{"id":179,"date":"2016-09-19T10:40:42","date_gmt":"2016-09-19T10:40:42","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=179"},"modified":"2016-09-29T08:17:17","modified_gmt":"2016-09-29T08:17:17","slug":"2-elementos-del-dibujo-2","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/2-elementos-del-dibujo-2\/","title":{"rendered":"2. Elements del dibuix"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<h3><strong>2.2. He d\u2019aprendre a mirar? Punt de vista<\/strong><\/h3>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abEl gran benefici del dibuix \u00e9s que quan mires alguna cosa, \u00e9s com si ho veiessis per primera vegada\u00bb (Milton Glaser).<\/p>\n<\/div>\n<p>Aprendre a mirar i a observar amb la m\u00e0xima precisi\u00f3 de detall s\u00f3n compet\u00e8ncies fonamentals en la pr\u00e0ctica del dibuix i en les arts visuals en general. Afortunadament, aquestes habilitats poden desenvolupar-se, igual que tantes altres que hem apr\u00e8s fins al moment, mitjan\u00e7ant l\u2019entrenament sistem\u00e0tic.<\/p>\n<p>A <em>Sobre el dibujo <\/em>John Berger \u00e9s contundent quan diu:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abPer a l\u2019artista dibuixar \u00e9s descobrir. I no es tracta d\u2019una frase bonica; \u00e9s literalment cert. \u00c9s l\u2019acte de dibuixar el que for\u00e7a l\u2019artista a mirar l\u2019objecte que t\u00e9 davant, a disseccionar-lo i tornar-lo a unir en la seva imaginaci\u00f3, o, si dibuixa de mem\u00f2ria, el que el for\u00e7a a aprofundir-hi fins a trobar el contingut del seu propi magatzem d\u2019observacions passades\u00bb (Berger, 2005\/2015, p\u00e0g. 7).<\/p>\n<\/div>\n<p>Parlant de la import\u00e0ncia de l\u2019observaci\u00f3, a <em>The Natural Way to Draw<\/em> Kimon Nicolaides diu: \u00abAprendre a dibuixar \u00e9s, de fet, q\u00fcesti\u00f3 d\u2019aprendre a mirar \u2014a mirar correctament\u2014, i aix\u00f2 significa molt m\u00e9s que mirar amb els ulls\u00bb (Nicolaides, 1941, p\u00e0g. 5).<\/p>\n<p>A <em>Nuevo aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro<\/em> Betty Edwards argumenta que l\u2019habilitat global de dibuixar qualsevol cosa que es pugui percebre amb els ulls (objecte, persona, paisatge, etc.) \u00fanicament requereix cinc habilitats parcials:<\/p>\n<ol>\n<li>la percepci\u00f3 dels contorns;<\/li>\n<li>la percepci\u00f3 dels espais;<\/li>\n<li>la percepci\u00f3 de les relacions;<\/li>\n<li>la percepci\u00f3 de la llum i l\u2019ombra;<\/li>\n<li>la percepci\u00f3 de la totalitat <a href=\"#\" class=\"pop\" data-html=\"true\" data-toggle=\"popover\" data-content=\"L\u2019autora tamb\u00e9 anomena <em>gestalt<\/em> (\u2018forma\u2019) a aquesta habilitat per a percebre.\" data-placement=\"top\">[1]<\/a>\u00a0(1979\/2000, p\u00e0g. 20).<\/li>\n<\/ol>\n<p>Encara que Edwards reconeix que per a poder produir dibuixos imaginatius i expressius es necessiten dues habilitats addicionals: el dibuix a partir de la mem\u00f2ria i el dibuix a partir de la imaginaci\u00f3 (1979\/2000, p\u00e0g. 21). Per\u00f2, com veurem m\u00e9s endavant, tamb\u00e9 existeixen t\u00e8cniques per a potenciar aquestes habilitats addicionals que, encara que tenen alguns punts de relaci\u00f3 amb les cinc habilitats suggerides per Edwards, s\u00f3n completament diferents.<\/p>\n<p>Frederick Franck, autor de <em>The Zen of Seeing<\/em>, diu:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abHe apr\u00e8s que el que no he dibuixat mai no ho he vist realment, i que quan comen\u00e7o a dibuixar una cosa corrent m\u2019adono de com d\u2019extraordin\u00e0ria \u00e9s, un aut\u00e8ntic miracle\u00bb (Franck, 1973, p\u00e0g. 6).<\/p>\n<\/div>\n<p>Creiem que un dels punts m\u00e9s rellevants de l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019Edwards a l\u2019ensenyament del dibuix \u00e9s que, segons ella, no es tracta d\u2019una activitat m\u00e0gica per a nom\u00e9s uns pocs escollits, sin\u00f3 que tothom pot aprendre a dibuixar <a href=\"#\" class=\"pop\" data-html=\"true\" data-toggle=\"popover\" data-content=\"Per a aix\u00f2 l\u2019autora suggereix diversos exercicis que ajuden a produir aquest canvi en la forma de percebre.\"data-placement=\"top\">[2]<\/a>. Segons l\u2019autora, el dibuix \u00e9s \u00abuna habilitat que es pot aprendre i ensenyar\u00bb, at\u00e8s que, per a ella, aprendre a dibuixar \u00e9s aprendre a processar la informaci\u00f3 visual d\u2019una manera diferent de la que s\u2019utilitza normalment i que \u00abrequereix usar el cervell d\u2019una manera diferent de com ho fem sempre\u00bb (1979\/2000, p\u00e0g. 31). Justament, la base de l\u2019argumentaci\u00f3 d\u2019Edwards \u00e9s que per a aprendre a dibuixar cal aprendre a veure-hi\/percebre d\u2019una manera diferent:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abLa clau per a aprendre a dibuixar consisteix a establir unes condicions que indueixin un canvi mental cap a una modalitat diferent de processar la informaci\u00f3 [&#8230;], que ens capaciti per a veure-hi b\u00e9\u00bb (1979\/2000, p\u00e0g. 33).<\/p>\n<\/div>\n<p>Per a Phil Metzger, per a dibuixar b\u00e9 fan falta quatre coses: veure-hi, comprendre, exercicis i t\u00e8cnica. Aquest autor diu:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abVeure-hi significa captar el motiu que es vol dibuixar i poder-lo analitzar com un conjunt abstracte de formes, colors, llum i superf\u00edcies\u00bb (Metzger, 1988\/1991, p\u00e0g. 3).<\/p>\n<\/div>\n<p>Doncs per a Metzger, \u00abtot el que \u201csapigueu\u201d sobre l\u2019objecte en q\u00fcesti\u00f3, ho heu de deixar de banda\u00bb (Metzger, 1988\/1991, p\u00e0g. 3). Aquesta postura \u00e9s af\u00ed a la d\u2019Edwards, que suggereix alliberar la mirada de \u00abla \u201ctirania\u201d del sistema de s\u00edmbols\u00bb (1979\/2000, p\u00e0g. 45). Metzger diu que:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abcomprendre significa entendre que tots els elements de l\u2019objecte que us proposeu dibuixar estan relacionats i tenen cohesi\u00f3 entre si, encara quan des del lloc on us trobeu observant-los no sembli del tot \u201ccorrecte\u201d\u00bb (Metzger, 1988\/1991, p\u00e0g. 4).<\/p>\n<\/div>\n<p>Metzger incideix en els beneficis de veure i comprendre el motiu de dibuix, tant detalladament com en abstracte. Aix\u00ed mateix, recalca la import\u00e0ncia de la pr\u00e0ctica d\u2019exercicis i l\u2019aprenentatge de t\u00e8cniques.<\/p>\n<p>A <em>Modos de dibujar <\/em>Hans Daucher argumenta:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abTothom pot aprendre a dibuixar igual que s\u2019apr\u00e8n a escriure\u00bb (Daucher, 1984\/1987, p\u00e0g. 7).<\/p>\n<\/div>\n<p>Per a aquest autor, tanmateix, el dibuix, igual que el llenguatge, es basa en el coneixement de signes. Daucher diu:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abCom m\u00e9s signes coneix una persona, millor podr\u00e0 expressar-se per mitj\u00e0 del dibuix. Com m\u00e9s gran sigui el repertori gr\u00e0fic, m\u00e9s variada ser\u00e0 l\u2019expressi\u00f3 dibuix\u00edstica. Igual que es poden aprendre els mots d\u2019un idioma, tamb\u00e9 es poden aprendre les m\u00faltiples possibilitats de la comunicaci\u00f3 \u00a0\u00a0 gr\u00e0fica\u00bb (Daucher, 1984\/1987, p\u00e0g. 7).<\/p>\n<\/div>\n<p>Si b\u00e9 coincidim amb Daucher en qu\u00e8 recordar certs signes gr\u00e0fics \u00e9s essencial a l\u2019hora d\u2019expressar-se amb el dibuix, creiem que aprendre a mirar \u00e9s clau. El problema de l\u2019\u00fas de signes, o del \u00absistema de s\u00edmbols\u00bb, com l\u2019anomena Betty Edwards, radica que justament condicionen la capacitat de mirar. Per exemple, un pot passar-se tota la vida repetint el mateix signe d\u2019ulls sense donar espai a la integraci\u00f3 dels ulls que un contempla.<\/p>\n<div id=\"attachment_161\" style=\"width: 360px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-161\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-161 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_21.png\" alt=\"Figura 21. S\u00edmbolo de ojo.\" width=\"350\" height=\"236\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_21.png 350w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_21-300x202.png 300w\" sizes=\"(max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><p id=\"caption-attachment-161\" class=\"wp-caption-text\">Figura 21. S\u00edmbol d&#8217;ull.<\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div id=\"attachment_162\" style=\"width: 360px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-162\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-162 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_22.png\" alt=\"Figura 22. Ojo a partir de la observaci\u00f3n directa.\" width=\"350\" height=\"298\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_22.png 350w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_22-300x255.png 300w\" sizes=\"(max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><p id=\"caption-attachment-162\" class=\"wp-caption-text\">Figura 22. Ull\u00a0a partir de l&#8217;observaci\u00f3 directa.<\/p><\/div>\n<p>Aportar\u00e9 un altre exemple. Estem acostumats a pensar en les ungles com:<\/p>\n<div id=\"attachment_163\" style=\"width: 360px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-163\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-163 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_23.png\" alt=\"Figura 23. Signo habitual para referirse a una u\u00f1a.\" width=\"350\" height=\"401\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_23.png 350w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_23-262x300.png 262w\" sizes=\"(max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><p id=\"caption-attachment-163\" class=\"wp-caption-text\">Figura 23. Signe habitual per\u00a0a referir-se a una ungla.<\/p><\/div>\n<p>Per\u00f2, qu\u00e8 passa quan veiem una cosa com aquesta?<\/p>\n<div id=\"attachment_452\" style=\"width: 360px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-452\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-452 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_24-1.png\" alt=\"Figura 24. Signo de u\u00f1a a partir de la observaci\u00f3n directa.\" width=\"350\" height=\"160\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_24-1.png 350w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_24-1-300x137.png 300w\" sizes=\"(max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><p id=\"caption-attachment-452\" class=\"wp-caption-text\">Figura 24. Signe d&#8217;ungla a partir de l&#8217;observaci\u00f3 directa.<\/p><\/div>\n<p>Certament, aquesta ungla, per a ser descodificada com a tal, dep\u00e8n del context, per\u00f2 la forma tan estranya representada a dalt \u00e9s la manera com la veia en dibuixar-la.<\/p>\n<div id=\"attachment_165\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-165\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-165 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_25.png\" alt=\"Figura 25. Signo de la misma u\u00f1a en el contexto m\u00e1s amplio del signo mano.\" width=\"400\" height=\"481\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_25.png 400w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_25-249x300.png 249w\" sizes=\"(max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-165\" class=\"wp-caption-text\">Figura 25. Signe de la mateixa ungla\u00a0en el context m\u00e9s ampli del signe m\u00e0.<\/p><\/div>\n<p>El que acabem d\u2019explicar provaria l\u2019argument de Frederick Franck, per a qui veure\/dibuixar \u00e9s l\u2019art de <em>des-aprendre<\/em> (Franck, 1973, p\u00e0g. 25). O, fent servir paraules d\u2019Edwards, hem d\u2019\u00aballiberar-nos del sistema de s\u00edmbols\u00bb.<\/p>\n<p>Per\u00f2 alhora hem de tenir en compte que el \u00absistema de s\u00edmbols\u00bb (tan q\u00fcestionat per Edwards) tamb\u00e9 pot oferir resultats meravellosos, i, de vegades, potser m\u00e9s personals i valuosos.<\/p>\n<p>L\u2019estampa d\u2019Hokusai <em>Ones oce\u00e0niques<\/em> serveix per a il\u00b7lustrar aquesta idea, ja que \u00e9s un model de l\u2019\u00fas del sistema de s\u00edmbols. Per exemple, si observem la part de l\u2019escuma representada amb figures triangulars o les cares id\u00e8ntiques de les persones que van a la barca m\u00e9s gran, veurem que en tots dos casos es tracta de la repetici\u00f3 d\u2019un patr\u00f3 simb\u00f2lic que funciona perfectament dins de la totalitat de l\u2019obra.<\/p>\n<div id=\"attachment_166\" style=\"width: 650px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-166\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-166 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_26.png\" alt=\"Figura 26. Olas oce\u00e1nicas, de Katsushika Hokusai.\" width=\"640\" height=\"451\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_26.png 640w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_26-300x211.png 300w\" sizes=\"(max-width: 640px) 100vw, 640px\" \/><p id=\"caption-attachment-166\" class=\"wp-caption-text\">Figura 26. <em>Ones oce\u00e0niques<\/em>, de Katsushika Hokusai.<\/p><\/div>\n<div id=\"attachment_167\" style=\"width: 650px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-167\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-167 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_27.png\" alt=\"Figura 27. Detalle de Olas oce\u00e1nicas, de Katsushika Hokusai, donde vemos la repetici\u00f3n del sistema de s\u00edmbolos que representa las caras y el agua.\" width=\"640\" height=\"451\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_27.png 640w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m2_27-300x211.png 300w\" sizes=\"(max-width: 640px) 100vw, 640px\" \/><p id=\"caption-attachment-167\" class=\"wp-caption-text\">Figura 27. Detall d&#8217;<em>Ones oce\u00e0niques<\/em>, de Katsushika Hokusai, on veiem la repetici\u00f3 del sistema de s\u00edmbols que representa les cares i l&#8217;aigua.<\/p><\/div>\n<p>Juan Jos\u00e9 G\u00f3mez Molina ataca el sistema d\u2019Edwards per la seva pretesa \u00abobjectivitat fotogr\u00e0fica\u00bb (G\u00f3mez Molina, Cabezas, Bordes, 2001, p\u00e0g. 31-33, 37-38, 49). Estaria plenament d\u2019acord amb aquesta postura cr\u00edtica si l\u2019estudiant nom\u00e9s es limit\u00e9s al m\u00e8tode proposat a <em>Nuevo aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro<\/em> o si l\u2019itinerari d\u2019aprenentatge acab\u00e9s amb aquest m\u00e8tode, per\u00f2 si simplement s\u2019ent\u00e9n com un mitj\u00e0 per a aprendre certs conceptes importants del dibuix \u2014no com <em>el<\/em> sistema d\u2019aprenentatge\u2014, llavors cal defensar els beneficis del m\u00e8tode proposat per l\u2019autora nord-americana. Com esment\u00e0vem anteriorment, creiem que el valor d\u2019aquest m\u00e8tode d\u2019ensenyament \u2014m\u00e9s que la seva aproximaci\u00f3 pseudocient\u00edfica\u2014 radica a entendre <em>el dibuix com una activitat no m\u00e0gica que es pot ensenyar i aprendre.<\/em><\/p>\n<p>Contrari a les postures d\u2019Edwards o Daucher, a <em>El placer de dibujar<\/em> Nick Meglin afirma que no es pot ni ensenyar ni aprendre a dibuixar:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abNing\u00fa et pot ensenyar a dibuixar. L\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica falla sovint a donar per descomptat que se\u2019t pot ensenyar a dibuixar. No es pot. Essent aix\u00ed, com se\u2019n pot aprendre? No se n\u2019apr\u00e8n, simplement es dibuixa. L\u2019educaci\u00f3 d\u2019un artista \u00e9s el resultat de les seves experi\u00e8ncies amb el dibuix\u00bb (Meglin, 1999\/2001, p\u00e0g. 15).<\/p>\n<\/div>\n<p>M\u00e9s endavant l\u2019autor afirma que \u00abun apr\u00e8n per si sol a dibuixar\u00bb (Meglin, 1999\/2001, p\u00e0g. 16). L\u2019argumentaci\u00f3 de Meglin \u00e9s simple: s\u2019apr\u00e8n a dibuixar <em>nom\u00e9s<\/em> mitjan\u00e7ant l\u2019experi\u00e8ncia de dibuixar, ja que, per a ell, qualsevol experi\u00e8ncia d\u2019aprenentatge \u00e9s un proc\u00e9s pr\u00e0ctic. La postura de Meglin resulta una mica categ\u00f2rica. \u00c9s cert que una part de l\u2019aprenentatge del dibuix, potser la m\u00e9s important, t\u00e9 lloc simplement dibuixant, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que les guies o instruccions que rebem (per mitj\u00e0 de classes, v\u00eddeos, llibres, etc.) s\u00f3n realment \u00fatils per a accelerar el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. Con\u00e8ixer t\u00e8cniques, rebre consells, saber trucs o obrir-nos a altres possibilitats expressives ens ajudar\u00e0 a descobrir les possibilitats del dibuix i a obtenir resultats diferents dels que aconseguir\u00edem per nosaltres mateixos.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4><strong>Conclusions<\/strong><\/h4>\n<p>Dibuixar \u00e9s una activitat que es pot aprendre: s\u2019apr\u00e8n a dibuixar igual que s\u2019apr\u00e8n a llegir, a escriure, a anar amb bicicleta, a conduir un cotxe, etc. <a href=\"#\" class=\"pop\" data-html=\"true\" data-toggle=\"popover\" data-content=\"Juntament amb tot un seguit d\u2019habilitats que no s\u00f3n producte de la mem\u00f2ria gen\u00e8tica. Per a aprendre aquestes activitats necessitem que alg\u00fa ens expliqui com fer-les; amb el temps les fem nostres i, eventualment, cadasc\u00fa les carrega amb el seu estil personal.\" data-placement=\"top\">[3]<\/a><\/p>\n<p>Aprendre certes t\u00e8cniques pot contribuir a facilitar l\u2019aprenentatge del dibuix.<\/p>\n<p>Alguns autors insisteixen que la clau per a aprendre a dibuixar radica a aprendre a mirar, per\u00f2, a m\u00e9s dels processos de pensament implicats, la psicomotricitat fina tamb\u00e9 t\u00e9 un paper important en l\u2019acte de dibuixar.<\/p>\n<p>A dibuixar se n\u2019apr\u00e8n dibuixant. El tipus de coneixement del dibuix, si b\u00e9 ha d\u2019incloure la reflexi\u00f3, \u00e9s fonamentalment pr\u00e0ctic.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>2.2. He d\u2019aprendre a mirar? Punt de vista \u00abEl gran benefici del dibuix \u00e9s que quan mires alguna cosa, \u00e9s com si ho veiessis per primera vegada\u00bb (Milton Glaser). Aprendre a mirar i a observar amb la m\u00e0xima precisi\u00f3 de detall s\u00f3n compet\u00e8ncies fonamentals en la pr\u00e0ctica del dibuix i en les arts visuals en [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/179"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=179"}],"version-history":[{"count":17,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/179\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":552,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/179\/revisions\/552"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=179"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}