{"id":250,"date":"2016-09-19T14:42:23","date_gmt":"2016-09-19T14:42:23","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=250"},"modified":"2016-09-29T09:30:18","modified_gmt":"2016-09-29T09:30:18","slug":"4-pensamiento-y-visualidad-1","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/4-pensamiento-y-visualidad-1\/","title":{"rendered":"4. Pensament i visualitat"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<h3><strong>4.1. La m\u00e0 que pensa<\/strong><\/h3>\n<p>El triangle cognitiu ull-ment-m\u00e0 produeix una manera de pensar particular que experimenten tots els qui dediquen unes quantes hores al dibuix.<\/p>\n<p>Una bona part del coneixement que adquirim dibuixant queda en el cos. Per aix\u00f2 alguns mestres de dibuix diuen \u00abla m\u00e0 en sap\u00bb o utilitzen la m\u00e0xima \u00abcom m\u00e9s hores ho facis, millor ho far\u00e0s\u00bb.<\/p>\n<p>Tanmateix, aquesta argumentaci\u00f3 \u00e9s diferent de la de Maurice Grosser, que diu:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abEl pintor dibuixa amb els ulls, no amb les mans. Sigui el que sigui el que veu, si ho veu amb claredat, pot dibuixar-ho. I encara que fer-ho potser requereix molta cura i treball, no exigeix m\u00e9s agilitat muscular que la que necessitar\u00e0 per a escriure el seu nom. L\u2019important \u00e9s veure-hi clar\u00bb (Maurice Grosser \u2014citat per Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 32).<\/p>\n<\/div>\n<p>Si b\u00e9 \u00e9s cert que, com diu Edwards, \u00abaprendre a dibuixar \u00e9s aprendre a mirar\u00bb, dibuixar \u00e9s tamb\u00e9 desenvolupar la sensibilitat de les mans per mitj\u00e0 de la pr\u00e0ctica constant, aix\u00ed que caldr\u00e0 entrenar-ho tot: l\u2019ull i la m\u00e0.<\/p>\n<p><em>A\u00a0La mano que piensa <\/em><a href=\"#\" class=\"pop\" data-html=\"true\" data-toggle=\"popover\" data-content=\"El concepte de <em>coneixement encarnat<\/em> t\u00e9 una tradici\u00f3 en la fenomenologia. Vegeu el concepte d\u2019<em>arcs d\u2019intencionalitat<\/em> a <em>Fenomenolog\u00eda de la percepci\u00f3n<\/em> (1945), de Merleau-Ponti, o el concepte de <em>ser-a-la-m\u00e0<\/em> (\u2018Zuhandenheit\u2019) a <em>Ser y tiempo<\/em> (1966), de Heidegger.\"data-placement=\"top\">[1]<\/a> (1999\/2014), Juhani Pallasmaa fa una reflexi\u00f3 interessant sobre l\u2019ess\u00e8ncia de la m\u00e0 i el seu paper tan important en l\u2019evoluci\u00f3 de les destreses, la intel\u00b7lig\u00e8ncia i les capacitats conceptuals de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. El llibre de Pallasmaa analitza el fenomen de la m\u00e0 i la presenta no nom\u00e9s com una part del cos que executa passivament, sin\u00f3 com un executor amb intencionalitat i habilitats pr\u00f2pies.<\/p>\n<div id=\"attachment_237\" style=\"width: 650px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-237\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-237 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m4_01.png\" alt=\"Figura 1. La mano que piensa.\" width=\"640\" height=\"480\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m4_01.png 640w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m4_01-300x225.png 300w\" sizes=\"(max-width: 640px) 100vw, 640px\" \/><p id=\"caption-attachment-237\" class=\"wp-caption-text\">Figura 1. La m\u00e0 que pensa.<\/p><\/div>\n<p>Pallasmaa argumenta que la relaci\u00f3 entre l\u2019ull, la m\u00e0 i la ment \u00e9s clau per a tothom que es dediqui a les activitats manuals:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abA mesura que es perfecciona gradualment la interpretaci\u00f3, la percepci\u00f3, l\u2019acci\u00f3 de la m\u00e0 i el pensament perden la seva independ\u00e8ncia i es converteixen en un sistema singular i subliminarment coordinat de reacci\u00f3 i resposta\u00bb (Pallasmaa, 1999\/2014, p\u00e0g. 90-91).<\/p>\n<\/div>\n<p>Per\u00a0a Pallasmaa, \u00abla uni\u00f3 de l\u2019ull, la m\u00e0 i la ment crea una imatge que no \u00e9s nom\u00e9s un registre o representaci\u00f3 visual de l\u2019objecte, sin\u00f3 que<em> \u00e9s<\/em> l\u2019objecte en si mateix\u00bb (Pallasmaa, 1999\/2014, p\u00e0g. 91 \u2014l\u2019\u00e8mfasi \u00e9s seu), perqu\u00e8, tal com argumenta m\u00e9s endavant, quan un pintor pinta una escena, la m\u00e0 va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019intentar imitar o duplicar all\u00f2 que veu l\u2019ull o all\u00f2 que imagina la ment:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abPintar \u00e9s un acte singular i integrat d\u2019all\u00f2 que la m\u00e0 veu, que l\u2019ull pinta i que la ment toca\u00bb (Pallasmaa, 1999\/2014, p\u00e0g. 91-92).<\/p>\n<\/div>\n<p>En la mateixa l\u00ednia, Franck suggereix:<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p>\u00abI sobretot: no t\u2019esforcis gaire, no \u201cpensis\u201d sobre el que est\u00e0s dibuixant, simplement deixa que la m\u00e0 segueixi el que l\u2019ull veu. Deixa-la acariciar&#8230;\u00bb (Franck, 1973, p\u00e0g. 15).<\/p>\n<\/div>\n<p>Franck diu tamb\u00e9: \u00abSi no dibuixo durant una setmana, la coordinaci\u00f3 s\u2019altera, la comunicaci\u00f3 entre ull i m\u00e0 es perd\u00bb (1973, p\u00e0g. 87). Aquesta opini\u00f3, que pot sonar una mica extremada, \u00e9s molt encertada: els dibuixants, igual que els cirurgians i altres professionals que treballen amb la connexi\u00f3 ull-ment-m\u00e0, necessiten practicar regularment, justament per a no \u00abperdre la m\u00e0\u00bb. Per aquesta ra\u00f3, \u00e9s preferible dibuixar una estona cada dia abans que concentrar la pr\u00e0ctica en un \u00fanic dia de la setmana.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>4.1. La m\u00e0 que pensa El triangle cognitiu ull-ment-m\u00e0 produeix una manera de pensar particular que experimenten tots els qui dediquen unes quantes hores al dibuix. Una bona part del coneixement que adquirim dibuixant queda en el cos. Per aix\u00f2 alguns mestres de dibuix diuen \u00abla m\u00e0 en sap\u00bb o utilitzen la m\u00e0xima \u00abcom m\u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/250"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=250"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/250\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":561,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/250\/revisions\/561"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}