2.4. Fonts per a titulars enfront de fonts per a text
El text que es presenta tant en mitjans impresos com en mitjans digitals el podem dividir en dos grans grups amb dos objectius molt diferents:
- Titulars. Acostumen a ser frases curtes que encapçalen diferents nivells de seccions.
- Cos de text. És el que habitualment coneixem com a text corregut o text principal.
Si necessitem dissenyar una peça amb diferents nivells d’aplicació tipogràfica podem optar per emprar una sola família de fonts, usant per a això les diferents variants d’inclinació, pes o amplada, o podem emprar una combinació de diverses famílies per diferenciar gràficament tots els elements del contingut.
Els titulars són a escala visual el primer que es llegeix, i és per això que han de reflectir una importància relativa respecte a la resta del conjunt del disseny.
Altres elements de lectura ràpida, com els destacats o les llistes, poden i han de guardar semblança amb els titulars o textos principals. Utilitzant la tipografia per assenyalar els diferents nivells d’informació, el dissenyador ajuda el lector a viatjar pel document i decideix l’ordre de lectura, el ritme i el contingut on desitja que el lector s’aturi.
Les fonts display estan dissenyades amb un objectiu d’ús, principalment per a titulars. Les seves formes complexes i les seves proporcions extremes les fan fatigoses per als textos extensos.
El disseny d’algunes tipografies està plantejat per al seu ús exclusiu en cos de text o text de lectura. Aquestes fonts es desenvolupen amb l’objectiu d’aconseguir una bona lectura i és per això que les formes solen ser subtils, depurades i amb uns espaiats molt ben treballats perquè la sensació d’uniformitat sigui constant.
Les fonts per a text solen contenir multitud de pesos i variants per poder jerarquitzar bé la informació. En alguns casos tenen en compte detalls atractius i és per això que poden arribar a ser òptimes per al seu ús en titulars, encara que aquests casos no són tan evidents com les fonts display.
