{"id":85,"date":"2017-02-02T10:12:28","date_gmt":"2017-02-02T10:12:28","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/?page_id=85"},"modified":"2017-03-06T15:27:35","modified_gmt":"2017-03-06T15:27:35","slug":"5-2-peso-visual-y-espacio-compositivo","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/5-2-peso-visual-y-espacio-compositivo\/","title":{"rendered":"5. Equilibri i tensi\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<h3>5.2. Pes visual i espai compositiu<\/h3>\n<p>Una altra manera d\u2019abordar l\u2019equilibri i la tensi\u00f3 \u00e9s a partir de la noci\u00f3 de pes visual dins l\u2019espai compositiu. Aquesta consideraci\u00f3 es basa en el fet que l\u2019espai compositiu es regeix per la for\u00e7a de la gravetat. Per exemple, en el m\u00f3n natural estem acostumats que hi hagi m\u00e9s pes a baix que a dalt, i tendim a traslladar aquest fet no nom\u00e9s al disseny dels objectes que constru\u00efm, sin\u00f3 tamb\u00e9 al mode de percebre tot all\u00f2 que ens envolta. La relaci\u00f3 superior-inferior s\u2019estableix, doncs, segons l\u2019orientaci\u00f3 espacial de la imatge, independentment de si aquesta es troba en posici\u00f3 vertical o en posici\u00f3 horitzontal.<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, la relaci\u00f3 esquerra-dreta s\u2019estableix sobre la base dels nostres h\u00e0bits culturals. En la cultura occidental, l\u2019escriptura \u2013i la lectura\u2013 \u00e9s responsable del poder\u00f3s vector din\u00e0mic que recorre tota imatge d\u2019esquerra a dreta. La combinaci\u00f3 d\u2019aquest vector amb el superior-inferior de la gravetat d\u00f3na origen a les naturaleses contraposades de les dues diagonals d\u2019una composici\u00f3 emmarcada en un quadrat o rectangle: la descendent i principal, que va del v\u00e8rtex superior esquerre a l\u2019inferior dret, i l\u2019ascendent i secund\u00e0ria, del v\u00e8rtex inferior esquerre al superior dret (Arrillaga, 2000).<\/p>\n<div class=\"fondo-fila\">\n<div class='content-column one_half'>En l\u2019exemple seg\u00fcent del quadre de Daumier podem observar aquesta estructura en aspa que determina la diagonal esquerra descendent amb diagonal ascendent.<\/div>\n<div class='content-column one_half last_column'><div id=\"attachment_193\" style=\"width: 610px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-193\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-193 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_016.png\" alt=\"The Connoisseur, Honor\u00e9 Daumier, ca. 1860-65, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website.\" width=\"600\" height=\"742\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_016.png 600w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_016-243x300.png 243w\" sizes=\"(max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><p id=\"caption-attachment-193\" class=\"wp-caption-text\"><em>The Connoisseur<\/em>, Honor\u00e9 Daumier, ca. 1860-65, Open Access for Scholarly Content (OASC) via <a href=\"http:\/\/www.metmuseum.org\/art\/collection\/search\/333915?sortBy=Relevance&amp;ft=daumier&amp;offset=0&amp;rpp=20&amp;pos=4\" target=\"_blank\">Met website<\/a>.<\/p><\/div><\/div><div class='clear_column'><\/div>\n<\/div>\n<p class=\"Normal1\">A m\u00e9s, el pes visual \u00e9s el que determina dins d\u2019una composici\u00f3 el poder d\u2019atracci\u00f3 gravitat\u00f2ria de cadascun dels elements. Aix\u00ed doncs, tot i que el pes visual \u00e9s una qualitat de l\u2019objecte que dif\u00edcilment pot mesurar-se, hi actuen els factors seg\u00fcents:<\/p>\n<table class=\" personal_table\" style=\"width: 100%;\">\n<tbody style=\"border: 1px solid #eee;\">\n<tr>\n<td style=\"font-weight: bold; background: #ecf4f6;\" width=\"140\">Grand\u00e0ria<\/td>\n<td width=\"472\">Com m\u00e9s gran \u00e9s m\u00e9s pes li correspon.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"font-weight: bold; background: #ecf4f6;\" width=\"140\">Color<\/td>\n<td width=\"472\">Els colors c\u00e0lids, com el vermell, pesen m\u00e9s que els freds, com el blau.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"font-weight: bold; background: #ecf4f6;\" width=\"140\">Ubicaci\u00f3<\/td>\n<td width=\"472\">\n<ul>\n<li>El centre pesa m\u00e9s que els laterals.<\/li>\n<li>La coincid\u00e8ncia amb algun dels eixos principals horitzontal-vertical i les diagonals pesa m\u00e9s que una altra descentrada o allunyada d\u2019aquests eixos.<\/li>\n<li>A dalt pesa m\u00e9s que a baix.<\/li>\n<li>A la dreta pesa m\u00e9s que a l\u2019esquerra.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"font-weight: bold; background: #ecf4f6;\" width=\"140\">To<\/td>\n<td width=\"472\">\n<ul>\n<li>Els tons clars sobre fons fosc pesen m\u00e9s que els foscos sobre fons clars.<\/li>\n<li>Amb un mateix fons, ser\u00e0 m\u00e9s pesat el to que m\u00e9s contrasti.<\/li>\n<li>Una zona negra ha de ser m\u00e9s gran que una de blanca per contrapesar-la.<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"font-weight: bold; background: #ecf4f6;\" width=\"140\">Forma<\/td>\n<td width=\"472\">\n<ul>\n<li>La forma regular \u00e9s m\u00e9s pesada que la irregular. Aqu\u00ed val la pena recordar la llei de la pregn\u00e0ncia o la bona forma, la qual determina que les formes simples s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils d\u2019identificar que les complexes.<\/li>\n<li>La compacitat de la forma respecte al seu centre \u00e9s m\u00e9s pesada que la seva dispersi\u00f3. Aix\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 relaci\u00f3 amb la llei de la proximitat, que afavoreix la integraci\u00f3 en una unitat major en qu\u00e8 els elements es perceben com si fossin integrants d\u2019aquesta.<\/li>\n<li>Es tendeix a tancar les formes buscant-ne una de m\u00e9s estable i senzilla. Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb la llei de la continu\u00eftat. La unitat lineal tendeix a ser cont\u00ednua.<\/li>\n<li>L\u2019orientaci\u00f3 vertical \u00e9s m\u00e9s pesada que l\u2019obliqua i aquesta, al seu torn, \u00e9s m\u00e9s pesada que l\u2019horitzontal.<\/li>\n<li>Les taques de color la configuraci\u00f3 de les quals sigui geom\u00e8trica i que\u00a0tinguin una textura compacta i densa pesen m\u00e9s que altres formes de configuraci\u00f3 m\u00e9s lliure i de textura porosa, que deixen entreveure la superf\u00edcie del suport.<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<div class=\"fondo-fila\">\n<div class='content-column one_half'>En aquesta fotografia les textures aporten complexitat a la visi\u00f3 i dificulten trobar-hi el centre de la composici\u00f3.<\/div>\n<div class='content-column one_half last_column'><div id=\"attachment_194\" style=\"width: 610px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-194\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-194 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_017.png\" alt=\"Casa abandonada, Gemma San Cornelio, 1996.\" width=\"600\" height=\"405\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_017.png 600w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_017-300x203.png 300w\" sizes=\"(max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><p id=\"caption-attachment-194\" class=\"wp-caption-text\"><em>Casa abandonada<\/em>, Gemma San Cornelio, 1996.<\/p><\/div><\/div><div class='clear_column'><\/div>\n<\/div>\n<p>Segons Arrillaga, all\u00f2 que diferencia el pes de la resta de les forces visuals \u00e9s que es tracta d\u2019una caracter\u00edstica intr\u00ednseca de cada element de la composici\u00f3, mentre que altres forces \u2013com la direcci\u00f3 o el moviment\u2013 poden actuar sobre la composici\u00f3 amb independ\u00e8ncia de l\u2019objecte que les produeix o sobre el qual s\u2019apliquen. No obstant aix\u00f2, \u00e9s dif\u00edcil separar l\u2019efecte de cada un dels elements que actuen en la composici\u00f3. Aix\u00ed doncs, la tensi\u00f3, per exemple, tindria una relaci\u00f3 clara \u2013o de vegades resulta coincident\u2013 amb la direcci\u00f3 esquerra-dreta de lectura de la imatge o les direccions de mirada dels personatges representats. En aquest sentit, Dondis (p\u00e0g. 42) afirma m\u00e9s concretament que l\u2019ull afavoreix la zona inferior esquerra de qualsevol camp visual. Aix\u00f2 t\u00e9 a veure, com hem dit, amb els h\u00e0bits de lectura, per\u00f2 tamb\u00e9 amb esquemes d\u2019escodriny que fa l\u2019ull davant d\u2019una composici\u00f3. Tot aix\u00f2 est\u00e0 sent \u00e0mpliament estudiat per la neuroci\u00e8ncia cognitiva i no \u00e9s un comportament igual per a cada persona, per\u00f2 val la pena tenir-ho en compte.<\/p>\n<div class=\"fondo-fila\">\n<div class='content-column one_half'>Al bodeg\u00f3 seg\u00fcent, on el pes visual est\u00e0 molt centrat al plat amb el past\u00eds, hi ha una entrada d\u2019ull per l\u2019angle esquerre inferior que ve marcat per la inclinaci\u00f3 del gotim de ra\u00efm i que ens dirigeix cap a la copa de vi.<\/div>\n<div class='content-column one_half last_column'><div id=\"attachment_195\" style=\"width: 610px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-195\" loading=\"lazy\" class=\"img-responsive wp-image-195 size-full\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_018.png\" alt=\"Still Life with Cake, Raphaelle Peale, 1818, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website.\" width=\"600\" height=\"424\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_018.png 600w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_018-300x212.png 300w\" sizes=\"(max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><p id=\"caption-attachment-195\" class=\"wp-caption-text\"><em>Still Life with Cake<\/em>, Raphaelle Peale, 1818, Open Access for Scholarly Content (OASC) via <a href=\"http:\/\/www.metmuseum.org\/art\/collection\/search\/333915?sortBy=Relevance&amp;amp;ft=daumier&amp;amp;offset=0&amp;amp;rpp=20&amp;amp;pos=4\" target=\"_blank\">Met website<\/a>.<\/p><\/div><\/div><div class='clear_column'><\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"fondo-fila\">\n<div class='content-column one_half'>Caravaggio, que va ser un gran mestre de les composicions complexes, determina a <em>Els m\u00fasics<\/em> un recorregut de l\u2019ull a partir de les mirades dels personatges en forma de\u00a0<em>M<\/em>\u00a0que produeix un gran dinamisme en el recorregut visual del quadre.<\/div>\n<div class='content-column one_half last_column'><div id=\"attachment_88\" style=\"width: 610px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-88\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-88 img-responsive\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_019.png\" alt=\"Els m\u00fasics, Caravaggio, 1595, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website.\" width=\"600\" height=\"464\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_019.png 600w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_019-300x232.png 300w\" sizes=\"(max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><p id=\"caption-attachment-88\" class=\"wp-caption-text\"><em>Els m\u00fasics<\/em>, Caravaggio, 1595, Open Access for Scholarly Content (OASC) via <a href=\"http:\/\/www.metmuseum.org\/art\/collection\/search\/435844?sortBy=Relevance&amp;ft=caravaggio&amp;offset=0&amp;rpp=20&amp;pos=2\" target=\"_blank\">Met website<\/a>.<\/p><\/div><\/div><div class='clear_column'><\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"fondo-fila\">\n<div class='content-column one_half'>M\u00e9s concretament en l\u2019\u00e0mbit de la fotografia, existeix l\u2019anomenada llei de la mirada, que consisteix a deixar un espai a la banda cap a on es dirigeix la mirada de la persona retratada. Es considera que deixar aire al costat on mira el personatge el fa \u00abrespirar\u00bb, no quedar-se constret.<\/div>\n<div class='content-column one_half last_column'><div id=\"attachment_212\" style=\"width: 610px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-212\" loading=\"lazy\" class=\"img-responsive wp-image-212 size-full\" src=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_020.png\" alt=\"Cartes, Gemma San Cornelio, 1996.\" width=\"600\" height=\"427\" srcset=\"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_020.png 600w, http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/wp-content\/uploads\/sites\/19\/2017\/02\/20106_m1_020-300x214.png 300w\" sizes=\"(max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><p id=\"caption-attachment-212\" class=\"wp-caption-text\"><em>Cartes, Gemma San Cornelio, 1996.<\/em><\/p><\/div><\/div><div class='clear_column'><\/div>\n<\/div>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>5.2. Pes visual i espai compositiu Una altra manera d\u2019abordar l\u2019equilibri i la tensi\u00f3 \u00e9s a partir de la noci\u00f3 de pes visual dins l\u2019espai compositiu. Aquesta consideraci\u00f3 es basa en el fet que l\u2019espai compositiu es regeix per la for\u00e7a de la gravetat. Per exemple, en el m\u00f3n natural estem acostumats que hi hagi [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/85"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=85"}],"version-history":[{"count":35,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/85\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":423,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/85\/revisions\/423"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=85"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}