6. Moviment
6.2. Estabilitat, dinamisme i ritme
Així doncs, podem abordar la qüestió del moviment en la composició a partir de les nocions d’estaticisme, estabilitat o dinamisme que estan presents en determinades estructures. A grans trets, es podia dir que les composicions l’estructura predominant de les quals és horitzontal tendeixen a l’estabilitat. L’exemple més conegut serien les natures mortes de Zurbarán.
6.2.1. Composició horitzontal
Tanmateix, en aquesta composició de Cézanne, predominantment horitzontal, hi ha dinamisme present en el moviment de les fruites, en la vertical del gerro de la dreta així com en els colors. Podríem dir que equilibri no és incompatible amb estabilitat, però no al revés: una cosa desequilibrada no podrà ser estàtica.
En el cas concret de la fotografia, respecte a les composicions horitzontals regeix l’anomenada llei de l’horitzó. Aquesta no només serveix per a fotografies de paisatges en què tinguem un horitzó, sinó també per a qualsevol línia de la imatge que ens ajudi a dividir la composició en dues parts diferenciades. De la mateixa manera, mantenir rectes les horitzontals contribuirà a fer que la composició sigui més estàtica.