{"id":43,"date":"2017-02-02T07:54:16","date_gmt":"2017-02-02T07:54:16","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/?page_id=43"},"modified":"2017-03-06T15:17:25","modified_gmt":"2017-03-06T15:17:25","slug":"3-1-introduccion","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/3-1-introduccion\/","title":{"rendered":"3. La noci\u00f3 de composici\u00f3"},"content":{"rendered":"

Partint del terreny art\u00edstic, Berger associa la composici\u00f3 a l\u2019ordenaci\u00f3 de mitjans pl\u00e0stics establint les relacions fonamentals de l\u2019obra, les que es refereixen a la distribuci\u00f3 de la superf\u00edcie, a la disposici\u00f3 de les formes i a les seves proporcions. (Berger, 1975, p\u00e0g. 140)<\/p>\n

D\u2019acord amb Rancillac, la composici\u00f3 es desenvolupa de tres maneres al llarg de la hist\u00f2ria de l\u2019art: de forma num\u00e8rica, de forma intu\u00eftiva o de forma totalment indeterminada. La forma num\u00e8rica, institu\u00efda a Gr\u00e8cia i reactivada al Renaixement, realitza els c\u00e0lculs de les proporcions ideals basades en el postulat de la f\u00f3rmula del nombre auri. Composici\u00f3 i proporci\u00f3
Malgrat el seu origen normatiu, la proporci\u00f3 resulta efica\u00e7 quan es tracta de compondre de forma harmoniosa en l\u2019espai, resultant determinant en certes aplicacions de plantilles, com ara en la publicaci\u00f3, tant impresa com en l\u00ednia.\" data-placement=\"top\">[1]<\/a>, doncs, estan directament relacionades.<\/p>\n

<\/p>\n

Seguint amb Rancillac, la forma intu\u00eftiva caracteritza el Romanticisme, i, per tant, l\u2019estructura que regeix les composicions seria m\u00e9s activa i ca\u00f2tica, com la proporcionada per la naturalesa en els paisatges. Finalment, la composici\u00f3 indeterminada correspon a l\u2019art contemporani que es regeix per qualsevol tipus d\u2019estructura sense predeterminaci\u00f3; un exemple en serien les pintures de Jackson Pollock.<\/p>\n

Tanmateix, per a Berger, en pintura la composici\u00f3 s\u2019organitza de manera que no se subjecta de forma estricta a la naturalesa ni a la geometria:<\/p>\n

\n

Poden les formes estirar-se fins a convertir-se en tra\u00e7os gaireb\u00e9 geom\u00e8trics, com es veu en els cubistes i en els abstractes, o distendre\u2019s fins a arribar a ser \u201cquasi\u201d la c\u00f2pia de les aparences naturals, en un Millet o un Courbet, per exemple. Tanmateix, ni les obres del passat ni les del present no franquegen mai ni l\u2019un ni l\u2019altre l\u00edmits, que respecten de la mateixa manera. (Berger, p\u00e0g. 141)<\/p>\n<\/div>\n

\"Paisatge

Paisatge de tardor amb un grup de galls dindis, Jean-Fran\u00e7ois Millet, 1917, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website<\/a>, domini p\u00fablic.<\/p><\/div>\n

Per tal d\u2019il\u00b7lustrar la noci\u00f3 de composici\u00f3, Berger compara un paisatge de C\u00e9zanne amb una imatge fotogr\u00e0fica del mateix lloc amb el mateix enquadrament. Per a aquest autor, la principal difer\u00e8ncia entre la pintura i la fotografia, en termes de composici\u00f3, seria la \u00abdepuraci\u00f3\u00bb de les l\u00ednies del boscatge que C\u00e9zanne realitza perqu\u00e8 la seva composici\u00f3 quedi m\u00e9s neta.<\/p>\n

\n

La sensaci\u00f3 de solemnitat mesurada que s\u2019apodera de nosaltres en la contemplaci\u00f3 del quadre de C\u00e9zanne \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de formes. Per a la pintura, la composici\u00f3 seria menys \u201cla posada en relaci\u00f3 de les parts\u201d, tal com es coneix m\u00e9s comunament, per ser la posada en relaci\u00f3 d\u2019elements convertits en mitjans pl\u00e0stics amb vista a transmetre a l\u2019espectador el sentiment o l\u2019emoci\u00f3 de l\u2019artista. (Berger, p\u00e0g. 143)<\/p>\n<\/div>\n

\n

En el sentit m\u00e9s ampli del terme, la composici\u00f3 designa el conjunt de les operacions que regulen les relacions d\u2019una obra a fi d\u2019assegurar-ne la cohesi\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n

Aquesta solidaritat interior \u00e9s deguda a la unitat d\u2019expressi\u00f3 de l\u2019artista i es manifesta per la unitat d\u2019impressi\u00f3 de l\u2019espectador. Quant a org\u00e0nica, \u00e9s a la vegada mat\u00e8ria, construcci\u00f3 i moviment; quant a llenguatge, \u00e9s a la vegada discurs, emoci\u00f3 i estil (Berger, p\u00e0g.153).<\/p>\n

D\u2019una manera m\u00e9s general, i traslladant la idea a qualsevol \u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 visual, segons Dondis, els resultats de les decisions compositives marquen el prop\u00f2sit i el significat de la declaraci\u00f3 visual<\/strong> i tenen fortes implicacions sobre all\u00f2 que rep l\u2019espectador. En aquesta etapa vital del proc\u00e9s creatiu \u00e9s on el comunicador visual exerceix el control m\u00e9s fort sobre el seu treball i on t\u00e9 una oportunitat m\u00e9s gran per a expressar l\u2019estat d\u2019\u00e0nim total que vol que transmeti l\u2019obra (Dondis, p\u00e0g. 33).<\/p>\n

\n

Aix\u00ed doncs, veiem que la majoria dels autors atorguen a la composici\u00f3 un paper summament rellevant principalment en dos sentits: en la cohesi\u00f3 de les parts amb el conjunt i en les seves implicacions expressives i emocionals.<\/p>\n<\/div>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Partint del terreny art\u00edstic, Berger associa la composici\u00f3 a l\u2019ordenaci\u00f3 de mitjans pl\u00e0stics establint les relacions fonamentals de l\u2019obra, les que es refereixen a la distribuci\u00f3 de la superf\u00edcie, a la disposici\u00f3 de les formes i a les seves proporcions. (Berger, 1975, p\u00e0g. 140) D\u2019acord amb Rancillac, la composici\u00f3 es desenvolupa de tres maneres al […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43"}],"version-history":[{"count":21,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":416,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43\/revisions\/416"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}