{"id":98,"date":"2017-02-02T10:33:32","date_gmt":"2017-02-02T10:33:32","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/?page_id=98"},"modified":"2017-03-06T15:36:04","modified_gmt":"2017-03-06T15:36:04","slug":"5-3-2-asimetria","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/5-3-2-asimetria\/","title":{"rendered":"5. Equilibri i tensi\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

5.3.2. Asimetria<\/h3>\n

L\u2019equilibri din\u00e0mic sol ser asim\u00e8tric a nivells diferents i, per tant, suposa un comprom\u00eds dif\u00edcil entre forces desiguals. \u00c9s, sens dubte, una de les opcions compositives m\u00e9s utilitzades i efectives. S\u00f3n dues les lleis de la composici\u00f3 que podrien considerar-se un exemple d\u2019aquest tipus d\u2019equilibri:<\/p>\n

    \n
      \n
    1. Llei de la balan\u00e7a.<\/strong> Rep aquest nom perqu\u00e8 l\u2019esquema compositiu resultant \u00e9s semblant al de la figura d\u2019una balan\u00e7a. El peu de la balan\u00e7a se situa en el centre de la composici\u00f3 i \u00e9s en aquest espai central on es representa la figura amb m\u00e9s import\u00e0ncia. A ambd\u00f3s costats es distribueixen la resta dels elements i n’equilibren els pesos. Aix\u00ed doncs, un pes gran pot ser equilibrat amb un altre de m\u00e9s petit escur\u00e7ant, simplement, la dist\u00e0ncia que separa el pes m\u00e9s gran de l\u2019agulla de la balan\u00e7a. Un clar exemple d\u2019aquestes composicions religioses seria el Pantocr\u00e0tor<\/a>. Frontal d\u2019altar de la Seu d\u2019Urgell o dels Ap\u00f2stols (segle XII).\n
      \n

      Aquest quadre de C\u00e9zanne suposaria una reformulaci\u00f3 del concepte de balan\u00e7a del Pantocr\u00e0tor, at\u00e8s que se cenyeix formalment en aquest pressup\u00f2sit. La figura principal seria el jugador del centre i, a tots dos costats, hi t\u00e9 un\u00a0jugadors m\u00e9s. No obstant aix\u00f2, hi ha una asimetria que provoca el quart personatge que observa la partida des del costat esquerre, que queda compensat visualment per la cortina situada a la dreta del quadre. A m\u00e9s, hi ha quatre pipes de tabac penjades a la paret, la diagonal de les quals apunta novament al jugador del centre.<\/div>
      \"Els

      Els jugadors de cartes<\/em>, Paul C\u00e9zanne, 1890-92, Open Access for Scholarly Content (OASC) via Met website<\/a>.<\/p><\/div><\/div>

      <\/div><\/p>\n<\/div>\n
        \n
      1. Llei de compensaci\u00f3 de masses. <\/strong>Aquesta llei es basa en l\u2019equilibri dels pesos visuals (la grand\u00e0ria, el color, la posici\u00f3). En aquest cas la figura principal de la composici\u00f3 es despla\u00e7a del centre i passa a situar-se en un lateral. Per compensar aquest pes descentrat es col\u00b7loquen una o m\u00e9s formes allunyades del centre, de manera que contrarestin el pes de la principal. La gran majoria de les composicions que existeixen podrien encaixar d\u2019alguna manera amb aquesta llei, ja que la compensaci\u00f3 \u00e9s un instint natural en el proc\u00e9s creatiu.\n
        \n

        A la fotografia seg\u00fcent veiem com la finestra, que ocupa un espai ampli en la composici\u00f3, est\u00e0 descentrada cap a la dreta. En canvi, queda compensada per la pres\u00e8ncia del fanal, m\u00e9s petit i situat m\u00e9s amunt. Aix\u00f2 succeeix per dos motius: est\u00e0 m\u00e9s allunyat del centre i a dalt t\u00e9 m\u00e9s pes que a baix.<\/div>
        \"French

        French facade<\/em>, Ruben Alexander, 2016, CC<\/a>.<\/p><\/div><\/div>

        <\/div><\/p>\n<\/div>\n

         <\/p>\n

        \n

        En canvi, en aquesta altra fotografia la composici\u00f3 \u00e9s lleugerament asim\u00e8trica cap a la dreta per poder tenir perspectiva del reflex al mirall, i tamb\u00e9 queda compensada pels dos elements a l\u2019esquerra: la fotografia i el perfum.<\/div>
        \"Cartes,

        Cartes<\/em>, Gemma San Cornelio, 1997.<\/p><\/div><\/div>

        <\/div><\/p>\n<\/div>\n<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n<\/ol>\n

        Les lleis de la balan\u00e7a i la compensaci\u00f3 de masses s\u00f3n d\u2019una gran aplicaci\u00f3 en el disseny web i es materialitzen en documents de plantilla denominats wireframes<\/em>.<\/p>\n

        \"

        , CC BY 2.0, <\/a>https:\/\/commons.wikimedia.org\/w\/index.php?curid=12888965\/<\/a><\/p><\/div><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        5.3.2. Asimetria L\u2019equilibri din\u00e0mic sol ser asim\u00e8tric a nivells diferents i, per tant, suposa un comprom\u00eds dif\u00edcil entre forces desiguals. \u00c9s, sens dubte, una de les opcions compositives m\u00e9s utilitzades i efectives. S\u00f3n dues les lleis de la composici\u00f3 que podrien considerar-se un exemple d\u2019aquest tipus d\u2019equilibri: Llei de la balan\u00e7a. Rep aquest nom perqu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/98"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=98"}],"version-history":[{"count":17,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/98\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":425,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/98\/revisions\/425"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/form-comp\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=98"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}