{"id":11,"date":"2017-01-30T11:17:08","date_gmt":"2017-01-30T11:17:08","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/?page_id=11"},"modified":"2017-03-06T14:49:41","modified_gmt":"2017-03-06T14:49:41","slug":"2-forma-y-estructura","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/2-forma-y-estructura\/","title":{"rendered":"2. Forma i estructura"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

2.1. Introducci\u00f3<\/span><\/h3>\n

En aquest m\u00f2dul tractarem la noci\u00f3 de forma d\u2019una manera complement\u00e0ria al treball realitzat per W. Wong i que es pren com a base en aquesta assignatura a partir del seu llibre Principles of Form and Design<\/em>, on s\u2019aborda la forma de manera exhaustiva.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, recordant els or\u00edgens de la relaci\u00f3 entre forma, estructura i composici\u00f3, cal assenyalar que per a Rancillac les lleis matem\u00e0tiques regulen l\u2019ordenaci\u00f3 de la imatge pict\u00f2rica.<\/p>\n

\n

Totes les formes corresponen, m\u00e9s o menys, a figures geom\u00e8triques que constitueixen el fons, com\u00fa a tota la humanitat, dels esquemes de representaci\u00f3. Rubens defineix molt clarament el m\u00e8tode: es poden reduir els elements o principis de la figura humana al quadrat, al cercle i al triangle, i C\u00e9zanne, generalitzant aquesta llei en tot l\u2019espai pict\u00f2ric: cal tractar la natura per mitj\u00e0 del cilindre, l\u2019esfera i el con. (Rancillac, 1992, p\u00e0g. 50)<\/p>\n<\/div>\n

Especialment en el context del disseny industrial i l\u2019arquitectura adquireix bastanta import\u00e0ncia la teoria del camp de Marcolli (1978), que tamb\u00e9 se centra en la s\u00edntesi dels elements geom\u00e8trics fonamentals.<\/p>\n

\n

El camp \u00e9s un espai que presenta algunes caracter\u00edstiques constants en cadascun dels seus punts, perqu\u00e8 tenen en el seu interior certes caracter\u00edstiques homog\u00e8nies (colors, materials, forma i funci\u00f3). La composici\u00f3 modifica el camp, \u00e9s a dir, l\u2019espai, fins a crear un nou camp, un nou espai.<\/p>\n<\/div>\n

Segons la teoria del camp, geom\u00e8tricament parlant, totes les formes poden reduir-se a les m\u00e9s simples: circumfer\u00e8ncia, quadrat i triangle<\/strong> en el camp bidimensional i les seves projeccions tridimensionals. Aix\u00ed mateix, cada una d\u2019aquestes formes consta de tres tipus d\u2019estructures: estructura portadora, estructura modular i estructura projectiva, a partir de les quals poden desenvolupar-se m\u00faltiples formes:<\/p>\n

    \n
  1. Estructura portadora.<\/strong> Est\u00e0 formada pels punts i les l\u00ednies de m\u00e0xima caracteritzaci\u00f3 formal i per la seva relativa articulaci\u00f3. Cada forma poseeix una estructura pr\u00f2pia m\u00e9s o menys visible. L\u2019estructura \u00e9s el que caracteritza l\u2019ess\u00e8ncia formal d\u2019un espai.
    \n<\/p>\n

    \"Obtenci\u00f3

    Obtenci\u00f3 de formes a partir de l\u2019estructura portadora del quadrat.<\/p><\/div><\/li>\n

  2. Estructura modular.<\/strong> Est\u00e0 basada en subm\u00faltiples que constitueixen una ret\u00edcula orientada segons els costats del per\u00edmetre del camp. L\u2019estructura modula l\u2019espai o camp geom\u00e8tric.
    \n\"20106_m1_004\"<\/li>\n
  3. Estructura projectiva<\/strong> (de projecci\u00f3 interior). D\u00f3na m\u00e0xima tensi\u00f3 espacial i la seva relativa articulaci\u00f3. Poseeix l\u2019estructura d\u2019un espai; significa no nom\u00e9s con\u00e8ixer-ne l\u2019ess\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 totes les seves articulacions possibles.\n
    \"20106_m1_005\"

    La forma interna dels cristalls d\u2019aquesta estaurolita es pot aconseguir a partir de les m\u00faltiples combinacions de l\u2019estructura modular i projectiva del quadrat.<\/p><\/div>\n

     <\/li>\n<\/ol>\n

    <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    2.1. Introducci\u00f3 En aquest m\u00f2dul tractarem la noci\u00f3 de forma d\u2019una manera complement\u00e0ria al treball realitzat per W. Wong i que es pren com a base en aquesta assignatura a partir del seu llibre Principles of Form and Design, on s\u2019aborda la forma de manera exhaustiva. Aix\u00ed doncs, recordant els or\u00edgens de la relaci\u00f3 entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11"}],"version-history":[{"count":35,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":412,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11\/revisions\/412"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}