Durant segles, els artistes han buscat els par\u00e0metres en qu\u00e8 situar les grans variacions entre els colors i les seves mescles \u2014i com es relacionen visualment entre elles\u2014, per poder estructurar aquests coneixements i definir-ne un marc sem\u00e0ntic, necessari per construir una teoria del color s\u00f2lida i un model crom\u00e0tic estable.<\/p>\n
Ja des dels temps prehist\u00f2rics les tribus van intentar desenvolupar teories al voltant de l’observaci\u00f3 del color amb l’objectiu d’entendre el m\u00f3n que els envoltava. Repassarem, doncs, al llarg de la hist\u00f2ria algunes de les teories m\u00e9s representatives sobre les relacions crom\u00e0tiques. Inicialment, basades en l’observaci\u00f3 del color a ull nu, trobem la figura d\u2019Arist\u00f2til (Arist\u00f2til 384 a. C-322 a. C), que va afirmar que els colors tenien un origen com\u00fa, fruit de les mescles entre les forces de la llum solar i la llum del foc, de l’aire i de l’aigua. Va recon\u00e8ixer, tamb\u00e9, que l’obscuritat \u00e9s l’abs\u00e8ncia de llum, i sota aquest mateix criteri, que totes les variacions de colors eren el resultat de mescles d’obscuritat i llum. Aquestes teories van ser vigents molts segles despr\u00e9s de la seva \u00e8poca, fins al Renaixement, quan Leonardo da Vinci (1452-1519) va destacar. La gran aportaci\u00f3 de l\u2019artista tosc\u00e0 \u00e9s la incorporaci\u00f3 del blanc i el negre com a colors \u2014que no s’hi consideraven\u2014; els dona el valor de colors simples i els ordena en una gradaci\u00f3 de qualitats lum\u00edniques amb el blanc en un extrem, seguit del groc, el verd, el blau, el vermell i, per acabar, el negre.<\/p>\n
El que va observar da Vinci m\u00e9s tard es coneixeria com a contrast simultani, i demostrava que les tonalitats entre complementaris s’identificaven rec\u00edprocament; aquests colors es perceben de manera m\u00e9s definida i n\u00edtida si s’exposen al costat del seu contrari directe \u2014groc p\u00e0l\u00b7lid contra vermell,…\u2014 per sobre de qualsevol altre que li sigui m\u00e9s proper. Leonardo tamb\u00e9 va fer valdre el fet dels efectes \u00f2ptics de les combinacions crom\u00e0tiques, aix\u00ed com el gran valor del concepte de la perspectiva atmosf\u00e8rica i les ombres. Aquesta observaci\u00f3 de les ombres el portar\u00e0 a treballar molt refinadament el valor dels colors, els clarobscurs i la qualitat et\u00e8riaque tenen, coneguda com a Sfumato<\/em>, representada en el retrat, les mans i el fons del fam\u00f3s quadre de Mona Lisa<\/em>.<\/p>\n En contrast amb aquestes teories crom\u00e0tiques que van al voltant de l’observaci\u00f3 del color, el f\u00edsic brit\u00e0nic Sir Isaac Newton (1642-1727) va enfocar l\u2019estudi de la teoria del color \u2014en un laboratori\u2014 a les propietats de la llum. Va demostrar que totes les tonalitats espectrals es troben presents en la llum blanca i les combinacions entre aquests colors. Per fer-ho accessible i did\u00e0ctic, va dissenyar el primer cercle crom\u00e0tic.<\/p>\n Newton no va ser capa\u00e7 d\u2019obtenir el blanc de la barreja dels tres colors primaris llum. Moses Harris (1730-1785), gravador angl\u00e8s, inspirat per un impressor franc\u00e8s, J.C. Le Blon (1667-1741), que va descobrir al 1731 que tots els tons es podien sintetitzar en tres colors \u00fanics (vermell, groc i blau), va treballar amb colors pigment i va definir el primer model de colors primaris. A partir d’aquests tres, Harris va definir els colors secundaris: taronja, lila i verd, i aix\u00ed fins a trobar 18 tonalitats ajustades \u00f2pticament a partir de la diluci\u00f3 amb blanc o la superposici\u00f3 del negre.<\/p>\n Goethe (1749-1832) va recuperar la tradici\u00f3 d’Arist\u00f2til i da Vinci, desmarcant-se de les teories de Newton (1643-1727) sobre la f\u00edsica de la llum, i es va fixar en el fenomen visual que tenia lloc en l’ull. Amb els seus estudis, va introduir el concepte de les \u00abombres acolorides\u00bb. Per exemple, parlava de com la llum del sol del migdia, molt intensa, fa unes ombres negres o grises, i que en altres circumst\u00e0ncies aquestes ombres seran del color complementari de la tonalitat que tingui la llum del sol. Podem veure el resultat d’aquestes teories en les obres pict\u00f2riques dels impressionistes i postimpressionistes a l’hora de representar les ombres.<\/p>\n Philipp Otto Runge (1777-1810), contemporani de Goethe, va publicar el primer intent de representaci\u00f3 d’un model crom\u00e0tic en tres dimensions. Per\u00f2 no va ser fins cent cinquanta anys m\u00e9s tard que Johannes Itten, un mestre del color su\u00eds va adaptar el mateix model considerant-lo una gran obra. Aquest va desplegar l’esfera tridimensional formant una estrella de dotze puntes amb el blanc en l\u2019interior.<\/p>\n A principis de segle xix<\/span>, Michel-Eug\u00e8ne Chevreul (1786-1889) publicar\u00e0 Els principis de l\u2019harmonia i el contrast dels colors<\/em>, un treball molt elaborat en qu\u00e8 destaca l\u2019explicaci\u00f3 de quines s\u00f3n les lleis que governen els efectes visuals rec\u00edprocs dels colors \u2014que ja havia observat da Vinci\u2014 i que etiqueta com a contrast simultani, el contrast successiu i les barreges crom\u00e0tiques \u00f2ptiques.<\/p>\n Ogden Rood (1831-1902), va ser un autor nord-americ\u00e0 important per la identificaci\u00f3 de les tres variants principals que determinen les difer\u00e8ncies entre els colors: mat\u00eds (to), lluminositat (valor) i puresa (saturaci\u00f3). El gran valor d’aquest autor va ser posar en relleu aquestes sensacions visuals, per\u00f2 seria Albert Henry Munsell (1858-1918) qui li donaria una formulaci\u00f3 matem\u00e0ticament l\u00f2gica i objectiva que permetria normativitzar les especificacions precises que defineixen \u00abcada\u00bb color. La seva obra s’anomena Color Notation<\/em>. Els tres identificadors per a aquesta categoritzaci\u00f3 num\u00e8rica eren to, valor i croma (saturaci\u00f3).<\/p>\n El darrer per concloure aquest apartat \u00e9s Vilhelms Ostwald (1853-1932), que, a principis del segle xx<\/span>, va guanyar el Premi Nobel de Qu\u00edmica. El model crom\u00e0tic que presenta es defineix per un perfil de pensament molt cient\u00edfic. Ell va quantificar les variacions crom\u00e0tiques en intervals de blanc i negre a partir d’una progressi\u00f3 geom\u00e8trica que contrastava amb la que s’havia fet servir fins al moment (aritm\u00e8tica) i en una an\u00e0lisi de la llum que aparentment era reflectida o absorbida per una superf\u00edcie. L’addici\u00f3 de negre i blanc representa un proc\u00e9s diferent del de Munsell, que agrisava els tons a partir de la barreja amb els seus complementaris i ser\u00e0 un concepte clau en el desenvolupament del proc\u00e9s d’impressi\u00f3 per a models subtractius de mescla crom\u00e0tica amb els que treballem en l’actualitat.<\/p>\n