{"id":20,"date":"2016-09-16T09:54:59","date_gmt":"2016-09-16T09:54:59","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=20"},"modified":"2016-09-29T07:07:10","modified_gmt":"2016-09-29T07:07:10","slug":"1-introduccion-2","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/1-introduccion-2\/","title":{"rendered":"1. Introducci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

1.2. Breu cronologia del dibuix<\/strong><\/h3>\n

Aquesta breu cronologia del dibuix no pret\u00e9n ser ni exhaustiva ni historicista; a l\u2019\u00fanica cosa que apunta \u00e9s a recollir alguns elements de reflexi\u00f3 sobre la necessitat humana de fer marques (en particular les que suggereixen formes i signes); les maneres en qu\u00e8 les persones provocaven la seva ment per a evocar o recordar imatges; l\u2019\u00fas de formats ni plans, ni de paper; i, finalment, la persist\u00e8ncia del dibuix al llarg de mil\u00b7lennis, potser, com suggereixen els neurobi\u00f2legs, a causa d\u2019una predisposici\u00f3 cerebral per a facilitar el reconeixement de contorns transformant-los en l\u00ednies. Per\u00f2 el tipus de senyals deixats pels nostres ancestres ens fa pensar en l\u2019etimologia anglesa de la paraula draw<\/em>, que, com d\u00e8iem, vol dir \u2018dragar\u2019, \u2018fer canals o solcs sobre alguna cosa\u2019. Si considerem la capacitat de fer marques (l\u00ednies, punts, etc.), els or\u00edgens del dibuix podrien remuntar-se a fa aproximadament 500.000 anys (Joordens i altres, 2015).<\/p>\n

Com d\u00e8iem, sense pretensions de crear un gran relat del dibuix, l\u2019interessant d\u2019aquesta dada hist\u00f2rica \u00e9s que fa mig mili\u00f3 d\u2019anys els nostres avantpassats van tenir la necessitat de deixar la seva marca sobre unes petxines. No sabem si amb l\u2019objectiu de definir-les com a propietats personals, en la cerca de la transcend\u00e8ncia, pel simple fet de matar el temps o de jugar una estona.<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019art rupestre figuratiu, de moment, els dibuixos de la cova de Chauvet (Fran\u00e7a) s\u00f3n els m\u00e9s antics \u2014segons els experts, van ser fets\u00a0fa 32.000-30.000 anysLa cueva de los sue\u00f1os olvidados<\/em>, de Werner Herzog (2010).\" data-placement=\"top\">[1]<\/a>. Existeixen diverses teories sobre la ra\u00f3 d\u2019aquests dibuixos; no n\u2019arriscarem cap, simplement ens centrarem en el fet objectiu que hi ha aquests registres fets de l\u00ednies, punts i taques que juguen amb els volums de les pedres i representen, de vegades de manera extremadament realista, la realitat (exterior i interior) dels nostres ancestres. \u00c9s interessant la reflexi\u00f3 po\u00e8tica que fa Josep Palau i Fabre a Vidas de Picasso<\/em> (1962) sobre el moment en el qual aquells ca\u00e7adors del Paleol\u00edtic es van transformar en artistes:<\/p>\n

\n

\u00abEl toro se li apareixia, no el deixava dormir tranquil, fins que… un bon dia, sense saber com, obeint el seu bra\u00e7, el mateix bra\u00e7 que li havia servit per a matar l\u2019animal, comen\u00e7a a tra\u00e7ar les seves l\u00ednies sobre les parets de la cova…\u00bb (Palau i Fabre, 1962\/2002, p\u00e0g. 23-24).<\/p>\n<\/div>\n

Entre altres coses, l\u2019interessant dels dibuixos de les coves \u00e9s l\u2019\u00fas dels suggeriments provocats tant per les esquerdes com pels volums de les pedres (probablement pels efectes derivats de la il\u00b7luminaci\u00f3, ja fos natural o artificial). Amb aix\u00f2 ens referim a les capacitats d\u2019excitaci\u00f3 de la ment per a produir imatges mitjan\u00e7ant els suggeriments de taques.<\/p>\n

\"20023_m1_01\"<\/p>\n

\"20023_m1_02\"

Figures 1 i 2. Observeu la coincid\u00e8ncia de l’esquerda superior amb les l\u00ednies de l’esquena i\u00a0la cua, i\u00a0tamb\u00e9 amb\u00a0la del quarter\u00a0posterior (Museu d’Altamira).<\/p><\/div>\n

\"20023_m1_03\"<\/p>\n

\"20023_m1_04\"

Figures 3 i 4. Esquerdes que semblen coincidir amb el \u00abm\u00e8tode\u00bb del dibuix anterior (Museu d\u2019Altamira).<\/p><\/div>\n

Un fenomen semblant a aquesta t\u00e8cnica d\u2019estimular-se mitjan\u00e7ant les ombres i les taques va ser referit per Leonardo da Vinci a l\u2019entrada 163 del seu fam\u00f3s Tractat de la pintura<\/em>. Hi esmenta el \u00abM\u00e8tode per a despertar la ment a una quantitat d\u2019invencions\u00bb. Leonardo suggereix:<\/p>\n

\n

\u00abMirant atentament les velles i pelades parets, o les vetes en pedres o en el marbre de diferents colors, descobrir\u00e0s que hi pots veure diverses composicions, paisatges, batalles, figures en moviment r\u00e0pid, estranys semblants i vestits, i una infinitat d\u2019altres objectes. Guiat per aquestes confuses l\u00ednies, el teu geni inventiu s\u2019excitar\u00e0 i la teva ment s\u2019activar\u00e0\u00bb (1877\/2005, p\u00e0g. 62).<\/p>\n<\/div>\n

\"20023_m1_05\"

Figura 5. Dibuixant sobre taques\u00a0(2016).<\/p><\/div>\n

\"20023_m1_06\"

Figura 6. Trobant figures en taques fetes amb aquarel\u00b7la i esponja (2016).<\/p><\/div>\n

Segurament aix\u00f2 no ens resulta gaire estrany, ja que tots hem jugat al joc de trobar formes recognoscibles en els n\u00favols. Una activitat que \u00e9s molt habitual en infants, per\u00f2 que tamb\u00e9 s\u2019hauria de fomentar en els adults que es dediquen a les activitats relacionades amb la creativitat.<\/p>\n

Anomenem pareidolia<\/em> al fenomen psicol\u00f2gic en el qual un est\u00edmul vague i aleatori (generalment una imatge) es percep err\u00f2niament com una forma que la nostra ment creu recon\u00e8ixer.<\/p>\n

Tornant als or\u00edgens del dibuix, a The Primacy of Drawing<\/em> Deanna Petherbridge es refereix a Plini el Vell (segle i dC), el qual acceptava que la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019origen de l\u2019art era incerta, per\u00f2 el que s\u00ed que s\u2019atrevia a dir era que grecs i egipcis coincidien que l\u2019origen de la pintura havia comen\u00e7at amb la delineaci\u00f3 de l\u2019ombra d\u2019un home (Petherbridge, 2010\/2014, p\u00e0g. 19).<\/p>\n

Avui dia tamb\u00e9 existeixen algunes teories que pretenen explicar l\u2019art rupestre com un fenomen gaireb\u00e9 fotogr\u00e0fic, \u00e9s a dir, que per algun forat entrava llum a la cova i projectava les imatges dels animals a les parets, transformant-la aix\u00ed en una camera obscura. <\/em>Pensem que la rellev\u00e0ncia de la hist\u00f2ria referida per Plini radica en el recalcament de la l\u00ednia com a sistema original de representaci\u00f3. El meravell\u00f3s \u00e9s que, com explicarem amb m\u00e9s detall m\u00e9s endavant, les l\u00ednies gaireb\u00e9 no existeixen a la natura.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, com demostra el descobriment de Joordens i altres (2015), les l\u00ednies semblen haver excitat les ments dels nostres ancestres des de temps molt remots.<\/p>\n

Com suggereix Livingstone, els \u00e9ssers humans estem neuronalment adaptats per al reconeixement de contorns que identifiquem com a l\u00ednies sense cap tipus de problema, i a m\u00e9s, des d\u2019una edat molt primerenca. Per a Ramachandran i Hirstein, aquests contrastos, a m\u00e9s, provoquen un tipus d\u2019excitaci\u00f3 neuronal.<\/p>\n

El dibuix tamb\u00e9 va estar present en la vida cultural i religiosa del m\u00f3n antic. Per exemple, a l\u2019Egipte dels faraons, als llibres dels morts abundaven les il\u00b7lustracions, i la pintura eg\u00edpcia, amb la seva predominan\u00e7a lineal, guarnia els murs dels temples. Tamb\u00e9 a la Gr\u00e8cia antiga, els dibuixos o il\u00b7lustracions eren utilitzats com a motius decoratius que guarnien atuells, plats, etc.<\/p>\n

A l\u2019Edat Mitjana, a m\u00e9s de les pintures ic\u00f2niques del Rom\u00e0nic, els c\u00f2dexs il\u00b7lustrats feien servir el dibuix com a eina per a decorar els textos.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s durant el Renaixement quan el dibuix viu una aut\u00e8ntica esplendor; d\u2019una banda, per la relativa facilitat per a accedir al paper; de l\u2019altra, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019auge de les escoles dels grans mestres, on s\u2019insistia en la import\u00e0ncia dels estudis del natural; i, finalment, per l\u2019\u00fas projectual derivat de la necessitat de la construcci\u00f3 arquitect\u00f2nica, escult\u00f2rica, etc.<\/p>\n

Actualment diverses disciplines relacionades amb el dibuix estan vivint un aut\u00e8ntic auge. Com, per exemple, la il\u00b7lustraci\u00f3 de tend\u00e8ncies (aix\u00ed com la de moda, la de llibres infantils, la d\u2019\u00e0lbums il\u00b7lustrats per a adults), el concept art<\/em>, els storyboards<\/em>, el c\u00f2mic, l\u2019art urb\u00e0, etc.<\/p>\n

D\u2019altra banda, com veurem m\u00e9s endavant, l\u2019\u00fas del dibuix com a t\u00e8cnica d\u2019aprenentatge o com un sistema per a facilitar la retenci\u00f3 s\u2019utilitza en les relatories gr\u00e0fiques (graphic recording\/facilitation<\/em>), els mapes mentals i conceptuals, l\u2019art journaling<\/em>, etc., i han fet que el camp torni a suscitar inter\u00e8s.<\/p>\n

 <\/p>\n

Conclusions<\/strong><\/h4>\n

Des de fa milers d\u2019anys els nostres ancestres han buscat deixar la seva \u00abmarca\u00bb mitjan\u00e7ant el dibuix.<\/p>\n

El suport del dibuix no ha estat sempre el paper. Els nostres avantpassats van fer servir petxines, parets de coves, tauletes d\u2019argila, murs de temples, peces de fusta, etc.<\/p>\n

En l\u2019antiguitat es van fer servir diferents sistemes per a estimular la ment i, aix\u00ed, evocar imatges diverses. Aquest fenomen ha quedat pal\u00e8s en l\u2019art rupestre, en el Renaixement, en l\u2019\u00fas dels frottage<\/em> i de calcomanies dels surrealistes. Pel que sembla, els \u00e9ssers humans tenim una facilitat per a connectar patrons d\u2019informaci\u00f3 visual del m\u00f3n exterior amb imatges que emmagatzemem en la nostra mem\u00f2ria.<\/p>\n

El cervell processa amb gran facilitat els contorns com a l\u00ednies, d\u2019aqu\u00ed la nostra naturalitat per a expressar-nos usant aquest element gr\u00e0fic.<\/p>\n

El dibuix ha tingut moments en els quals el seu inter\u00e8s ha augmentat o ha disminu\u00eft. Avui estem vivint una etapa en la qual el dibuix torna a cridar l\u2019atenci\u00f3. Evid\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la proliferaci\u00f3 de disciplines que utilitzen el dibuix com a base fonamental.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1.2. Breu cronologia del dibuix Aquesta breu cronologia del dibuix no pret\u00e9n ser ni exhaustiva ni historicista; a l\u2019\u00fanica cosa que apunta \u00e9s a recollir alguns elements de reflexi\u00f3 sobre la necessitat humana de fer marques (en particular les que suggereixen formes i signes); les maneres en qu\u00e8 les persones provocaven la seva ment per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/20"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20"}],"version-history":[{"count":29,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/20\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":543,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/20\/revisions\/543"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}