{"id":2,"date":"2017-01-30T09:01:43","date_gmt":"2017-01-30T09:01:43","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/?page_id=2"},"modified":"2017-03-07T12:56:21","modified_gmt":"2017-03-07T12:56:21","slug":"pagina-ejemplo","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/","title":{"rendered":"1. Introducci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p>Podr\u00edem considerar la forma com l\u2019element expressiu m\u00ednim de la comunicaci\u00f3 visual, i la composici\u00f3 com la manera en qu\u00e8 s\u2019articulen les diferents formes que hi entren en joc. Dominar aquests dos principis, doncs, es converteix en una compet\u00e8ncia imprescindible per a poder desenvolupar diferents treballs i projectes de disseny.<\/p>\n<p>Ambd\u00f3s elements s\u2019inscriuen en una llarga tradici\u00f3 acad\u00e8mica, especialment entroncada amb les belles arts, tant des d\u2019una perspectiva m\u00e9s te\u00f2rica com des d\u2019una altra m\u00e9s aplicada. Al llarg de la segona meitat del segle xx, a partir dels estudis previs de la Bauhaus, la Gestalt, \u00a0i l\u2019estructuralisme, els dos conceptes es troben sovint vinculats al context del llenguatge visual. Tanmateix, a la vegada, s\u00f3n diverses\u00a0les disciplines que se n\u2019ocupen i aix\u00ed constitueixen\u00a0aix\u00ed la cultura visual una amalgama interdisciplin\u00e0ria: hist\u00f2ria i teoria de l\u2019art, semi\u00f2tica, iconografia, estudis culturals, antropologia visual, estudis visuals i tamb\u00e9 el disseny formen part de les disciplines interessades a entendre i desxifrar l\u2019ampli abast de la imatge i la seva preponder\u00e0ncia en la cultura contempor\u00e0nia. M\u00e9s que m\u00e9s, en el cas del creador o dissenyador, es considera necessari controlar tots els elements que entren en joc en el moment de dissenyar.<\/p>\n<p>Aix\u00ed doncs, m\u00e9s recentment es parla d\u2019alfabetitzaci\u00f3 visual, mirant d\u2019incloure les diferents perspectives acad\u00e8miques amb l\u2019objectiu d\u2019instruir en la creaci\u00f3 d\u2019imatges i missatges visuals. En aquest context s\u2019emmarca el treball de Donis Dondis, realitzat a finals dels anys setanta i encara d\u2019una gran influ\u00e8ncia en els programes acad\u00e8mics d\u2019art, disseny i comunicaci\u00f3. Segons aquesta autora, el mode visual constitueix tot un cos de dades que, com el llenguatge, pot utilitzar-se per a compondre i comprendre missatges situats a nivells molt diferents d\u2019utilitat, des de la purament funcional fins a les elevades regions de l\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n<div class=\"cita\">\n<p class=\"CITAS\">\u00c9s un cos de dades compost de parts constituents i d\u2019un grup d\u2019unitats determinades per altres unitats la significaci\u00f3 en conjunt de les quals \u00e9s una funci\u00f3 de la significaci\u00f3 de les parts. (Dondis, 2015, p\u00e0g. 11)<\/p>\n<\/div>\n<p class=\"CITAS\">Anne Bamford (2003), que ha aprofundit en el tema de l\u2019alfabetitzaci\u00f3 visual en els darrers anys, suggereix que en el llenguatge visual es d\u00f3na una combinaci\u00f3 de sintaxi i sem\u00e0ntica. La sintaxi \u00e9s la forma en la qual es construeix la imatge, i es refereix a l\u2019estructura i als elements que la componen. Aquest seria el camp en qu\u00e8 Dondis desenvolupa el seu treball.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 no obstant, per a Bamford la sintaxi no es limita nom\u00e9s a la composici\u00f3 gr\u00e0fica d\u2019una imatge, com ara \u00a0l\u00ednies, colors o textures. S\u2019hi inclouen altres elements amb la capacitat d\u2019aportar significats a una escena com, per exemple, la posici\u00f3 d\u2019una c\u00e0mera. En donar un angle d\u2019enquadrament concret, podem estar destacant\u00a0la import\u00e0ncia d\u2019una persona o un element en la composici\u00f3. Entre alguns elements que participen en la sintaxi, s\u2019hi troben la llum, les ombres, la composici\u00f3, el moviment, la profunditat, el color, la perspectiva, la l\u00ednia, els contorns, el to, l\u2019escala, l\u2019\u00e8mfasi, l\u2019harmonia, el contrast, la met\u00e0fora o el fons.<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, la sem\u00e0ntica es refereix al significat, a la manera en qu\u00e8 les imatges es relacionen m\u00e9s \u00e0mpliament amb q\u00fcestions del m\u00f3n per obtenir sentit. La paraula <em>sem\u00e0ntica<\/em> t\u00e9 un origen similar a la paraula <em>signe<\/em> i, per aix\u00f2, sovint est\u00e0 estretament relacionada amb la semi\u00f2tica, que s\u2019encarrega de l\u2019estudi dels signes. A la pr\u00e0ctica, la sem\u00e0ntica visual es refereix a les formes de les imatges en el proc\u00e9s cultural de la comunicaci\u00f3. Aix\u00f2 inclou la relaci\u00f3 entre forma i significat. Segons Bamford (2003, p\u00e0g. 3), la sem\u00e0ntica podria incloure mirar la forma en la qual es crea el significat per mitj\u00e0 de:<\/p>\n<ul>\n<li>forma i estructura,<\/li>\n<li>idees constru\u00efdes culturalment que configuren la interpretaci\u00f3 d\u2019icones, s\u00edmbols i representacions, i<\/li>\n<li>una interacci\u00f3 social amb les imatges.<\/li>\n<\/ul>\n<p>D\u2019una manera similar, Wong (2001, p\u00e0g. 11) distingeix entre els elements del disseny seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Elements conceptuals<\/strong>: punt, l\u00ednia, pla i volum.<\/li>\n<li><strong>Elements visuals<\/strong>: forma, grand\u00e0ria, color i textura.<\/li>\n<li><strong>Elements de relaci\u00f3<\/strong>: direcci\u00f3, posici\u00f3, espai i gravetat.<\/li>\n<li><strong>Elements pr\u00e0ctics<\/strong>: representaci\u00f3, significat i funci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Al seu llibre <em>Principles of Form and Design<\/em> desenvolupa els tres primers punts; tot i que podria considerar-se que el seu treball gravita principalment al voltant de la noci\u00f3 de forma i les diferents articulacions d\u2019aquesta, en forma de composici\u00f3, per\u00f2 m\u00e9s centrat en una forma b\u00e0sica, en la seva estructura, les ret\u00edcules i les seves repeticions en forma de m\u00f2dul.<\/p>\n<p>Com es pot veure, la majoria dels autors distingeixen, d\u2019alguna manera, entre les q\u00fcestions m\u00e9s formals, que es relacionen amb les perceptives, i les q\u00fcestions culturals, de les quals s\u2019allunyen una mica. De fet, per a determinats autors, com Hocks i Hendricks (2003), tant la visi\u00f3 formalista de la imatge en Dondis com la m\u00e9s historicista de W. Mitchell (1995) estarien esgotades en el context de la cultura digital. Aquests autors proposen recuperar nocions de semi\u00f2tica i ret\u00f2rica per a abordar la combinaci\u00f3 de text i imatge en els entorns electr\u00f2nics i digitals (p\u00e0g. 19).<\/p>\n<p>En realitat, \u00e9s bastant destacable que, en mat\u00e8ria de forma i composici\u00f3, s\u2019ha publicat ben poc en els darrers anys i molts menys autors aborden la composici\u00f3 visual aplicada als mitjans digitals. Si b\u00e9 la neuroci\u00e8ncia va avan\u00e7ant en identificar els patrons cognitius que regeixen la percepci\u00f3, avui segueixen sent v\u00e0lids, en l\u00ednies generals i sense entrar en dogmatismes, plantejaments del segle passat.<\/p>\n<p>Aix\u00ed doncs, per als prop\u00f2sits d\u2019aquesta assignatura, ens centrarem en la composici\u00f3 bidimensional i farem refer\u00e8ncia a diversos autors que proposen conceptes de tipus formal i sint\u00e0ctic, emmarcats en una perspectiva semi\u00f2tica i cultural i veient exemples de diversa proced\u00e8ncia \u2013tenint en compte les limitacions per drets d\u2019autor\u2013 que siguin capa\u00e7os d\u2019il\u00b7lustrar les m\u00faltiples possibilitats que la forma i la composici\u00f3 ens brinden a l\u2019hora d\u2019abordar un projecte de disseny.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Podr\u00edem considerar la forma com l\u2019element expressiu m\u00ednim de la comunicaci\u00f3 visual, i la composici\u00f3 com la manera en qu\u00e8 s\u2019articulen les diferents formes que hi entren en joc. Dominar aquests dos principis, doncs, es converteix en una compet\u00e8ncia imprescindible per a poder desenvolupar diferents treballs i projectes de disseny. Ambd\u00f3s elements s\u2019inscriuen en una [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2"}],"version-history":[{"count":12,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":435,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2\/revisions\/435"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}