{"id":36,"date":"2017-02-02T07:48:02","date_gmt":"2017-02-02T07:48:02","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/?page_id=36"},"modified":"2017-03-06T15:03:06","modified_gmt":"2017-03-06T15:03:06","slug":"2-3-estructura-o-esquema-compositivo","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/2-3-estructura-o-esquema-compositivo\/","title":{"rendered":"2. Forma i estructura"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<h3>2.3. Estructura o esquema compositiu<\/h3>\n<p class=\"Normal1\">L\u2019estructura, com hem vist abans en Marcolli, \u00e9s inherent a la forma de manera fonamental, per\u00f2 tamb\u00e9 en el conjunt de la composici\u00f3. Tornant al m\u00f3n de l\u2019art, observem els diferents tipus d\u2019estructures que han regit en els per\u00edodes hist\u00f2rics. Segons Rancillac (1992), l\u2019art cl\u00e0ssic, originari d\u2019Egipte i Gr\u00e8cia, busca un equilibri harmoni\u00f3s, a imatge del funcionament universal. La simetria i l\u2019estabilitat obtingudes en la conjunci\u00f3 de les verticals i les horitzontals caracteritzen l\u2019expressi\u00f3 d\u2019una societat basada en el respecte a un ordre establert de naturalesa divina i una jerarquia incontestable. La pir\u00e0mide simbolitza b\u00e9 aquest sistema social (Rancillac, 1992, p\u00e0g. 51).<\/p>\n<p class=\"Normal1\">A partir del segle <span style=\"font-variant: small-caps;\">xvi<\/span> aquesta estructura s\u2019alliberar\u00e0, es posar\u00e0 en moviment. L\u2019era del Barroc s\u2019obre amb la conquesta del m\u00f3n, la investigaci\u00f3 cient\u00edfica i l\u2019expressi\u00f3 dels sentiments personals. L\u2019\u00fas de l\u2019oblic tradueix el desequilibri que s\u2019hi instaura. La corba i l\u2019espiral hi introdueixen el moviment. Les formes s\u2019alleugeren. Dos tipus d&#8217;estructures determinaran dos estils de pintura: el cl\u00e0ssic i el Barroc.<\/p>\n<div class=\"definicio\">\n<p class=\"Normal1\">L\u2019estructura es ressent sense ser percebuda formalment. \u00c9s la composici\u00f3 la que organitza la disposici\u00f3 dels elements pl\u00e0stics en la superf\u00edcie del quadre, respectant l\u2019esquema de l\u2019estructura (Rancillac, 1992, p\u00e0g. 52).<\/p>\n<\/div>\n<p class=\"Normal1\">Una altra forma de denominar l\u2019estructura interna d\u2019organitzaci\u00f3 \u00e9s la noci\u00f3 d\u2019esquelet o esquema compositiu. L\u2019esquema compositiu \u00e9s un conjunt de l\u00ednies mestres sobre el qual es construeix el cos del tema escollit. Aquest tra\u00e7at regulador est\u00e0 format normalment per figures geom\u00e8triques \u2013pol\u00edgons, cercles, \u00f2vals\u2013, xarxes modulars simples o complexes o l\u00ednies rectes i corbes relacionades entre elles. Hi ha una gran varietat d\u2019esquemes compositius. Els m\u00e9s usuals s\u00f3n: diagonal, triangular, sim\u00e8tric, circular, radial, en essa, en ela o format per una combinaci\u00f3 de dos o m\u00e9s esquemes simples. Tal com veurem m\u00e9s endavant, l\u2019estructura o esquema pot coincidir amb la composici\u00f3 quan els seus elements es disposen d\u2019una manera m\u00e9s evident al voltant de l\u2019estructura. Tractarem nombrosos exemples de cadascun d\u2019aquests tipus d\u2019estructura compositiva predominant.<\/p>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>2.3. Estructura o esquema compositiu L\u2019estructura, com hem vist abans en Marcolli, \u00e9s inherent a la forma de manera fonamental, per\u00f2 tamb\u00e9 en el conjunt de la composici\u00f3. Tornant al m\u00f3n de l\u2019art, observem els diferents tipus d\u2019estructures que han regit en els per\u00edodes hist\u00f2rics. Segons Rancillac (1992), l\u2019art cl\u00e0ssic, originari d\u2019Egipte i Gr\u00e8cia, busca [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/36"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/36\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":414,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/36\/revisions\/414"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}