Colors monocroms<\/figcaption><\/figure>\n<ul>\n<li><strong>Complementaris<\/strong>: s\u00f3n colors que es troben directament enfrontats en relaci\u00f3 amb la disposici\u00f3 que ocupen en el cercle crom\u00e0tic. L&#8217;un davant de l&#8217;altre i amb el mateix nombre de particions de color a dreta i esquerra.<\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_125\" aria-describedby=\"caption-attachment-125\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-125\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/02\/PID_00267653_22.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"318\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-125\" class=\"wp-caption-text\">Figura 20<br \/>Font: G. Ambrose; P. Harris (2006).<em> Color<\/em> (p\u00e0g. 20-21). Barcelona: Editorial Parramon.<\/figcaption><\/figure>\n<ul>\n<li><strong>Complementaris dividits<\/strong>: \u00e9s un grup de tres colors format a partir d\u2019un color principal i els que es troben a cada costat del seu complementari. \u00c9s a dir, el color principal t\u00e9 just davant el seu complementari, ja que els colors complementaris dividits del color principal s\u00f3n els que es troben immediatament a continuaci\u00f3, a cada costat mateix, del complementari.<\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_664\" aria-describedby=\"caption-attachment-664\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-664\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/03\/PID_00267653_23.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"302\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/03\/PID_00267653_23.jpg 581w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/03\/PID_00267653_23-150x150.jpg 150w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/03\/PID_00267653_23-298x300.jpg 298w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-664\" class=\"wp-caption-text\">Figura 21<br \/>Font: G. Ambrose; P. Harris (2006). <em>Color<\/em> (p\u00e0g. 20-21). Barcelona: Editorial Parramon.<\/figcaption><\/figure>\n<ul>\n<li><strong>Complementaris mutus<\/strong>: aquesta combinaci\u00f3 la formen una tr\u00edada de tres colors equidistants i el color complementari que correspon al color central d\u2019aquesta tr\u00edada.<\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_127\" aria-describedby=\"caption-attachment-127\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-127\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/02\/PID_00267653_24.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"283\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-127\" class=\"wp-caption-text\">Figura 22<br \/>Font: G. Ambrose; P. Harris (2006). <em>Color<\/em> (p\u00e0g. 20-21). Barcelona: Editorial Parramon.<\/figcaption><\/figure>\n<ul>\n<li><strong>Complementaris propers<\/strong>: \u00e9s la combinaci\u00f3 del color principal i un dels dos colors possibles que toquen el seu complementari directe.<\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_128\" aria-describedby=\"caption-attachment-128\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-128\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/02\/PID_00267653_25.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"330\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-128\" class=\"wp-caption-text\">Figura 23<br \/>Font: G. Ambrose; P. Harris (2006). <em>Color<\/em> (p\u00e0g. 20-21). Barcelona: Editorial Parramon.<\/figcaption><\/figure>\n<ul>\n<li><strong>Dobles complementaris<\/strong>: els formen la combinaci\u00f3 de dos colors adjacents i els complementaris corresponents.<\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_129\" aria-describedby=\"caption-attachment-129\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-129\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/02\/PID_00267653_26.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"308\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-129\" class=\"wp-caption-text\">Figura 24<br \/>Font: G. Ambrose; P. Harris (2006). <em>Color<\/em> (p\u00e0g. 20-21). Barcelona: Editorial Parramon.<\/figcaption><\/figure>\n<ul>\n<li><strong>Tr\u00edades<\/strong>: s\u00f3n combinacions de tres colors equidistants respecte a la disposici\u00f3 que tenen en el cercle crom\u00e0tic, \u00e9s a dir, la dist\u00e0ncia entre ells \u00e9s proporcional.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Les combinacions d&#8217;aquesta mena transmeten tensi\u00f3, ja que la caracter\u00edstica que les defineix \u00e9s el contrast entre els colors. Un contrast amb qu\u00e8 podem jugar amb la saturaci\u00f3 i la brillantor, ja que no hem d&#8217;oblidar que, dins de la porci\u00f3 del cercle que ocupen, hi s\u00f3n representades saturacions i brillantors amb valors diferents del to principal.<\/p>\n<figure id=\"attachment_131\" aria-describedby=\"caption-attachment-131\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-131\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2020\/02\/PID_00267653_27.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"148\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-131\" class=\"wp-caption-text\">Figura 25<br \/>Font: G. Ambrose; P. Harris (2006). <em>Color<\/em> (p\u00e0g. 20-21). Barcelona: Editorial Parramon.<\/figcaption><\/figure>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"featured featured-grey\"><\/p>\n<p><strong>Per saber-ne m\u00e9s<\/strong><\/p>\n<p>Lectura sobre les teories sobre les relacions crom\u00e0tiques:<\/p>\n<p><strong>Zelanski, Paul; Fisher, Mary Pat<\/strong> (2001). \u00abTeor\u00edas sobre las relaciones crom\u00e1ticas\u00bb. <em>Color<\/em> (p\u00e0g. 55-66). Madrid: H. Blume. ISBN 8489840210<\/p>\n<p>Apartat: <a href=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/3-3-teoria-sobre-les-relacions-cromatiques\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">3.3. Teoria sobre les relacions crom\u00e0tiques<\/a><\/p>\n<p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En el m\u00f3n del disseny, les arts i la comunicaci\u00f3 es treballa amb combinacions de colors que es consideren harm\u00f2niques. Aquestes combinacions garanteixen que el nostre treball final tingui una gamma crom\u00e0tica en qu\u00e8 els colors estiguin relacionats, no hi hagi discordan\u00e7a entre si i el missatge que transmetin sigui l\u2019esperat. El cercle crom\u00e0tic permet [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false},"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/121"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=121"}],"version-history":[{"count":28,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/121\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":665,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/121\/revisions\/665"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/taller-color\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=121"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}