{"id":477,"date":"2019-01-07T14:37:56","date_gmt":"2019-01-07T12:37:56","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/?page_id=477"},"modified":"2019-01-22T17:10:35","modified_gmt":"2019-01-22T15:10:35","slug":"4-1-breu-historia-de-la-tipografia-digital","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/4-1-breu-historia-de-la-tipografia-digital\/","title":{"rendered":"4.1. Breu hist\u00f2ria de la tipografia digital"},"content":{"rendered":"

Durant la d\u00e8cada dels vuitanta es van produir dos grans progressos en relaci\u00f3 amb la tipografia: d\u2019una banda, la millora dels dispositius de sortida de les computadores, especialment les impressores; i, de l\u2019altra, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una gran varietat d\u2019ordinadors d\u2019\u00fas personal que disposaven d\u2019aplicacions, aix\u00ed com comandaments o funcions tipogr\u00e0fiques sofisticades que permetien una visualitzaci\u00f3 en pantalla del que s\u2019estava realitzant.<\/p>\n

Naturalment, aix\u00f2 tamb\u00e9 es va traduir en una reorganitzaci\u00f3 del camp laboral en l\u2019\u00e0mbit del disseny, en qu\u00e8 el dissenyador era qui controlava i manipulava directament la tipografia i no el componedor tipogr\u00e0fic, que havia estat fins llavors el responsable en mat\u00e8ria d\u2019est\u00e8tica tipogr\u00e0fica.<\/p>\n

Aquesta \u00e8poca va ser un moment clau en la hist\u00f2ria, ja que es va passar de les tecnologies anal\u00f2giques, com la composici\u00f3 en metall o la fotocomposici\u00f3, al m\u00f3n de la tipografia digital. Tot aix\u00f2 va oc\u00f3rrer en un termini de tan sols deu anys i la tecnologia que va possibilitar aquesta transformaci\u00f3 va ser l\u2019ordinador personal (personal computer<\/em>, en angl\u00e8s).<\/p>\n

El primer ordinador personal el va llan\u00e7ar IBM l\u2019any 1981, per\u00f2 sens dubte el que va provocar el canvi real i va revolucionar la manera de definir els processos de treball en tipografia va ser l\u2019Apple Macintosh, que va apar\u00e8ixer el 1984.<\/p>\n

\u00c9s bastant complex determinar qui va ser la primera persona o empresa a dissenyar i distribuir tipografies digitals, ja que l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019ordinador i la r\u00e0pida adaptaci\u00f3 de molts professionals a les noves eines van propiciar la creaci\u00f3 en un per\u00edode relativament curt de nombroses foses de tipografia digitals. D\u2019aquesta manera, al llarg de la d\u00e8cada dels vuitanta i inicis dels noranta, va sorgir un bon nombre de professionals i empreses que van marcar de forma decisiva la hist\u00f2ria del disseny digital de fonts.<\/p>\n

Els diferents projectes tipogr\u00e0fics que va realitzar Robin Nicholas per a Monotype o Matthew Carter per a Bitstream es podrien considerar un bon exemple de punt de partida. El primer va dissenyar la font Nimrod, l\u2019any 1980, amb l\u2019objectiu de crear una tipografia de text de m\u00e0xima llegibilitat per a la premsa peri\u00f2dica; mentre que Carter va crear l\u2019any 1987 el primer disseny totalment digital, la tipografia Charter, una fam\u00edlia de quatre estils en la qual el dissenyador investigava el problema important de la falta d\u2019uniformitat en la qualitat de la impressi\u00f3 i aconseguia que no es perd\u00e9s definici\u00f3 en reproduir-se en impressores de baixa resoluci\u00f3.<\/p>\n

\"\"
Mostra de la tipografia Nimrod. Robin Nicholas, 1980<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"
Mostra de la tipografia Charter. Matthew Carter, 1987<\/figcaption><\/figure>\n

A l\u2019hora d\u2019escollir una font per utilitzar-la en un mitj\u00e0 digital, tradicionalment es topava amb la limitaci\u00f3 que l\u2019usuari tingu\u00e9s aquest tipus de lletra instal\u00b7lat en el seu ordinador, ja que, si no, els textos es mostrarien amb altres tipografies diferents de les que el dissenyador havia escollit.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que el ventall de fonts que es podien utilitzar amb la garantia que funcionessin b\u00e9 en la majoria dels navegadors estava redu\u00eft, b\u00e0sicament, a les t\u00edpiques Verdana, Arial, Times New Roman i poc m\u00e9s.<\/p>\n

La idea de dotar de diversitat tipogr\u00e0fica apareix amb la versi\u00f3 2 del llenguatge CSS (Cascading Stylesheets), en qu\u00e8 es decideix incloure una regla anomenada @font-face. Aquesta regla donava perm\u00eds als principals navegadors per poder descarregar dades de fonts, \u00e9s a dir, permetia utilitzar pr\u00e0cticament qualsevol font en qualsevol mitj\u00e0 digital, principalment els llocs web.<\/p>\n

El major problema d\u2019aquesta regla era que, en alguns navegadors, no hi havia cap classe de protecci\u00f3 contra la pirateria, la qual cosa acabava facilitant que qualsevol usuari es pogu\u00e9s descarregar fonts sense llic\u00e8ncia o les pogu\u00e9s enlla\u00e7ar a altres llocs web. \u00c9s l\u2019inici del conegut pirateria tipogr\u00e0fica. Aquesta amena\u00e7a va motivar la supressi\u00f3 temporal de la regla @font-face del llenguatge CSS 2.1 i no es va tornar a recuperar fins a gaireb\u00e9 una d\u00e8cada despr\u00e9s.<\/p>\n

A finals dels noranta apareixen noves tecnologies amb l\u2019objectiu d\u2019omplir el buit deixat pel CSS 2.1. Algunes t\u00e8cniques, com SIFR (Scalable Inman Flash Replacement) o SVG (Scalable Vector Graphics),\u00a0 permeten, ara s\u00ed, emprar qualsevol font a les webs sense necessitat d\u2019adquirir tipografies addicionals. \u00c9s llavors quan els dissenyadors de tipus comencen a preocupar-se menys per la pirateria i se centren m\u00e9s en un mercat que anava avan\u00e7ant a tota velocitat sense ells.<\/p>\n

El 2008, amb l\u2019aparici\u00f3 del llenguatge CSS 3, navegadors com Mozilla Firefox o Apple Safari van implementar de nou la regla @font-face i van fer de la tipografia per a web un recurs accessible per a la majoria dels usuaris del mitj\u00e0 digital.<\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, van sorgir diversos serveis d\u2019allotjament de fonts com Typekit, Fontdeck o Google Fonts, que van omplir el buit que encara existia en CSS 3 en q\u00fcestions de llic\u00e8ncies i pirateria. No obstant aix\u00f2, la majoria de fonts que ofereixen els serveis d\u2019allotjament web no satisfan les m\u00faltiples i dispars exig\u00e8ncies de les diverses tecnologies que van apareixent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant la d\u00e8cada dels vuitanta es van produir dos grans progressos en relaci\u00f3 amb la tipografia: d\u2019una banda, la millora dels dispositius de sortida de les computadores, especialment les impressores; i, de l\u2019altra, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una gran varietat d\u2019ordinadors d\u2019\u00fas personal que disposaven d\u2019aplicacions, aix\u00ed com comandaments o funcions tipogr\u00e0fiques sofisticades que permetien una visualitzaci\u00f3 en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false},"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/477"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=477"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/477\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":699,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/477\/revisions\/699"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=477"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}