{"id":77,"date":"2017-02-02T10:00:42","date_gmt":"2017-02-02T10:00:42","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/?page_id=77"},"modified":"2017-03-06T15:24:04","modified_gmt":"2017-03-06T15:24:04","slug":"5-1-introduccion","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/5-1-introduccion\/","title":{"rendered":"5. Equilibri i tensi\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

5.1. Introducci\u00f3<\/h3>\n

Un dels pilars fonamentals en la composici\u00f3 \u00e9s la noci\u00f3 d\u2019equilibri. En aquest sentit, Dondis afirma que la necessitat d\u2019estar-se dempeus fa que l\u2019equilibri sigui la refer\u00e8ncia visual m\u00e9s forta de les persones, ja que es fa de forma inconscient. Segons Arnheim, l\u2019equilibri en una imatge \u00e9s l\u2019estat en qu\u00e8 les forces que actuen es compensen les unes amb les altres. Aix\u00ed doncs, tots els elements es determinen m\u00fatuament de manera que sembla que no sigui possible cap canvi. Per a aquest autor, el desequilibri en una imatge en dificulta la lectura.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, la tensi\u00f3 apareix davant la falta d\u2019equilibri. Qualsevol allunyament de l\u2019estructura visual i geom\u00e8trica provoca centres d\u2019inter\u00e8s i tensi\u00f3. De forma similar, Berger assegura que el moviment i la calma absoluta porten igualment a l\u2019apatia.<\/p>\n

\n

Per tal que ens fem sensibles, cal que el nostre equilibri amenaci de trencar-se, per\u00f2 sense arribar-hi, i que, si es trenca, aspirem a restablir-lo de seguida. (Berger, p\u00e0g. 155)<\/p>\n<\/div>\n

Per exemple, per a Berger, si dividim un rectangle per la meitat, l\u2019ull s\u2019aparta d\u2019un efecte de simetria, esgotat en un moment. Per\u00f2 si es divideix en parts desiguals, es produeix un incentiu de tensi\u00f3.<\/p>\n

\"20106_m1_012\"<\/p>\n

Si la composici\u00f3 t\u00e9 per efecte disposar els elements de tal manera que cap d\u2019ells sigui indiferent, ho aconsegueix per la tensi\u00f3 produint en nosaltres un joc d\u2019impulsos contrari que provoca la nostra sensibilitat pl\u00e0stica, la mant\u00e9 i la renova (Berger, p\u00e0g. 160).<\/p>\n

El gr\u00e0fic seg\u00fcent presenta una composici\u00f3 asim\u00e8trica amb una tensi\u00f3 cap amunt.<\/p>\n

\"Il\u2022lustraci\u00f3

Il\u00b7lustraci\u00f3 projecte unavezseera.net<\/em>, Gemma San Cornelio, 2004.<\/p><\/div>\n

En les representacions religioses es mant\u00e9 aquesta estructura de certa asimetria. En l\u2019exemple seg\u00fcent, L\u2019anunciaci\u00f3<\/em> de Botticelli, hi trobem unes l\u00ednies de tensi\u00f3 que van en diagonal descendent des de la cantonada superior esquerra.<\/p>\n

\"L\u2019anunciaci\u00f3,

L\u2019anunciaci\u00f3<\/em>, Botticelli, 1485, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website<\/a>.<\/p><\/div>\n

Berger assenyala un altre exemple sobre tensi\u00f3 basada en la figura del triangle present al quadre de L\u2019\u00faltim sopar<\/em> de Thierry Bouts. La disposici\u00f3 triangular estableix punts de tensi\u00f3 privilegiats, de manera que en el triangle central la nostra atenci\u00f3 va en primer lloc als tres v\u00e8rtexs que formen el cap de Jes\u00fas i els ap\u00f2stols.<\/p>\n

\n
En l\u2019exemple que proposem a continuaci\u00f3, el p\u00f2ster original de la pel\u00b7l\u00edcula Ben Hur<\/em>, aquesta estructura piramidal es repeteix i atorga el protagonisme als cavalls de la carrera que t\u00e9 lloc a la pel\u00b7l\u00edcula.<\/div>\n
\"Cartell

Cartell de la pel\u00b7l\u00edcula Ben Hur<\/em>, Reynold Brown, 1959, impawards.com, domini p\u00fablic<\/a>.<\/p><\/div><\/div>

<\/div>\n<\/div>\n

Segons Arrillaga (2000), l\u2019equilibri compositiu ha d\u2019entendre\u2019s en termes relatius, ja que no \u00e9s en si un valor absolut ni un estat pur de cristal\u00b7litzaci\u00f3 de l\u2019ordre i la forma; ni tan sols \u00e9s l\u2019\u00fanic valor que determina l\u2019equilibri global d\u2019una imatge, ja que, per exemple, en estils com l\u2019impressionista, l\u2019equilibri crom\u00e0tic<\/em> o, m\u00e9s comunament, l\u2019harmonia de color pot ser m\u00e9s determinant que l\u2019equilibri de l\u2019organitzaci\u00f3 formal. Aix\u00ed doncs, com gaireb\u00e9 totes les nocions que anirem desgranant en aquest m\u00f2dul, les hem de considerar com a meres indicacions i no com a veritats cient\u00edfiques o dogm\u00e0tiques. En aquest sentit, Arnheim, que \u00e9s potser un dels autors m\u00e9s exhaustius en la classificaci\u00f3, escrivia sobre l\u2019equilibri en l\u2019art com a contrapunt:<\/p>\n

\n

El contrapunt pict\u00f2ric \u00e9s jer\u00e0rquic, \u00e9s a dir, contraposa una for\u00e7a dominant a una altra de subordinada. Cada una de les relacions \u00e9s desequilibrada en si; juntes, s\u2019equilibren totes m\u00fatuament en l\u2019estructura de l\u2019obra sencera. (Arnheim, p\u00e0g. 56)<\/p>\n<\/div>\n

Tanmateix, no tots els esquemes d\u2019equilibri es basen en la riquesa del contrapunt. El mateix Arnheim distingeix quatre esquemes principals on no existeix aquesta compensaci\u00f3 expl\u00edcita de forces:<\/p>\n

    \n
  • Centrals, amb un sol accent fort al qual tot se supedita, com en el retrat tradicional.<\/li>\n
  • Binaris, amb un duo de figures o grups, t\u00edpic de les composicions fortament sim\u00e8triques.<\/li>\n
  • Jer\u00e0rquics, constitu\u00efts per accents que van del m\u00e9s fort al m\u00e9s d\u00e8bil en una xarxa de relacions subordinades. Bona part de la pintura universal est\u00e0 basada en aquest esquema.<\/li>\n
  • Atonals, amb moltes unitats del mateix pes creant textura en lloc d\u2019estructura.<\/li>\n<\/ul>\n

     <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    5.1. Introducci\u00f3 Un dels pilars fonamentals en la composici\u00f3 \u00e9s la noci\u00f3 d\u2019equilibri. En aquest sentit, Dondis afirma que la necessitat d\u2019estar-se dempeus fa que l\u2019equilibri sigui la refer\u00e8ncia visual m\u00e9s forta de les persones, ja que es fa de forma inconscient. Segons Arnheim, l\u2019equilibri en una imatge \u00e9s l\u2019estat en qu\u00e8 les forces que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/77"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=77"}],"version-history":[{"count":15,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/77\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":421,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/77\/revisions\/421"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=77"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}