\u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2).<\/p>\n<\/div>\n
Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, quan pensem en la disciplina, la relacionem amb aquest element gr\u00e0fic, per\u00f2 tamb\u00e9 cal dir que el punt, el to, i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Per a aconseguir una millor comprensi\u00f3 d\u2019aquests components prendrem una postura anal\u00edtica, \u00e9s a dir, els estudiarem de manera independent.<\/p>\n
Donis A. Dondis recomana:<\/p>\n
\u00abPer a analitzar i comprendre l\u2019estructura total d\u2019un llenguatge \u00e9s \u00fatil centrar-se en els elements visuals, d\u2019un en un, a fi de comprendre millor les seves qualitats espec\u00edfiques\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 54).<\/p>\n<\/div>\n
Comen\u00e7arem fent una diferenciaci\u00f3 entre espai i pla, i despr\u00e9s continuarem amb el punt, la l\u00ednia i el to.<\/p>\n
<\/p>\n
Espai<\/strong><\/h4>\nParlem d\u2019espai per a referir-nos, d\u2019una banda, al fenomen psicol\u00f2gic pel qual la figura se separa del fons, i de l\u2019altra, a l\u2019experi\u00e8ncia perceptiva que es produeix mitjan\u00e7ant les posicions, formes, dist\u00e0ncies, dimensions, direccions i moviments que estableixen els cossos representats en relacionar-se entre si.<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_01.png\")
Figura 1. Espai.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Pla<\/strong><\/h4>\nPer a Kandinski, el pla b\u00e0sic \u00e9s \u00abla superf\u00edcie material destinada a abastar el contingut de l\u2019obra\u00bb (1923\/1995, p\u00e0g. 129).<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de possibles excepcions (com el dibuix sobre atuells o escultures, o el ja esmentat tilt brush<\/em>), la caracter\u00edstica fonamental del pla \u00e9s la seva doble dimensi\u00f3: vertical i horitzontal.<\/p>\n![\"Fig.](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_02.png\")
<\/p>\n
![\"Figuras](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_03.png\")
Figures 2 i\u00a03. Pla vertical i\u00a0horitzontal.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El punt<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, el punt \u00e9s la unitat m\u00e9s simple de la comunicaci\u00f3 visual (1973\/2007, p\u00e0g. 55).<\/p>\n
En observar-los, els punts poden connectar-se i, d\u2019aquesta manera, dirigir la mirada:<\/p>\n
![\"Fig.](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_04.png\")
<\/p>\n
![\"Figuras](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_05.png\")
Figures 4\u00a0i\u00a05. Connexi\u00f3 de punts.<\/p><\/div>\n
Si es disposen molt a prop l\u2019un de l\u2019altre, poden crear formes i figures:<\/p>\n
![\"Fig.](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_06.png\")
<\/p>\n
![\"Fig.](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_07.png\")
<\/p>\n
![\"Figuras](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_08.png\")
Figures 6, 7 i\u00a08. Formes i\u00a0figures a partir de punts.<\/p><\/div>\n
I, en gran densitat, tamb\u00e9 fer la sensaci\u00f3 de to:<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_09.png\")
Figura 9. To a partir de gran densitat de punts.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
La l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nSi hi ha un element que defineix el dibuix per excel\u00b7l\u00e8ncia, aquest \u00e9s la l\u00ednia.<\/p>\n
A Vision and Art: The Biology of Seeing<\/em>, la neurobi\u00f2loga Margaret Livingstone argumenta que la representaci\u00f3 lineal est\u00e0 basada en l\u2019exist\u00e8ncia dels contorns \u2014les vores entre regions de diferent color o il\u00b7luminaci\u00f3\u2014, que s\u00f3n interpretats com a l\u00ednies pels dibuixants. Per a l\u2019autora, els dibuixos lineals poden ser representacions excel\u00b7lents de la realitat, per\u00f2 hem de tenir en compte que existeixen molt poques l\u00ednies en el m\u00f3n real (Livingstone, 2002\/2008, p\u00e0g. 61).<\/p>\nEfectivament, si ens aturem a pensar un moment, veurem que el que moltes vegades definim com a l\u00ednies s\u00f3n, de fet, canvis de to en una o m\u00e9s coses o b\u00e9 els l\u00edmits o fronteres d\u2019una cosa amb altres (ja sigui un fons o una altra cosa).<\/p>\n
Dondis diu que \u00abla l\u00ednia rarament existeix a la natura\u00bb, si b\u00e9 accepta que es pot manifestar en alguns fen\u00f2mens visuals com les esquerdes en la vorera, els cables telef\u00f2nics quan es retallen contra el cel, les branques sense fulles dels arbres a l\u2019hivern, etc. (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58). Per a Dondis, la l\u00ednia s\u2019utilitza com un element visual que serveix per a expressar la juxtaposici\u00f3 de dos tons:<\/p>\n
\n\u00abLa l\u00ednia s\u2019empra molt sovint per a descriure aquesta juxtaposici\u00f3, i quan aix\u00ed es fa \u00e9s un procediment artificial\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n<\/div>\n
Amb aix\u00f2 Dondis vol dir que la l\u00ednia \u00e9s sobretot un fenomen cultural, una convenci\u00f3 que utilitzem per a comunicar idees dins de l\u2019\u00e0mbit del dibuix perqu\u00e8 b\u00e0sicament, com puntualitza m\u00e9s endavant, \u00abla l\u00ednia descriu un contorn\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n
Segons Ching, \u00abgeneralment es considera que l\u2019ess\u00e8ncia del dibuix \u00e9s la l\u00ednia\u00bb, encara que aquest autor tamb\u00e9 reconeix que el camp pot incloure elements com el punteig i la pinzellada (to), que, al seu torn, poden ser interpretats com a l\u00ednies.<\/p>\n
<\/p>\n
Tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nExisteixen moltes possibles classificacions de la l\u00ednia. N\u2019hi ha que se centren en el resultat; altres, en la manera de produir-les (incloent-hi la velocitat del tra\u00e7, l\u2019actitud amb qu\u00e8 es fan o la manera d\u2019agafar el material amb el qual s\u2019executen).<\/p>\n
Edwards classifica els estils de l\u00ednia de la manera seg\u00fcent: l\u00ednia en\u00e8rgica, l\u00ednia trencada (o l\u00ednia repetitiva), l\u00ednia pura (fina i pura) i la l\u00ednia que apareix i desapareix (un tipus de l\u00ednia que, per exemple, comen\u00e7a fosca, despr\u00e9s s\u2019esvaeix i despr\u00e9s torna a fer-se fosca) (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 53).<\/p>\n
Evidentment, aquest no deixa de ser un tipus de classificaci\u00f3 personal; per exemple, a la l\u00ednia que apareix i desapareix se la sol anomenar l\u00ednia amb accents, l\u00ednia r\u00edtmica o, fins i tot, l\u00ednia gestual. D\u2019altra banda, a la l\u00ednia pura en el camp del c\u00f2mic se la coneix com a l\u00ednia clara. Amb aix\u00f2 vull dir que els termes usats en aquestes classificacions no deixen de ser parcials (d\u2019\u00e0mbits espec\u00edfics) i, de vegades, fins i tot subjectius (que depenen de l\u2019autor o de l\u2019artista que s\u2019hi refereix).<\/p>\n
De tota manera, con\u00e8ixer aquestes classificacions ens pot donar una idea d\u2019alguns dels tipus de l\u00ednia utilitzats m\u00e9s sovint.<\/p>\n
<\/p>\n
Velocitat<\/strong><\/h4>\nCom d\u00e8iem, una de les maneres de classificar els tipus de l\u00ednia \u00e9s a partir de la velocitat amb la qual es fan els tra\u00e7os.<\/p>\n
Els tra\u00e7os que es fan de pressa, si b\u00e9 poden perdre una mica el control, solen presentar un car\u00e0cter en\u00e8rgic i segur, mentre que els que es tracen molt lentament solen mostrar fluctuacions que fan que puguin llegir-se com a tra\u00e7os insegurs.<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_10.png\")
Figura 10. La primera \u00e9s una l\u00ednia r\u00e0pida; la segona, una l\u00ednia lenta.<\/p><\/div>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_11.png\")
Figura 11. L\u00ednia en la qual s’aprecien variacions de velocitat refor\u00e7ades pels diversos accents (\u00e0rees m\u00e9s fosques).<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Direcci\u00f3<\/strong><\/h4>\n![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_12.png\")
Figura 12. Direcci\u00f3 de les l\u00ednies.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Estil<\/strong><\/h4>\n![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_13.png\")
Figura 13. L\u00ednia clara.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_14.png\")
Figura 14. L\u00ednia puntejada.<\/p><\/div>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_15.png\")
Figura 15. L\u00ednia r\u00edtmica.<\/p><\/div>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_16.png\")
Figura 16. L\u00ednia trencada.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Maneres d\u2019agafar el llapis per a produir diferents tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nPotser, la manera m\u00e9s habitual d\u2019agafar el llapis \u00e9s la que \u00e9s id\u00e8ntica a la que fem servir per a escriure. Amb aquest sistema el moviment es redueix als tres dits que subjecten el llapis i els altres dos serveixen de suport, la qual cosa ens permet tenir un gran control de la l\u00ednia en trams molt curts mentre anem lliscant la m\u00e0 gradualment. \u00c9s possible que hi hagi formes similars a aquesta manera d\u2019agafar el llapis, per\u00f2 al que ens referim \u00e9s a un sistema b\u00e0sic en el qual busquem un gran control i treballem movent \u00fanicament la punta dels dits. Per exemple, hi ha persones que utilitzen una variant en qu\u00e8 en lloc de recolzar el llapis entre tres dits ho fan fent-ne servir dos, quatre o cinc.<\/p>\n
![\"20023_m2_17\"](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_17.png\")
<\/p>\n
![\"Figuras](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_18.png\")
Figures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
![\"20023_m2_19\"](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_19.png\")
<\/p>\n
![\"Figuras](\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_20.png\")
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Figura 1. Espai.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Pla<\/strong><\/h4>\nPer a Kandinski, el pla b\u00e0sic \u00e9s \u00abla superf\u00edcie material destinada a abastar el contingut de l\u2019obra\u00bb (1923\/1995, p\u00e0g. 129).<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de possibles excepcions (com el dibuix sobre atuells o escultures, o el ja esmentat tilt brush<\/em>), la caracter\u00edstica fonamental del pla \u00e9s la seva doble dimensi\u00f3: vertical i horitzontal.<\/p>\n<\/p>\n
Figures 2 i\u00a03. Pla vertical i\u00a0horitzontal.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El punt<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, el punt \u00e9s la unitat m\u00e9s simple de la comunicaci\u00f3 visual (1973\/2007, p\u00e0g. 55).<\/p>\n
En observar-los, els punts poden connectar-se i, d\u2019aquesta manera, dirigir la mirada:<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 4\u00a0i\u00a05. Connexi\u00f3 de punts.<\/p><\/div>\n
Si es disposen molt a prop l\u2019un de l\u2019altre, poden crear formes i figures:<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 6, 7 i\u00a08. Formes i\u00a0figures a partir de punts.<\/p><\/div>\n
I, en gran densitat, tamb\u00e9 fer la sensaci\u00f3 de to:<\/p>\n
Figura 9. To a partir de gran densitat de punts.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
La l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nSi hi ha un element que defineix el dibuix per excel\u00b7l\u00e8ncia, aquest \u00e9s la l\u00ednia.<\/p>\n
A Vision and Art: The Biology of Seeing<\/em>, la neurobi\u00f2loga Margaret Livingstone argumenta que la representaci\u00f3 lineal est\u00e0 basada en l\u2019exist\u00e8ncia dels contorns \u2014les vores entre regions de diferent color o il\u00b7luminaci\u00f3\u2014, que s\u00f3n interpretats com a l\u00ednies pels dibuixants. Per a l\u2019autora, els dibuixos lineals poden ser representacions excel\u00b7lents de la realitat, per\u00f2 hem de tenir en compte que existeixen molt poques l\u00ednies en el m\u00f3n real (Livingstone, 2002\/2008, p\u00e0g. 61).<\/p>\nEfectivament, si ens aturem a pensar un moment, veurem que el que moltes vegades definim com a l\u00ednies s\u00f3n, de fet, canvis de to en una o m\u00e9s coses o b\u00e9 els l\u00edmits o fronteres d\u2019una cosa amb altres (ja sigui un fons o una altra cosa).<\/p>\n
Dondis diu que \u00abla l\u00ednia rarament existeix a la natura\u00bb, si b\u00e9 accepta que es pot manifestar en alguns fen\u00f2mens visuals com les esquerdes en la vorera, els cables telef\u00f2nics quan es retallen contra el cel, les branques sense fulles dels arbres a l\u2019hivern, etc. (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58). Per a Dondis, la l\u00ednia s\u2019utilitza com un element visual que serveix per a expressar la juxtaposici\u00f3 de dos tons:<\/p>\n
\n\u00abLa l\u00ednia s\u2019empra molt sovint per a descriure aquesta juxtaposici\u00f3, i quan aix\u00ed es fa \u00e9s un procediment artificial\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n<\/div>\n
Amb aix\u00f2 Dondis vol dir que la l\u00ednia \u00e9s sobretot un fenomen cultural, una convenci\u00f3 que utilitzem per a comunicar idees dins de l\u2019\u00e0mbit del dibuix perqu\u00e8 b\u00e0sicament, com puntualitza m\u00e9s endavant, \u00abla l\u00ednia descriu un contorn\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n
Segons Ching, \u00abgeneralment es considera que l\u2019ess\u00e8ncia del dibuix \u00e9s la l\u00ednia\u00bb, encara que aquest autor tamb\u00e9 reconeix que el camp pot incloure elements com el punteig i la pinzellada (to), que, al seu torn, poden ser interpretats com a l\u00ednies.<\/p>\n
<\/p>\n
Tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nExisteixen moltes possibles classificacions de la l\u00ednia. N\u2019hi ha que se centren en el resultat; altres, en la manera de produir-les (incloent-hi la velocitat del tra\u00e7, l\u2019actitud amb qu\u00e8 es fan o la manera d\u2019agafar el material amb el qual s\u2019executen).<\/p>\n
Edwards classifica els estils de l\u00ednia de la manera seg\u00fcent: l\u00ednia en\u00e8rgica, l\u00ednia trencada (o l\u00ednia repetitiva), l\u00ednia pura (fina i pura) i la l\u00ednia que apareix i desapareix (un tipus de l\u00ednia que, per exemple, comen\u00e7a fosca, despr\u00e9s s\u2019esvaeix i despr\u00e9s torna a fer-se fosca) (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 53).<\/p>\n
Evidentment, aquest no deixa de ser un tipus de classificaci\u00f3 personal; per exemple, a la l\u00ednia que apareix i desapareix se la sol anomenar l\u00ednia amb accents, l\u00ednia r\u00edtmica o, fins i tot, l\u00ednia gestual. D\u2019altra banda, a la l\u00ednia pura en el camp del c\u00f2mic se la coneix com a l\u00ednia clara. Amb aix\u00f2 vull dir que els termes usats en aquestes classificacions no deixen de ser parcials (d\u2019\u00e0mbits espec\u00edfics) i, de vegades, fins i tot subjectius (que depenen de l\u2019autor o de l\u2019artista que s\u2019hi refereix).<\/p>\n
De tota manera, con\u00e8ixer aquestes classificacions ens pot donar una idea d\u2019alguns dels tipus de l\u00ednia utilitzats m\u00e9s sovint.<\/p>\n
<\/p>\n
Velocitat<\/strong><\/h4>\nCom d\u00e8iem, una de les maneres de classificar els tipus de l\u00ednia \u00e9s a partir de la velocitat amb la qual es fan els tra\u00e7os.<\/p>\n
Els tra\u00e7os que es fan de pressa, si b\u00e9 poden perdre una mica el control, solen presentar un car\u00e0cter en\u00e8rgic i segur, mentre que els que es tracen molt lentament solen mostrar fluctuacions que fan que puguin llegir-se com a tra\u00e7os insegurs.<\/p>\n
Figura 10. La primera \u00e9s una l\u00ednia r\u00e0pida; la segona, una l\u00ednia lenta.<\/p><\/div>\n
Figura 11. L\u00ednia en la qual s’aprecien variacions de velocitat refor\u00e7ades pels diversos accents (\u00e0rees m\u00e9s fosques).<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Direcci\u00f3<\/strong><\/h4>\nFigura 12. Direcci\u00f3 de les l\u00ednies.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Estil<\/strong><\/h4>\nFigura 13. L\u00ednia clara.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Figura 14. L\u00ednia puntejada.<\/p><\/div>\n
Figura 15. L\u00ednia r\u00edtmica.<\/p><\/div>\n
Figura 16. L\u00ednia trencada.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Maneres d\u2019agafar el llapis per a produir diferents tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nPotser, la manera m\u00e9s habitual d\u2019agafar el llapis \u00e9s la que \u00e9s id\u00e8ntica a la que fem servir per a escriure. Amb aquest sistema el moviment es redueix als tres dits que subjecten el llapis i els altres dos serveixen de suport, la qual cosa ens permet tenir un gran control de la l\u00ednia en trams molt curts mentre anem lliscant la m\u00e0 gradualment. \u00c9s possible que hi hagi formes similars a aquesta manera d\u2019agafar el llapis, per\u00f2 al que ens referim \u00e9s a un sistema b\u00e0sic en el qual busquem un gran control i treballem movent \u00fanicament la punta dels dits. Per exemple, hi ha persones que utilitzen una variant en qu\u00e8 en lloc de recolzar el llapis entre tres dits ho fan fent-ne servir dos, quatre o cinc.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n
Figures 2 i\u00a03. Pla vertical i\u00a0horitzontal.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El punt<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, el punt \u00e9s la unitat m\u00e9s simple de la comunicaci\u00f3 visual (1973\/2007, p\u00e0g. 55).<\/p>\n
En observar-los, els punts poden connectar-se i, d\u2019aquesta manera, dirigir la mirada:<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 4\u00a0i\u00a05. Connexi\u00f3 de punts.<\/p><\/div>\n
Si es disposen molt a prop l\u2019un de l\u2019altre, poden crear formes i figures:<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 6, 7 i\u00a08. Formes i\u00a0figures a partir de punts.<\/p><\/div>\n
I, en gran densitat, tamb\u00e9 fer la sensaci\u00f3 de to:<\/p>\n
Figura 9. To a partir de gran densitat de punts.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
La l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nSi hi ha un element que defineix el dibuix per excel\u00b7l\u00e8ncia, aquest \u00e9s la l\u00ednia.<\/p>\n
A Vision and Art: The Biology of Seeing<\/em>, la neurobi\u00f2loga Margaret Livingstone argumenta que la representaci\u00f3 lineal est\u00e0 basada en l\u2019exist\u00e8ncia dels contorns \u2014les vores entre regions de diferent color o il\u00b7luminaci\u00f3\u2014, que s\u00f3n interpretats com a l\u00ednies pels dibuixants. Per a l\u2019autora, els dibuixos lineals poden ser representacions excel\u00b7lents de la realitat, per\u00f2 hem de tenir en compte que existeixen molt poques l\u00ednies en el m\u00f3n real (Livingstone, 2002\/2008, p\u00e0g. 61).<\/p>\nEfectivament, si ens aturem a pensar un moment, veurem que el que moltes vegades definim com a l\u00ednies s\u00f3n, de fet, canvis de to en una o m\u00e9s coses o b\u00e9 els l\u00edmits o fronteres d\u2019una cosa amb altres (ja sigui un fons o una altra cosa).<\/p>\n
Dondis diu que \u00abla l\u00ednia rarament existeix a la natura\u00bb, si b\u00e9 accepta que es pot manifestar en alguns fen\u00f2mens visuals com les esquerdes en la vorera, els cables telef\u00f2nics quan es retallen contra el cel, les branques sense fulles dels arbres a l\u2019hivern, etc. (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58). Per a Dondis, la l\u00ednia s\u2019utilitza com un element visual que serveix per a expressar la juxtaposici\u00f3 de dos tons:<\/p>\n
\n\u00abLa l\u00ednia s\u2019empra molt sovint per a descriure aquesta juxtaposici\u00f3, i quan aix\u00ed es fa \u00e9s un procediment artificial\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n<\/div>\n
Amb aix\u00f2 Dondis vol dir que la l\u00ednia \u00e9s sobretot un fenomen cultural, una convenci\u00f3 que utilitzem per a comunicar idees dins de l\u2019\u00e0mbit del dibuix perqu\u00e8 b\u00e0sicament, com puntualitza m\u00e9s endavant, \u00abla l\u00ednia descriu un contorn\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n
Segons Ching, \u00abgeneralment es considera que l\u2019ess\u00e8ncia del dibuix \u00e9s la l\u00ednia\u00bb, encara que aquest autor tamb\u00e9 reconeix que el camp pot incloure elements com el punteig i la pinzellada (to), que, al seu torn, poden ser interpretats com a l\u00ednies.<\/p>\n
<\/p>\n
Tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nExisteixen moltes possibles classificacions de la l\u00ednia. N\u2019hi ha que se centren en el resultat; altres, en la manera de produir-les (incloent-hi la velocitat del tra\u00e7, l\u2019actitud amb qu\u00e8 es fan o la manera d\u2019agafar el material amb el qual s\u2019executen).<\/p>\n
Edwards classifica els estils de l\u00ednia de la manera seg\u00fcent: l\u00ednia en\u00e8rgica, l\u00ednia trencada (o l\u00ednia repetitiva), l\u00ednia pura (fina i pura) i la l\u00ednia que apareix i desapareix (un tipus de l\u00ednia que, per exemple, comen\u00e7a fosca, despr\u00e9s s\u2019esvaeix i despr\u00e9s torna a fer-se fosca) (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 53).<\/p>\n
Evidentment, aquest no deixa de ser un tipus de classificaci\u00f3 personal; per exemple, a la l\u00ednia que apareix i desapareix se la sol anomenar l\u00ednia amb accents, l\u00ednia r\u00edtmica o, fins i tot, l\u00ednia gestual. D\u2019altra banda, a la l\u00ednia pura en el camp del c\u00f2mic se la coneix com a l\u00ednia clara. Amb aix\u00f2 vull dir que els termes usats en aquestes classificacions no deixen de ser parcials (d\u2019\u00e0mbits espec\u00edfics) i, de vegades, fins i tot subjectius (que depenen de l\u2019autor o de l\u2019artista que s\u2019hi refereix).<\/p>\n
De tota manera, con\u00e8ixer aquestes classificacions ens pot donar una idea d\u2019alguns dels tipus de l\u00ednia utilitzats m\u00e9s sovint.<\/p>\n
<\/p>\n
Velocitat<\/strong><\/h4>\nCom d\u00e8iem, una de les maneres de classificar els tipus de l\u00ednia \u00e9s a partir de la velocitat amb la qual es fan els tra\u00e7os.<\/p>\n
Els tra\u00e7os que es fan de pressa, si b\u00e9 poden perdre una mica el control, solen presentar un car\u00e0cter en\u00e8rgic i segur, mentre que els que es tracen molt lentament solen mostrar fluctuacions que fan que puguin llegir-se com a tra\u00e7os insegurs.<\/p>\n
Figura 10. La primera \u00e9s una l\u00ednia r\u00e0pida; la segona, una l\u00ednia lenta.<\/p><\/div>\n
Figura 11. L\u00ednia en la qual s’aprecien variacions de velocitat refor\u00e7ades pels diversos accents (\u00e0rees m\u00e9s fosques).<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Direcci\u00f3<\/strong><\/h4>\nFigura 12. Direcci\u00f3 de les l\u00ednies.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Estil<\/strong><\/h4>\nFigura 13. L\u00ednia clara.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Figura 14. L\u00ednia puntejada.<\/p><\/div>\n
Figura 15. L\u00ednia r\u00edtmica.<\/p><\/div>\n
Figura 16. L\u00ednia trencada.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Maneres d\u2019agafar el llapis per a produir diferents tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nPotser, la manera m\u00e9s habitual d\u2019agafar el llapis \u00e9s la que \u00e9s id\u00e8ntica a la que fem servir per a escriure. Amb aquest sistema el moviment es redueix als tres dits que subjecten el llapis i els altres dos serveixen de suport, la qual cosa ens permet tenir un gran control de la l\u00ednia en trams molt curts mentre anem lliscant la m\u00e0 gradualment. \u00c9s possible que hi hagi formes similars a aquesta manera d\u2019agafar el llapis, per\u00f2 al que ens referim \u00e9s a un sistema b\u00e0sic en el qual busquem un gran control i treballem movent \u00fanicament la punta dels dits. Per exemple, hi ha persones que utilitzen una variant en qu\u00e8 en lloc de recolzar el llapis entre tres dits ho fan fent-ne servir dos, quatre o cinc.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\nFigures 4\u00a0i\u00a05. Connexi\u00f3 de punts.<\/p><\/div>\n
Si es disposen molt a prop l\u2019un de l\u2019altre, poden crear formes i figures:<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 6, 7 i\u00a08. Formes i\u00a0figures a partir de punts.<\/p><\/div>\n
I, en gran densitat, tamb\u00e9 fer la sensaci\u00f3 de to:<\/p>\n
Figura 9. To a partir de gran densitat de punts.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
La l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nSi hi ha un element que defineix el dibuix per excel\u00b7l\u00e8ncia, aquest \u00e9s la l\u00ednia.<\/p>\n
A Vision and Art: The Biology of Seeing<\/em>, la neurobi\u00f2loga Margaret Livingstone argumenta que la representaci\u00f3 lineal est\u00e0 basada en l\u2019exist\u00e8ncia dels contorns \u2014les vores entre regions de diferent color o il\u00b7luminaci\u00f3\u2014, que s\u00f3n interpretats com a l\u00ednies pels dibuixants. Per a l\u2019autora, els dibuixos lineals poden ser representacions excel\u00b7lents de la realitat, per\u00f2 hem de tenir en compte que existeixen molt poques l\u00ednies en el m\u00f3n real (Livingstone, 2002\/2008, p\u00e0g. 61).<\/p>\nEfectivament, si ens aturem a pensar un moment, veurem que el que moltes vegades definim com a l\u00ednies s\u00f3n, de fet, canvis de to en una o m\u00e9s coses o b\u00e9 els l\u00edmits o fronteres d\u2019una cosa amb altres (ja sigui un fons o una altra cosa).<\/p>\n
Dondis diu que \u00abla l\u00ednia rarament existeix a la natura\u00bb, si b\u00e9 accepta que es pot manifestar en alguns fen\u00f2mens visuals com les esquerdes en la vorera, els cables telef\u00f2nics quan es retallen contra el cel, les branques sense fulles dels arbres a l\u2019hivern, etc. (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58). Per a Dondis, la l\u00ednia s\u2019utilitza com un element visual que serveix per a expressar la juxtaposici\u00f3 de dos tons:<\/p>\n
\n\u00abLa l\u00ednia s\u2019empra molt sovint per a descriure aquesta juxtaposici\u00f3, i quan aix\u00ed es fa \u00e9s un procediment artificial\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n<\/div>\n
Amb aix\u00f2 Dondis vol dir que la l\u00ednia \u00e9s sobretot un fenomen cultural, una convenci\u00f3 que utilitzem per a comunicar idees dins de l\u2019\u00e0mbit del dibuix perqu\u00e8 b\u00e0sicament, com puntualitza m\u00e9s endavant, \u00abla l\u00ednia descriu un contorn\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n
Segons Ching, \u00abgeneralment es considera que l\u2019ess\u00e8ncia del dibuix \u00e9s la l\u00ednia\u00bb, encara que aquest autor tamb\u00e9 reconeix que el camp pot incloure elements com el punteig i la pinzellada (to), que, al seu torn, poden ser interpretats com a l\u00ednies.<\/p>\n
<\/p>\n
Tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nExisteixen moltes possibles classificacions de la l\u00ednia. N\u2019hi ha que se centren en el resultat; altres, en la manera de produir-les (incloent-hi la velocitat del tra\u00e7, l\u2019actitud amb qu\u00e8 es fan o la manera d\u2019agafar el material amb el qual s\u2019executen).<\/p>\n
Edwards classifica els estils de l\u00ednia de la manera seg\u00fcent: l\u00ednia en\u00e8rgica, l\u00ednia trencada (o l\u00ednia repetitiva), l\u00ednia pura (fina i pura) i la l\u00ednia que apareix i desapareix (un tipus de l\u00ednia que, per exemple, comen\u00e7a fosca, despr\u00e9s s\u2019esvaeix i despr\u00e9s torna a fer-se fosca) (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 53).<\/p>\n
Evidentment, aquest no deixa de ser un tipus de classificaci\u00f3 personal; per exemple, a la l\u00ednia que apareix i desapareix se la sol anomenar l\u00ednia amb accents, l\u00ednia r\u00edtmica o, fins i tot, l\u00ednia gestual. D\u2019altra banda, a la l\u00ednia pura en el camp del c\u00f2mic se la coneix com a l\u00ednia clara. Amb aix\u00f2 vull dir que els termes usats en aquestes classificacions no deixen de ser parcials (d\u2019\u00e0mbits espec\u00edfics) i, de vegades, fins i tot subjectius (que depenen de l\u2019autor o de l\u2019artista que s\u2019hi refereix).<\/p>\n
De tota manera, con\u00e8ixer aquestes classificacions ens pot donar una idea d\u2019alguns dels tipus de l\u00ednia utilitzats m\u00e9s sovint.<\/p>\n
<\/p>\n
Velocitat<\/strong><\/h4>\nCom d\u00e8iem, una de les maneres de classificar els tipus de l\u00ednia \u00e9s a partir de la velocitat amb la qual es fan els tra\u00e7os.<\/p>\n
Els tra\u00e7os que es fan de pressa, si b\u00e9 poden perdre una mica el control, solen presentar un car\u00e0cter en\u00e8rgic i segur, mentre que els que es tracen molt lentament solen mostrar fluctuacions que fan que puguin llegir-se com a tra\u00e7os insegurs.<\/p>\n
Figura 10. La primera \u00e9s una l\u00ednia r\u00e0pida; la segona, una l\u00ednia lenta.<\/p><\/div>\n
Figura 11. L\u00ednia en la qual s’aprecien variacions de velocitat refor\u00e7ades pels diversos accents (\u00e0rees m\u00e9s fosques).<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Direcci\u00f3<\/strong><\/h4>\nFigura 12. Direcci\u00f3 de les l\u00ednies.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Estil<\/strong><\/h4>\nFigura 13. L\u00ednia clara.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Figura 14. L\u00ednia puntejada.<\/p><\/div>\n
Figura 15. L\u00ednia r\u00edtmica.<\/p><\/div>\n
Figura 16. L\u00ednia trencada.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Maneres d\u2019agafar el llapis per a produir diferents tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nPotser, la manera m\u00e9s habitual d\u2019agafar el llapis \u00e9s la que \u00e9s id\u00e8ntica a la que fem servir per a escriure. Amb aquest sistema el moviment es redueix als tres dits que subjecten el llapis i els altres dos serveixen de suport, la qual cosa ens permet tenir un gran control de la l\u00ednia en trams molt curts mentre anem lliscant la m\u00e0 gradualment. \u00c9s possible que hi hagi formes similars a aquesta manera d\u2019agafar el llapis, per\u00f2 al que ens referim \u00e9s a un sistema b\u00e0sic en el qual busquem un gran control i treballem movent \u00fanicament la punta dels dits. Per exemple, hi ha persones que utilitzen una variant en qu\u00e8 en lloc de recolzar el llapis entre tres dits ho fan fent-ne servir dos, quatre o cinc.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Efectivament, si ens aturem a pensar un moment, veurem que el que moltes vegades definim com a l\u00ednies s\u00f3n, de fet, canvis de to en una o m\u00e9s coses o b\u00e9 els l\u00edmits o fronteres d\u2019una cosa amb altres (ja sigui un fons o una altra cosa).<\/p>\n
Dondis diu que \u00abla l\u00ednia rarament existeix a la natura\u00bb, si b\u00e9 accepta que es pot manifestar en alguns fen\u00f2mens visuals com les esquerdes en la vorera, els cables telef\u00f2nics quan es retallen contra el cel, les branques sense fulles dels arbres a l\u2019hivern, etc. (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58). Per a Dondis, la l\u00ednia s\u2019utilitza com un element visual que serveix per a expressar la juxtaposici\u00f3 de dos tons:<\/p>\n
\u00abLa l\u00ednia s\u2019empra molt sovint per a descriure aquesta juxtaposici\u00f3, i quan aix\u00ed es fa \u00e9s un procediment artificial\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n<\/div>\n
Amb aix\u00f2 Dondis vol dir que la l\u00ednia \u00e9s sobretot un fenomen cultural, una convenci\u00f3 que utilitzem per a comunicar idees dins de l\u2019\u00e0mbit del dibuix perqu\u00e8 b\u00e0sicament, com puntualitza m\u00e9s endavant, \u00abla l\u00ednia descriu un contorn\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 58).<\/p>\n
Segons Ching, \u00abgeneralment es considera que l\u2019ess\u00e8ncia del dibuix \u00e9s la l\u00ednia\u00bb, encara que aquest autor tamb\u00e9 reconeix que el camp pot incloure elements com el punteig i la pinzellada (to), que, al seu torn, poden ser interpretats com a l\u00ednies.<\/p>\n
<\/p>\n
Tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nExisteixen moltes possibles classificacions de la l\u00ednia. N\u2019hi ha que se centren en el resultat; altres, en la manera de produir-les (incloent-hi la velocitat del tra\u00e7, l\u2019actitud amb qu\u00e8 es fan o la manera d\u2019agafar el material amb el qual s\u2019executen).<\/p>\n
Edwards classifica els estils de l\u00ednia de la manera seg\u00fcent: l\u00ednia en\u00e8rgica, l\u00ednia trencada (o l\u00ednia repetitiva), l\u00ednia pura (fina i pura) i la l\u00ednia que apareix i desapareix (un tipus de l\u00ednia que, per exemple, comen\u00e7a fosca, despr\u00e9s s\u2019esvaeix i despr\u00e9s torna a fer-se fosca) (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 53).<\/p>\n
Evidentment, aquest no deixa de ser un tipus de classificaci\u00f3 personal; per exemple, a la l\u00ednia que apareix i desapareix se la sol anomenar l\u00ednia amb accents, l\u00ednia r\u00edtmica o, fins i tot, l\u00ednia gestual. D\u2019altra banda, a la l\u00ednia pura en el camp del c\u00f2mic se la coneix com a l\u00ednia clara. Amb aix\u00f2 vull dir que els termes usats en aquestes classificacions no deixen de ser parcials (d\u2019\u00e0mbits espec\u00edfics) i, de vegades, fins i tot subjectius (que depenen de l\u2019autor o de l\u2019artista que s\u2019hi refereix).<\/p>\n
De tota manera, con\u00e8ixer aquestes classificacions ens pot donar una idea d\u2019alguns dels tipus de l\u00ednia utilitzats m\u00e9s sovint.<\/p>\n
<\/p>\n
Velocitat<\/strong><\/h4>\nCom d\u00e8iem, una de les maneres de classificar els tipus de l\u00ednia \u00e9s a partir de la velocitat amb la qual es fan els tra\u00e7os.<\/p>\n
Els tra\u00e7os que es fan de pressa, si b\u00e9 poden perdre una mica el control, solen presentar un car\u00e0cter en\u00e8rgic i segur, mentre que els que es tracen molt lentament solen mostrar fluctuacions que fan que puguin llegir-se com a tra\u00e7os insegurs.<\/p>\n
Figura 10. La primera \u00e9s una l\u00ednia r\u00e0pida; la segona, una l\u00ednia lenta.<\/p><\/div>\n
Figura 11. L\u00ednia en la qual s’aprecien variacions de velocitat refor\u00e7ades pels diversos accents (\u00e0rees m\u00e9s fosques).<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Direcci\u00f3<\/strong><\/h4>\nFigura 12. Direcci\u00f3 de les l\u00ednies.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Estil<\/strong><\/h4>\nFigura 13. L\u00ednia clara.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Figura 14. L\u00ednia puntejada.<\/p><\/div>\n
Figura 15. L\u00ednia r\u00edtmica.<\/p><\/div>\n
Figura 16. L\u00ednia trencada.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Maneres d\u2019agafar el llapis per a produir diferents tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nPotser, la manera m\u00e9s habitual d\u2019agafar el llapis \u00e9s la que \u00e9s id\u00e8ntica a la que fem servir per a escriure. Amb aquest sistema el moviment es redueix als tres dits que subjecten el llapis i els altres dos serveixen de suport, la qual cosa ens permet tenir un gran control de la l\u00ednia en trams molt curts mentre anem lliscant la m\u00e0 gradualment. \u00c9s possible que hi hagi formes similars a aquesta manera d\u2019agafar el llapis, per\u00f2 al que ens referim \u00e9s a un sistema b\u00e0sic en el qual busquem un gran control i treballem movent \u00fanicament la punta dels dits. Per exemple, hi ha persones que utilitzen una variant en qu\u00e8 en lloc de recolzar el llapis entre tres dits ho fan fent-ne servir dos, quatre o cinc.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Com d\u00e8iem, una de les maneres de classificar els tipus de l\u00ednia \u00e9s a partir de la velocitat amb la qual es fan els tra\u00e7os.<\/p>\n
Els tra\u00e7os que es fan de pressa, si b\u00e9 poden perdre una mica el control, solen presentar un car\u00e0cter en\u00e8rgic i segur, mentre que els que es tracen molt lentament solen mostrar fluctuacions que fan que puguin llegir-se com a tra\u00e7os insegurs.<\/p>\n
Figura 10. La primera \u00e9s una l\u00ednia r\u00e0pida; la segona, una l\u00ednia lenta.<\/p><\/div>\n
Figura 11. L\u00ednia en la qual s’aprecien variacions de velocitat refor\u00e7ades pels diversos accents (\u00e0rees m\u00e9s fosques).<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Direcci\u00f3<\/strong><\/h4>\nFigura 12. Direcci\u00f3 de les l\u00ednies.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Estil<\/strong><\/h4>\nFigura 13. L\u00ednia clara.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Figura 14. L\u00ednia puntejada.<\/p><\/div>\n
Figura 15. L\u00ednia r\u00edtmica.<\/p><\/div>\n
Figura 16. L\u00ednia trencada.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Maneres d\u2019agafar el llapis per a produir diferents tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nPotser, la manera m\u00e9s habitual d\u2019agafar el llapis \u00e9s la que \u00e9s id\u00e8ntica a la que fem servir per a escriure. Amb aquest sistema el moviment es redueix als tres dits que subjecten el llapis i els altres dos serveixen de suport, la qual cosa ens permet tenir un gran control de la l\u00ednia en trams molt curts mentre anem lliscant la m\u00e0 gradualment. \u00c9s possible que hi hagi formes similars a aquesta manera d\u2019agafar el llapis, per\u00f2 al que ens referim \u00e9s a un sistema b\u00e0sic en el qual busquem un gran control i treballem movent \u00fanicament la punta dels dits. Per exemple, hi ha persones que utilitzen una variant en qu\u00e8 en lloc de recolzar el llapis entre tres dits ho fan fent-ne servir dos, quatre o cinc.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Figura 12. Direcci\u00f3 de les l\u00ednies.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Estil<\/strong><\/h4>\nFigura 13. L\u00ednia clara.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Figura 14. L\u00ednia puntejada.<\/p><\/div>\n
Figura 15. L\u00ednia r\u00edtmica.<\/p><\/div>\n
Figura 16. L\u00ednia trencada.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Maneres d\u2019agafar el llapis per a produir diferents tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nPotser, la manera m\u00e9s habitual d\u2019agafar el llapis \u00e9s la que \u00e9s id\u00e8ntica a la que fem servir per a escriure. Amb aquest sistema el moviment es redueix als tres dits que subjecten el llapis i els altres dos serveixen de suport, la qual cosa ens permet tenir un gran control de la l\u00ednia en trams molt curts mentre anem lliscant la m\u00e0 gradualment. \u00c9s possible que hi hagi formes similars a aquesta manera d\u2019agafar el llapis, per\u00f2 al que ens referim \u00e9s a un sistema b\u00e0sic en el qual busquem un gran control i treballem movent \u00fanicament la punta dels dits. Per exemple, hi ha persones que utilitzen una variant en qu\u00e8 en lloc de recolzar el llapis entre tres dits ho fan fent-ne servir dos, quatre o cinc.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Figura 13. L\u00ednia clara.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Figura 14. L\u00ednia puntejada.<\/p><\/div>\n
Figura 15. L\u00ednia r\u00edtmica.<\/p><\/div>\n
Figura 16. L\u00ednia trencada.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Maneres d\u2019agafar el llapis per a produir diferents tipus de l\u00ednia<\/strong><\/h4>\nPotser, la manera m\u00e9s habitual d\u2019agafar el llapis \u00e9s la que \u00e9s id\u00e8ntica a la que fem servir per a escriure. Amb aquest sistema el moviment es redueix als tres dits que subjecten el llapis i els altres dos serveixen de suport, la qual cosa ens permet tenir un gran control de la l\u00ednia en trams molt curts mentre anem lliscant la m\u00e0 gradualment. \u00c9s possible que hi hagi formes similars a aquesta manera d\u2019agafar el llapis, per\u00f2 al que ens referim \u00e9s a un sistema b\u00e0sic en el qual busquem un gran control i treballem movent \u00fanicament la punta dels dits. Per exemple, hi ha persones que utilitzen una variant en qu\u00e8 en lloc de recolzar el llapis entre tres dits ho fan fent-ne servir dos, quatre o cinc.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\nFigures 17 i\u00a018. Dos angles\u00a0de la manera\u00a0m\u00e9s habitual d’agafar\u00a0el llapis.<\/p><\/div>\n
Una altra manera, ja no tan habitual, \u00e9s aquella en la qual agafem el llapis amb tots els dits. Amb aquest sistema el moviment prov\u00e9 de l\u2019espatlla \u2014encara que dibuixarem amb tot el bra\u00e7\u2014, la qual cosa ens permet aconseguir l\u00ednies llargues, segures i r\u00e0pides treballant sobre superf\u00edcies grans (per aix\u00f2 s\u2019acostuma a fer servir, per exemple, quan treballem sobre cavallet en el moment de fer l\u2019encaix). Aquest m\u00e8tode \u00e9s tamb\u00e9 ideal per a produir tons ombrejats regulars en els quals no marcarem el paper.<\/p>\n
Una manera f\u00e0cil i r\u00e0pida per a aprendre aquest m\u00e8tode \u00e9s posar el llapis sobre la taula i agafar-lo amb els cinc dits a manera de pin\u00e7a. Despr\u00e9s, sense canviar la posici\u00f3, dibuixar l\u00ednies i produir ombres en el paper. Haurem de practicar fins que ens hi sentim c\u00f2modes, ja que \u00e9s un m\u00e8tode molt recomanable per a esbossar r\u00e0pidament.<\/p>\n
<\/p>\n
Figures 19 i\u00a020. Dos angles\u00a0d’aquesta manera d’agafar el llapis.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
El to<\/strong><\/h4>\nPer a Dondis, \u00abvivim en un m\u00f3n bidimensional, i el to \u00e9s un dels millors instruments dels quals disposa el visualitzador per a indicar i expressar aquesta dimensi\u00f3\u00bb (Dondis, 1973\/2007, p\u00e0g. 63).<\/p>\n
Ching diu que si b\u00e9 les l\u00ednies s\u00f3n un element essencial per a delimitar el contorn i la forma dels objectes, no s\u00f3n suficients per a definir algunes caracter\u00edstiques importants de la seva superf\u00edcie i el seu volum:<\/p>\n
\n\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nUn component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, per\u00f2 el punt, el to i l\u2019espai s\u00f3n igualment v\u00e0lids per a definir el camp.<\/p>\n
Existeixen diferents tipus de l\u00ednies, que poden expressar diverses sensacions.<\/p>\n
Hi ha dues maneres b\u00e0siques d\u2019agafar el llapis: una s\u2019utilitza per a moments en els quals necessitem un gran control, i l\u2019altra, per a situacions en qu\u00e8 necessitem cobrir m\u00e9s superf\u00edcie o donar tonalitats. En la primera treballem fent servir nom\u00e9s els dits, mentre que en la segona treballem amb tot el bra\u00e7.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.1. Espai, punt, l\u00ednia i to \u00abPer a aprendre a dibuixar i a donar al dibuix un \u00fas efectiu com a instrument de disseny \u00e9s indispensable adquirir certes arts fonamentals, com tra\u00e7ar l\u00ednies i aplicar tons\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2). Segurament estarem d\u2019acord que un component distintiu del dibuix \u00e9s la l\u00ednia, i moltes vegades, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=140"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":512,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140\/revisions\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\u00abPer a accentuar les formes i modelar les seves superf\u00edcies fem \u00fas dels tons. La seva interacci\u00f3 ens permet comunicar una sensaci\u00f3 intensa de llum, massa i espai, i combinant-los amb les l\u00ednies i tons creem la sensaci\u00f3 i aparen\u00e7a t\u00e0ctil que anomenem textura\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
<\/p>\n