{"id":504,"date":"2019-01-08T10:35:25","date_gmt":"2019-01-08T08:35:25","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/?page_id=504"},"modified":"2019-01-22T17:09:13","modified_gmt":"2019-01-22T15:09:13","slug":"4-6-4-criteris-basics","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/4-6-4-criteris-basics\/","title":{"rendered":"4.6.4. Criteris b\u00e0sics"},"content":{"rendered":"

Una vegada que ja tenim llestos els dissenys de tots els nostres car\u00e0cters, els hem de digitalitzar. Per a aix\u00f2, el primer \u00e9s establir alguns criteris b\u00e0sics abans de treballar amb alguna aplicaci\u00f3 especialitzada per convertir els esbossos en formes vectorials i, m\u00e9s endavant, en tipografia per poder utilitzar-la en els nostres ordinadors.<\/p>\n

1) Forma i contraforma<\/strong><\/p>\n

Cada lletra est\u00e0 formada pel seu propi tra\u00e7 i per l\u2019espai intern i el que l\u2019envolta. Quan componem un text, la clau perqu\u00e8 una lletra i una paraula siguin percebudes amb total nitidesa i claredat, dep\u00e8n de l\u2019equilibri entre els espais interns de les lletres i els que les envolten, com m\u00e9s igualats estiguin aquests espais, m\u00e9s bons resultats obtindrem. S\u2019ha de prestar especial atenci\u00f3 a la configuraci\u00f3 d\u2019aquests espais.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

2) La import\u00e0ncia d\u2019un espai regular<\/strong><\/p>\n

Si ens fixem en aquestes tres imatges, podrem veure que en la primera la contraforma dels car\u00e0cters aix\u00ed com l\u2019espai entre ells difereix constantment, de manera que la lectura se\u2019ns fa molt complicada.<\/p>\n

En la segona pantalla, a primera vista es veu una mica millor, els espais interns dels car\u00e0cters i el gruix dels tra\u00e7os estan igualats, per\u00f2 no l\u2019espaiat. La lectura segueix presentant certes dificultats.<\/p>\n

En la tercera pantalla tots els espais estan igualats i la facilitat de lectura \u00e9s \u00f2ptima. Aix\u00f2 demostra que si volem fer que un text sigui llegible, hem de tenir en compte la naturalesa de la nostra percepci\u00f3 visual, i aix\u00f2 no s\u00f3n unes normes arbitr\u00e0ries, sin\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncia acumulada al llarg del temps.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

3) La teoria del got d\u2019aigua<\/strong><\/p>\n

Aquesta teoria \u00e9s perfecta per entendre de manera gr\u00e0fica el concepte d\u2019un correcte espaiat. El mateix volum d\u2019aigua que cap a l\u2019espai intern de la lletra H<\/em> ens ha de servir per omplir l\u2019espai existent entre la lletra H<\/em> i la\u00a0O<\/em>. \u00c9s a dir, igualem els espais \u00f2ptics interns i externs amb el mateix volum d\u2019espai.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

4) Correspond\u00e8ncia entre espais interns i externs<\/strong><\/p>\n

Com que estem igualant espais, a unes lletres de contraformes \u00e0mplies els corresponen uns espais entre elles tamb\u00e9 amplis; i a unes lletres de contraformes petites, els correspon al seu torn un espaiat petit. Aix\u00ed aconseguim que la imatge visual de la paraula quedi perfectament definida.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

5) Igualem espais, no dist\u00e0ncies<\/strong><\/p>\n

Les dist\u00e0ncies entre les lletres s\u00f3n diferents, per\u00f2 l\u2019espai \u00f2ptic entre elles est\u00e0 igualat. Quan aconseguim fixar la idea de l\u2019espai en la tipografia, de sobte comen\u00e7arem a veure formes, espais, buits excessius o insuficients on abans v\u00e8iem paraules. Ens fixarem abans en els seus espais que en el significat de la paraula.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

6) Efectes \u00f2ptics: les formes b\u00e0siques<\/strong><\/p>\n

La fisiologia de la visi\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s molt important a l\u2019hora de dissenyar una tipografia. Una relaci\u00f3 de contrastos tan acusats com la que formen les lletres i el suport en qu\u00e8 estan impreses \u00e9s un camp abonat per a l\u2019aparici\u00f3 d\u2019algunes il\u00b7lusions \u00f2ptiques que haurem de tenir en compte, ja que, igual que altres figures bidimensionals que s\u00f3n percebudes per la nostra vista, tamb\u00e9 les lletres estan subjectes a lleis \u00f2ptiques. Per aix\u00f2, per a l\u2019examen de les qualitats formals d\u2019un disseny tipogr\u00e0fic no s\u00f3n determinants els instruments de mesura, sin\u00f3 el judici de l\u2019ull hum\u00e0.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, fixem-nos en les formes b\u00e0siques. Tot i tenir la mateixa mida, els cercles i els triangles semblen m\u00e9s petits que el rectangle. Perqu\u00e8 semblin iguals, cal tra\u00e7ar els v\u00e8rtexs i les corbes una mica per damunt i per sota, respectivament, de les alineacions superior i inferior. En tipografia aix\u00f2 afecta les lletres que presenten v\u00e8rtexs o corbes en els seus tra\u00e7os superiors i inferiors, aix\u00ed com a l\u2019espai delimitat per l\u2019ull mitj\u00e0 (altura x<\/em>).<\/p>\n

Amb la finalitat d\u2019ajustar els v\u00e8rtexs i les corbes en el nostre disseny, hem d\u2019afegir unes noves guies en la plantilla on els ajustem. Aquestes l\u00ednies en el m\u00f3n anglosax\u00f3 es coneixen com a overshoots<\/em>.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

7) Efectes \u00f2ptics: la proporci\u00f3 de les contraformes<\/strong><\/p>\n

L\u2019exacta bisecci\u00f3 geom\u00e8trica horitzontal d\u2019una superf\u00edcie dona com a resultat una meitat superior que sembla \u00f2pticament m\u00e9s gran que la inferior. Resultaran dues parts iguals a l\u2019ull si es realitza la divisi\u00f3 horitzontal per sobre del centre geom\u00e8tric, o sigui, a l\u2019anomenat centre \u00f2ptic. Aquest principi el podem aplicar als blancs interns de les lletres que posseeixin en la seva estructura una divisi\u00f3 horitzontal d\u2019espais similars (B<\/em>, E<\/em>, S<\/em>, X<\/em>). En aquests casos, la contraforma superior haur\u00e0 de ser una mica m\u00e9s petita que la inferior.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

8) Efectes \u00f2ptics: el gruix de les l\u00ednies<\/strong><\/p>\n

Tot i que les l\u00ednies siguin d\u2019un mateix gruix, les horitzontals semblen m\u00e9s amples que les verticals.<\/p>\n

Per aconseguir astes i bra\u00e7os horitzontals que semblin \u00f2pticament de la mateixa amplada, el seu gruix ha de ser inferior a la de les verticals. Aquest cas se\u2019ns presenta en totes les lletres que continguin tra\u00e7os verticals i horitzontals (E<\/em>, F<\/em>, L<\/em>, T<\/em>, H<\/em>).<\/p>\n

Aquest principi no solament afecta les formes rectes, sin\u00f3 tamb\u00e9 les corbes, que han de ser en el seu punt horitzontal m\u00e9s amples, d\u2019un gruix superior al de les corresponents verticals (B, C, D<\/em>, G<\/em>, P<\/em>, R<\/em>, S<\/em>).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

9) Efectes \u00f2ptics: ajustaments dels cercles<\/strong><\/p>\n

Aix\u00ed mateix, en les lletres amb formes circulars (O<\/em>, Q<\/em>) i a fi d\u2019evitar que semblin m\u00e9s amples que altes, hem d\u2019evitar configurar-les com un cercle perfecte.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

10) Efectes \u00f2ptics: els nusos \u00f2ptics<\/strong><\/p>\n

En aquesta imatge s\u2019aprecia com en una s\u00e8rie de quadrats negres apareixen zones o taques grises entre les interseccions de cada quadrat. Aquest efecte \u00e9s perqu\u00e8 el valor llumin\u00f3s que desprenen els quadrats tendeix a perllongar-se virtualment.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

11) Efectes \u00f2ptics: correcci\u00f3 dels nusos \u00f2ptics<\/strong><\/p>\n

En coincidir l\u00ednies corbes amb rectes o amb altres corbes, aix\u00ed com dues l\u00ednies obliq\u00fces, es produeixen nusos, \u00e9s a dir, una forma no homog\u00e8nia quant a la seva regularitat en el color, tret que sigui corregit.<\/p>\n

Per solucionar-ho cal estr\u00e8nyer els tra\u00e7os en els punts de conjunci\u00f3 i, fins i tot, disminuir el grossor de l\u2019asta.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

12) La import\u00e0ncia de l\u2019ull mitj\u00e0<\/strong><\/p>\n

L\u2019ull mitj\u00e0 (altura x<\/em>) \u00e9s, dins de les proporcions generals d\u2019una tipografia, la m\u00e9s important i en la qual hem de centrar els nostres esfor\u00e7os de disseny. \u00c9s la zona de la lletra que ens definir\u00e0 l\u2019aspecte general i el rendiment de la tipografia quan componguem textos amb ella. Amb un ull mitj\u00e0 proporcionat ens assegurem una bona llegibilitat en mides de text i, per extensi\u00f3, uns ascendents i descendents equilibrats.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En la imatge seg\u00fcent podem comprovar com afecta la configuraci\u00f3 de l\u2019ull mitj\u00e0 en unes tipografies amb la mateixa mida en punts.<\/p>\n

Una tipografia amb un ull mitj\u00e0 elevat necessita en la seva composici\u00f3 m\u00e9s interlineat que una altra amb un ull mitj\u00e0 petit.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

13) Els detalls i el seu concepte<\/strong><\/p>\n

Mentre dissenyem una tipografia, treballem a una escala molt gran ajustant corbes, gr\u00e0cies, etc. \u00c9s molt important revisar totes les solucions adoptades a l\u2019escala real en la qual el tipus ser\u00e0 utilitzat, ja que si no ho fem \u00e9s possible que ens portem m\u00e9s d\u2019una sorpresa. Pot ser que el que veiem b\u00e9 a la pantalla de l\u2019ordinador a una escala del 400 %, en un text compost a 10 punts, sigui una taca indefinida. La soluci\u00f3 \u00e9s comprovar cada modificaci\u00f3 que realitzem.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una vegada que ja tenim llestos els dissenys de tots els nostres car\u00e0cters, els hem de digitalitzar. Per a aix\u00f2, el primer \u00e9s establir alguns criteris b\u00e0sics abans de treballar amb alguna aplicaci\u00f3 especialitzada per convertir els esbossos en formes vectorials i, m\u00e9s endavant, en tipografia per poder utilitzar-la en els nostres ordinadors. 1) Forma […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false},"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/504"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=504"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/504\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":698,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/504\/revisions\/698"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/materials\/tipografia-avan\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}