2. Forma i estructura
2.1. Introducció
En aquest mòdul tractarem la noció de forma d’una manera complementària al treball realitzat per W. Wong i que es pren com a base en aquesta assignatura a partir del seu llibre Principles of Form and Design, on s’aborda la forma de manera exhaustiva.
Així doncs, recordant els orígens de la relació entre forma, estructura i composició, cal assenyalar que per a Rancillac les lleis matemàtiques regulen l’ordenació de la imatge pictòrica.
Totes les formes corresponen, més o menys, a figures geomètriques que constitueixen el fons, comú a tota la humanitat, dels esquemes de representació. Rubens defineix molt clarament el mètode: es poden reduir els elements o principis de la figura humana al quadrat, al cercle i al triangle, i Cézanne, generalitzant aquesta llei en tot l’espai pictòric: cal tractar la natura per mitjà del cilindre, l’esfera i el con. (Rancillac, 1992, pàg. 50)
Especialment en el context del disseny industrial i l’arquitectura adquireix bastanta importància la teoria del camp de Marcolli (1978), que també se centra en la síntesi dels elements geomètrics fonamentals.
El camp és un espai que presenta algunes característiques constants en cadascun dels seus punts, perquè tenen en el seu interior certes característiques homogènies (colors, materials, forma i funció). La composició modifica el camp, és a dir, l’espai, fins a crear un nou camp, un nou espai.
Segons la teoria del camp, geomètricament parlant, totes les formes poden reduir-se a les més simples: circumferència, quadrat i triangle en el camp bidimensional i les seves projeccions tridimensionals. Així mateix, cada una d’aquestes formes consta de tres tipus d’estructures: estructura portadora, estructura modular i estructura projectiva, a partir de les quals poden desenvolupar-se múltiples formes:
- Estructura portadora. Està formada pels punts i les línies de màxima caracterització formal i per la seva relativa articulació. Cada forma poseeix una estructura pròpia més o menys visible. L’estructura és el que caracteritza l’essència formal d’un espai.
Obtenció de formes a partir de l’estructura portadora del quadrat.
- Estructura modular. Està basada en submúltiples que constitueixen una retícula orientada segons els costats del perímetre del camp. L’estructura modula l’espai o camp geomètric.
- Estructura projectiva (de projecció interior). Dóna màxima tensió espacial i la seva relativa articulació. Poseeix l’estructura d’un espai; significa no només conèixer-ne l’essència, sinó també totes les seves articulacions possibles.
La forma interna dels cristalls d’aquesta estaurolita es pot aconseguir a partir de les múltiples combinacions de l’estructura modular i projectiva del quadrat.