{"id":108,"date":"2017-01-25T15:49:39","date_gmt":"2017-01-25T15:49:39","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/?page_id=108"},"modified":"2021-07-22T07:47:47","modified_gmt":"2021-07-22T07:47:47","slug":"1-lletres-9","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/1-lletres-9\/","title":{"rendered":"1. Lletres"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

1.6. Anatomia del tipus<\/strong><\/h3>\n

1.6.4. Trets fonamentals: contrast, eix i ull mitj\u00e0<\/strong><\/h4>\n

Ja hem vist que el car\u00e0cter tipogr\u00e0fic t\u00e9 un seguit ampli i divers d\u2019elements i caracter\u00edstiques susceptibles d\u2019an\u00e0lisi. Tanmateix, per a fer una identificaci\u00f3 m\u00e9s directa de les lletres i con\u00e8ixer millor el seu funcionament, ens centrarem en tres aspectes: contrast, eix i ull mitj\u00e0.<\/p>\n

El contrast<\/strong> \u00e9s la difer\u00e8ncia entre els tra\u00e7os gruixuts i prims de la lletra. El contrast en tipografia ve de la repetici\u00f3 de les formes que genera l\u2019eina cal\u00b7ligr\u00e0fica i no t\u00e9 una utilitat concreta, sin\u00f3 que \u00e9s un fet m\u00e9s aviat cultural, de tradici\u00f3. Els tip\u00f2grafs que treballaven amb plom solien copiar les formes de la cal\u00b7ligrafia de moda en aquell moment. Generalment les lletres romanes tenen m\u00e9s contrast que les de pal sec.<\/p>\n

\"Figura

Figura 23. Comparaci\u00f3 de contrast entre Bodoni (esquerra) i Helvetica (dreta)<\/p><\/div>\n

L\u2019eix<\/strong> o modulaci\u00f3 \u00e9s la distribuci\u00f3 del contrast en el car\u00e0cter, suggerida per la posici\u00f3 dels tra\u00e7os prims i gruixuts. Pot ser inclinat com en les venecianes o les incises, o vertical com en les didones o els pals secs. Aquesta inclinaci\u00f3 t\u00e9 una gran import\u00e0ncia en la determinaci\u00f3 de l\u2019estil dels car\u00e0cters. En general, una modulaci\u00f3 inclinada respon a un tipus m\u00e9s proper a l\u2019escriptura manual, i un ritme marcat per l\u2019eix axial correspon a un tipus m\u00e9s modern i racionalitzat.<\/p>\n

Algunes tipografies, com per exemple la Baskerville, tenen una modulaci\u00f3 vertical o gaireb\u00e9 vertical. A m\u00e9s, en algunes fam\u00edlies, com la Rotis Serif, podem detectar modulacions verticals (o) i obliq\u00fces (e). En aquests casos \u00e9s millor centrar-se en la lletra \u00abo\u00bb caixa baixa i \u00abO\u00bb caixa alta per identificar l’eix. S\u00f3n dues de les lletres en les que podem veure millor els canvis de contrast i tenen un tra\u00e7 complet.<\/p>\n

\"\"

Figura 24. Comparaci\u00f3 de modulacions entre Jenson (esquerra) i Bodoni (dreta)<\/p><\/div>\n

L\u2019ull mitj\u00e0 \u00e9s l\u2019al\u00e7\u00e0ria de la min\u00fascula respecte a la maj\u00fascula, sense tenir en compte els ascendents i descendents. L\u2019ull mitj\u00e0 ha anat variant al llarg de la hist\u00f2ria de la tipografia, i en general les tipografies de pal sec tenen un ull m\u00e9s gran que les romanes, cosa que les fa m\u00e9s eficients per a molts usos perqu\u00e8 ocupen menys espai vertical.<\/p>\n

\"\"

Figura 25. Determinaci\u00f3 de l\u2019ull mitj\u00e0\/altura x, segons la comparativa de proporcions entre Franklin Gothic (esquerra) i Baskerville (dreta)<\/p><\/div>\n

Conclusions<\/strong><\/h4>\n

Per a fer una identificaci\u00f3 m\u00e9s directa de les lletres i con\u00e8ixer millor el seu funcionament, ens fixem en el contrast, l\u2019eix i l\u2019ull mitj\u00e0.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1.6. Anatomia del tipus 1.6.4. Trets fonamentals: contrast, eix i ull mitj\u00e0 Ja hem vist que el car\u00e0cter tipogr\u00e0fic t\u00e9 un seguit ampli i divers d\u2019elements i caracter\u00edstiques susceptibles d\u2019an\u00e0lisi. Tanmateix, per a fer una identificaci\u00f3 m\u00e9s directa de les lletres i con\u00e8ixer millor el seu funcionament, ens centrarem en tres aspectes: contrast, eix i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/108"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=108"}],"version-history":[{"count":18,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/108\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":938,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/108\/revisions\/938"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}