{"id":261,"date":"2016-09-19T15:02:05","date_gmt":"2016-09-19T15:02:05","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=261"},"modified":"2016-09-29T09:52:57","modified_gmt":"2016-09-29T09:52:57","slug":"4-pensamiento-y-visualidad-3","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/4-pensamiento-y-visualidad-3\/","title":{"rendered":"4. Pensament i visualitat"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

4.3. Dibuixar \u00e9s pensar<\/strong><\/h3>\n

Sens dubte, les maneres de dibuixar s\u00f3n infinites, per\u00f2 si hagu\u00e9ssim de definir dues formes b\u00e0siques, una \u00e9s treballant amb idees preconcebudes, \u00e9s a dir, pensades pr\u00e8viament, i l\u2019altra \u00e9s deixant-se portar per la m\u00e0, trobant el motiu a mesura que anem tra\u00e7ant l\u00ednies o produint taques, deixant que \u00abla m\u00e0 pensi\u00bb sobre el paper. Picasso, que era fam\u00f3s per la frase: \u00abJo no busco, trobo\u00bb, en general treballava sense idees preconcebudes. L\u2019artista deia:<\/p>\n

\n

\u00abSi saps exactament qu\u00e8 far\u00e0s, de qu\u00e8 et servir\u00e0 fer-ho?\u00bb (Picasso, 1997, p\u00e0g. 22).<\/p>\n<\/div>\n

\n

\u00abHas de comen\u00e7ar a dibuixar per a saber qu\u00e8 vols dibuixar\u00bb (Picasso, 1997, p\u00e0g. 29).<\/p>\n<\/div>\n

El missatge del mestre \u00e9s clar: no conv\u00e9 esperar a tenir una idea o a estar inspirats per a comen\u00e7ar a dibuixar; dibuixem i anem trobant el tema a partir de les marques que vagin apareixent sobre el paper. Evidentment, no sempre podrem fer-ho aix\u00ed, per\u00f2 \u00e9s una bona t\u00e8cnica que cal tenir en compte.<\/p>\n

El c\u00e8lebre dissenyador gr\u00e0fic i il\u00b7lustrador Milton Glaser reflexiona sobre els vincles entre el dibuix i la m\u00e0 a Drawing is Thinking<\/em> (2008). El t\u00edtol del llibre ret homenatge a l\u2019obra The Hand<\/em> (1999), de Frank R. Wilson, que explora la relaci\u00f3 entre l\u2019evoluci\u00f3 del cervell i l\u2019\u00fas de les mans [2]<\/a>.\u00a0Per a Wilson la m\u00e0 fa molt m\u00e9s que executar ordres provinents del cervell, ja que t\u00e9 un paper fonamental en la seva orquestraci\u00f3. En una entrevista continguda a Drawing is Thinking<\/em>, Peter Mayer pregunta a Glaser si dibuixar \u00e9s important per al dissenyador gr\u00e0fic i quina \u00e9s la relaci\u00f3 entre els dos camps. Glaser respon que l\u2019essencial \u00e9s la relaci\u00f3 entre la m\u00e0 i el cervell, i que aquesta relaci\u00f3 pot ser potenciada per qualsevol activitat en la qual el cervell i la m\u00e0 treballin junts per a intentar entendre qu\u00e8 \u00e9s la realitat. Glaser explica que per a ell dibuixar forma una part molt important del seu enteniment. Segons ell, la seva tasca com a dibuixant consisteix a entendre el que est\u00e0 mirant (2008, p\u00e0g. 15). L\u2019entendre<\/em> de Glaser \u00e9s semblant al de Franck, que diu:<\/p>\n

\n

\u00abMentre miro\/dibuixo entrelluco la natura, provo la natura, la natura de la Realitat: at\u00e8s que la manera de mirar \u00e9s una forma de saber!\u00bb (1973, p\u00e0g. 130).<\/p>\n<\/div>\n

En la l\u00ednia de Meglin, Glaser tamb\u00e9 afirma que aprenem mitjan\u00e7ant el moviment. Per a ell, el dibuix \u00e9s una activitat que forma part dels fonaments de qualsevol artista visual (2008, p\u00e0g. 15). De fet, en totes les activitats relacionades amb la comunicaci\u00f3 visual la import\u00e0ncia del dibuix no radica \u00fanicament en la capacitat d\u2019aprendre a comunicar idees o conceptes visualment, sin\u00f3 en la capacitat de mirar detingudament les coses que ens envolten. En observar detingudament incorporem idees visuals (poden incloure la paleta de colors de les peces d\u2019una persona per a inspirar la paleta d\u2019un disseny, les formes de les branques d\u2019un arbre que es podrien convertir en el punt de partida per a una tipografia, etc.).<\/p>\n

 <\/p>\n

La llibreta d\u2019esbossos com a eina de reflexi\u00f3 pr\u00e0ctica<\/strong><\/h4>\n

Es podria dir que la llibreta d\u2019esbossos t\u00e9 un valor incalculable per als qui practiquen la disciplina del dibuix; prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que els grans mestres del passat i tamb\u00e9 la majoria dels professionals del disseny, la il\u00b7lustraci\u00f3 i l\u2019arquitectura contemporanis la utilitzen. Tanmateix, per qu\u00e8 hem de fer servir una llibreta d\u2019esbossos? Sens dubte, hi ha molt\u00edssimes raons m\u00e9s de les que esmentarem, per\u00f2 direm que, d\u2019una banda, aquesta llibreta serveix per a exercitar l\u2019observaci\u00f3; de l\u2019altra, ens permet analitzar la nostra pr\u00f2pia evoluci\u00f3 (per aix\u00f2 \u00e9s important acostumar-se a datar els nostres dibuixos), i, finalment, registra una gran quantitat d\u2019informaci\u00f3 visual, tant si es tracta d\u2019estudis (per exemple, observacions del natural) com d\u2019idees gr\u00e0fiques que un pot arribar a utilitzar en el futur \u2014especialment en els per\u00edodes de \u00absequera d\u2019idees\u00bb. Podr\u00edem resumir la import\u00e0ncia d\u2019aquest material d\u2019una manera molt simple per\u00f2 significativa: la llibreta d\u2019esbossos \u00e9s un lloc on experimentar i un espai protegit on podem cometre errors.<\/p>\n

No \u00e9s casual que Danny Gregory, un dels defensors principals d\u2019aquesta eina, comenci el seu llibre Everyday matters<\/em> (2003) amb la famosa frase de Miles Davis \u00abDo not fear mistakes. There are none\u00bb [3]<\/a>.\u00a0La ra\u00f3 per la qual la llibreta d\u2019esbossos \u00e9s tan important \u00e9s perqu\u00e8 es tracta d\u2019un lloc l\u00fadic del dibuix on ens atrevim a provar coses que habitualment no ens arrisquem a provar per falta d\u2019espai.<\/p>\n

\"Figura

Figura 2. Experiments en la llibreta d’esbossos.<\/p><\/div>\n

Alguns autors rendeixen un aut\u00e8ntic culte a la llibreta d\u2019esbossos. Meglin diu: \u00abUn quadern d\u2019esbossos pot transformar un instant de temps en un moment etern\u00bb (1989\/2001, p\u00e0g. 127). Entendrem millor aquest punt quan el practiquem i l\u2019experimentem nosaltres mateixos, per\u00f2 amb aix\u00f2 volem dir que quan ens aturem a observar i a dibuixar alguna cosa, hem d\u2019estar molt atents; \u00e9s com si el present s\u2019expand\u00eds.<\/p>\n

\"Figura

Figura 3. Dibuix d’una planta en la llibreta d’esbossos.<\/p><\/div>\n

En una l\u00ednia potser m\u00e9s profunda, Meglin argumenta que el bloc d\u2019esbossos pot ser una eina d\u2019autoconeixement est\u00e8tic: \u00abEl bloc d\u2019esbossos proporciona l\u2019oportunitat per a una exploraci\u00f3 freq\u00fcent del perqu\u00e8, per a descobrir qui som mitjan\u00e7ant el paper\u00bb (1989\/2001, p\u00e0g. 127).<\/p>\n

\"Figura

Figura 4. Estudi de figura en la llibreta d’esbossos.<\/p><\/div>\n

Per a Meglin, la individualitat art\u00edstica ve donada per tres elements b\u00e0sics: el que veiem, el que sentim i el que pensem (1989\/2001, p\u00e0g. 127). Aix\u00ed, el bloc d\u2019esbossos es converteix en una manera de reaccionar al que veiem en el m\u00f3n exterior a trav\u00e9s del que sentim interiorment. Si pensem en el contingut bastant experimental de Drawing is Thinking<\/em> (2008), de Milton Glaser, veurem que aquestes afirmacions \u2014que poden sonar una mica exagerades al comen\u00e7ament\u2014 s\u00f3n bastant freq\u00fcents entre els dibuixants. De fet, \u00e9s for\u00e7a m\u00e9s probable que un vagi trobant la seva individualitat est\u00e8tica en les estones entre treballs (representades pels estudis i les temptatives de les p\u00e0gines dels nostres blocs d\u2019esbossos) m\u00e9s que no pas en els resultats dels enc\u00e0rrecs en si.<\/p>\n

\"Figura

Figura 5. Qualsevol\u00a0cosa pot\u00a0transformar-se en el nostre\u00a0model.<\/p><\/div>\n

Berger comenta:<\/p>\n

\n

\u00abLa creaci\u00f3 d\u2019una imatge comen\u00e7a per interrogar les aparences i per fer certes marques. Tots els artistes descobreixen que dibuixar, quan es tracta d\u2019una activitat compulsiva, \u00e9s un proc\u00e9s rec\u00edproc. Dibuixar no \u00e9s nom\u00e9s mesurar i disposar en el paper, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s rebre. Quan la intensitat de mirar aconsegueix un cert grau, un s\u2019adona que una energia igualment intensa avan\u00e7a cap a ell en l\u2019aparen\u00e7a del que sigui que estigui escodrinyant\u00bb (Berger, 2005\/2015, p\u00e0g. 61).<\/p>\n<\/div>\n

\"Figura

Figura 6. \u00abLa fulla et\u00a0retorna\u00a0la mirada\u00bb, diu Franck.<\/p><\/div>\n

En efecte, l\u2019experi\u00e8ncia del dibuix es caracteritza per un fenomen en el qual es produeix certa confusi\u00f3 entre el subjecte (el que mira) i l\u2019objecte (el que \u00e9s observat). A Zen Seeing, Zen Drawing<\/em>, Franck diu que quan el contacte amb el que dibuixem \u00e9s realment intens, percebem que ens unim al model, i encara que es tracti de coses inertes, arribem a sentir que ens retornen la mirada (Franck, 1993, p\u00e0g. 58). L\u2019autor comenta:<\/p>\n

\n

\u00abAix\u00f2 \u00e9s el que fa mirar\/dibuixar: et transformes en el que dibuixes. Si aix\u00f2 no passa, no ho pots dibuixar\u00bb (Franck, 1993, p\u00e0g. 6).<\/p>\n<\/div>\n

A continuaci\u00f3 apuntem alguns possibles usos del bloc d\u2019esbossos:<\/strong><\/p>\n

    \n
  • Fer estudis del natural de tot tipus: objectes quotidians, autoretrats, persones, animals, plantes, vehicles, perspectives, etc.<\/li>\n
  • Practicar composicions diverses: tant de paisatges o entorns com de possibles treballs gr\u00e0fics.<\/li>\n
  • Fer estudis de color per a provar possibles paletes.<\/li>\n
  • Fer scrapbook<\/em>: el bloc pot ser el lloc on enganxem retalls d\u2019imatges, gr\u00e0fics o tipografies que ens interessin. Idealment haur\u00edem d\u2019apuntar el nom dels autors del material, ja que aix\u00f2 ens ajudar\u00e0 si volem aprofundir la cerca d\u2019informaci\u00f3 visual en el futur. En general conv\u00e9 utilitzar l\u2019scrapbook<\/em> conjuntament amb estudis de dibuix, \u00e9s a dir, treballant a partir de les imatges que ens interessen.<\/li>\n
  • Prendre notes, tant gr\u00e0fiques com textuals, de conceptes, idees o ocurr\u00e8ncies que ens pot interessar desenvolupar m\u00e9s endavant.<\/li>\n
  • Hi podem referenciar les proves amb materials i suports alternatius, aix\u00ed com amb t\u00e8cniques experimentals.<\/li>\n<\/ul>\n

     <\/p>\n

    \"Figura

    Figura 7. P\u00e0gines de llibreta d’esbossos amb\u00a0estudis del natural.<\/p><\/div>\n

    \"Figura

    Figura 8. P\u00e0gines de llibreta d’esbossos con diversos jocs i\u00a0experiments.<\/p><\/div>\n

    \"Fig.<\/p>\n

    \"Figuras

    Figures 9 i\u00a010. P\u00e0gines de l’scrapbook<\/em>\u00a0on s’observen diversos retalls i estudis d’imatges.<\/p><\/div>\n

     <\/p>\n

    Conclusions<\/strong><\/h4>\n

    Quan un dibuixa, posa en moviment un sistema complex de connexions que relacionen la m\u00e0, l\u2019ull i la ment.<\/p>\n

    Sense oblidar la import\u00e0ncia de mirar i pensar, bona part del coneixement del dibuix resideix en la m\u00e0 (aix\u00ed com en el bra\u00e7 i en el cos en general). Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s important practicar regularment, ja que exercitant la psicomotricitat fina anem incorporant coneixement, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019experi\u00e8ncia acumulada, tindrem millors resultats a l\u2019hora de fer nous dibuixos.<\/p>\n

    L\u2019\u00fas de la llibreta d\u2019esbossos \u00e9s de vital import\u00e0ncia per a l\u2019evoluci\u00f3 del dibuix, ja que aquest suport ens permet estudiar, reflexionar, analitzar i experimentar.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    4.3. Dibuixar \u00e9s pensar Sens dubte, les maneres de dibuixar s\u00f3n infinites, per\u00f2 si hagu\u00e9ssim de definir dues formes b\u00e0siques, una \u00e9s treballant amb idees preconcebudes, \u00e9s a dir, pensades pr\u00e8viament, i l\u2019altra \u00e9s deixant-se portar per la m\u00e0, trobant el motiu a mesura que anem tra\u00e7ant l\u00ednies o produint taques, deixant que \u00abla m\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/261"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=261"}],"version-history":[{"count":23,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/261\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":567,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/261\/revisions\/567"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=261"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}