\n
\u00abConjunt de glifs pertanyents a un alfabet tipogr\u00e0fic, ordenats en una base de dades i emmagatzemats en un o m\u00e9s arxius inform\u00e0tics juntament amb la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per a relacionar-se entre si i ser disposats correctament en qualsevol dispositiu de sortida\u00bb (Daniel Rodr\u00edguez-Valero, 2016).<\/p>\n<\/div>\n
L\u2019origen de les tipografies electr\u00f2niques es remunta al 1965, moment en qu\u00e8 s\u2019introdueix el tub de rajos cat\u00f2dics com a font d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3 i l\u2019escalat de les lletres passa de ser \u00f2ptic a electr\u00f2nic. Aquest sistema, que no servia per a la integraci\u00f3 d\u2019imatge i text, va quedar obsolet aviat perqu\u00e8 no permetia veure en pantalla el que sortiria per la impressora o la filmadora.<\/p>\n
L\u2019any 1985 va suposar una revoluci\u00f3 en el m\u00f3n gr\u00e0fic i tipogr\u00e0fic en apar\u00e8ixer, gaireb\u00e9 simult\u00e0niament, el llenguatge PostScript d\u2019Adobe, l\u2019ordinador personal amb interf\u00edcie gr\u00e0fica Macintosh, la impressora LaserWriter d\u2019Apple i l\u2019aplicaci\u00f3 PageMaker d\u2019Aldus. Aquest fet marcaria el comen\u00e7ament del que anomenem autoedici\u00f3<\/strong>, tamb\u00e9 coneguda com edici\u00f3 electr\u00f2nica<\/em> o edici\u00f3 d\u2019escriptori<\/em>, consistent en la utilitzaci\u00f3 conjunta d\u2019un ordinador personal, un programa, un llenguatge i una impressora.<\/p>\nPostScript<\/strong> \u00e9s un llenguatge de descripci\u00f3 de p\u00e0gina per a la creaci\u00f3 de gr\u00e0fics vectorials en autoedici\u00f3. Est\u00e0 dissenyat per a transportar qualsevol tipus d\u2019informaci\u00f3 gr\u00e0fica a un dispositiu de sortida, ja que tracta el text, els gr\u00e0fics vectorials i les imatges fotogr\u00e0fiques com a dades del mateix tipus. Dit d\u2019una altra manera, PostScript \u00e9s la tecnologia que permet que tot el programari que interv\u00e9 en el proc\u00e9s d\u2019autoedici\u00f3 parli el mateix llenguatge i s\u2019arribi a entendre. La clau del seu \u00e8xit radica en el fet que no va ser ideat per a un tipus concret d\u2019ordinador o impressora, sin\u00f3 que \u00e9s universal i independent del maquinari.<\/p>\nMalgrat que les primeres tipografies digitals eren bitmap<\/em>, \u00e9s a dir, matrius de p\u00edxels o imatges r\u00e0ster, les fonts actuals s\u00f3n totes vectorials. Avui dia en el mercat conviuen els seg\u00fcents formats de fonts digitals:<\/p>\n\n- PostScript Type 1<\/strong> (Adobe). Aquesta suposa la primera tecnologia tipogr\u00e0fica vectorial i descriu els car\u00e0cters com un contorn matem\u00e0tic abstracte per mitj\u00e0 de corbes B\u00e9zier c\u00fabiques. Les fonts PostScript de tipus 1 estan formades per dos arxius relacionats, un de dedicat a la visualitzaci\u00f3 en pantalla i l\u2019altre, a la impressi\u00f3. La introducci\u00f3 del format Type 1 va incloure com a novetat la possibilitat de representar els tipus a qualsevol grand\u00e0ria.<\/li>\n
- TrueType<\/strong> (Apple). A finals de la d\u00e8cada de 1980, i davant el predomini tipogr\u00e0fic d\u2019Adobe, Apple presenta el format TrueType, que, a difer\u00e8ncia del PostScript, fa servir una \u00fanica descripci\u00f3 per a la visualitzaci\u00f3 en pantalla i per a la impressi\u00f3. Posteriorment Apple va concedir la llic\u00e8ncia d\u2019aquesta tecnologia a Microsoft, i aix\u00f2 va fer que es convert\u00eds en l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s habitual en els ordinadors personals de les plataformes Mac i PC arreu del m\u00f3n. A la d\u00e8cada de 1990, TrueType es va convertir en l\u2019est\u00e0ndard de la ind\u00fastria multim\u00e8dia, mentre que les tipus 1 es van seguir fent servir principalment en la ind\u00fastria gr\u00e0fica.<\/li>\n
- OpenType<\/strong> (Adobe i Microsoft). Nascut a finals de la d\u00e8cada de 1990 i consolidat alguns anys despr\u00e9s, OpenType suposa el primer format multiplataforma real i el que va acabar amb les anomenades font wars<\/em><\/strong> (\u2018guerres tipogr\u00e0fiques\u2019). Aquest nou format disposa d\u2019una arquitectura autocontinguda (un \u00fanic arxiu per cada font), una rasteritzaci\u00f3 PostScript \u00f2ptima i \u00e9s adm\u00e8s per tots els sistemes operatius actuals sense necessitat de programari addicional, cosa que simplifica enormement la gesti\u00f3 de les fonts. OpenType es basa en la codificaci\u00f3 internacional Unicode, que assigna 2 bytes per car\u00e0cter, fet que permet tenir m\u00e9s de 65.000 glifs per font (les tecnologies PS1 i TrueType estaven restringides a 256 glifs). Aquesta caracter\u00edstica fa que les fonts OTF (OpenType Font) ampli\u00efn l\u2019anterior ventall convencional de car\u00e0cters alfanum\u00e8rics i siguin capa\u00e7os de representar en una mateixa font un gran nombre de signes especials: versaletes, nombres de caixa baixa, lligadures, lletres decoratives alternatives, car\u00e0cters no llatins, fraccions, ornaments, etc. Les fonts OpenType tamb\u00e9 admeten les funcions tipogr\u00e0fiques intel\u00b7ligents dels programes de maquetaci\u00f3 moderns, com la substituci\u00f3 autom\u00e0tica de car\u00e0cters per lligadures o la tria autom\u00e0tica d\u2019una variant per a text corregut o display<\/em> en funci\u00f3 de si estem maquetant una caixa de text a 8 o a 72 punts.<\/li>\n
- \n
Variables OpenType<\/b> (Google, Apple, Microsoft i Adobe). Vegeu apartat 1.6.1.<\/a><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n <\/p>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\nL\u2019any 1985 va suposar una revoluci\u00f3 en el m\u00f3n gr\u00e0fic i tipogr\u00e0fic en apar\u00e8ixer, gaireb\u00e9 simult\u00e0niament, el llenguatge PostScript d\u2019Adobe, l\u2019ordinador personal amb interf\u00edcie gr\u00e0fica Macintosh, la impressora LaserWriter d\u2019Apple i l\u2019aplicaci\u00f3 PageMaker d\u2019Aldus. Aquest fet marcaria el comen\u00e7ament del que anomenem autoedici\u00f3.<\/p>\n
PostScript \u00e9s la tecnologia que permet que tot el programari que interv\u00e9 en el proc\u00e9s d\u2019autoedici\u00f3 parli el mateix llenguatge i s\u2019arribi a entendre.<\/p>\n
Actualment en el mercat conviuen les PostScript Type 1, TrueType i OpenType.<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1.9. Tipografia digital Una definici\u00f3 molt completa de font digital \u00e9s la que proposa el professor Daniel Rodr\u00edguez-Valero al seu llibre Manual de tipograf\u00eda digital (Campgr\u00e0fic, 2016): \u00abConjunt de glifs pertanyents a un alfabet tipogr\u00e0fic, ordenats en una base de dades i emmagatzemats en un o m\u00e9s arxius inform\u00e0tics juntament amb la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/328"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=328"}],"version-history":[{"count":12,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/328\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":896,"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/328\/revisions\/896"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny-test.uoc.edu\/recursos\/tipo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=328"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}