1.1. L’heterogeneïtat de la producció editorial digital
L’entorn digital actual ha definit un paradigma en el qual hi ha moltes i molt diverses opcions disponibles per a la creació digital, cada una de les quals amb característiques i particularitats pròpies que determinen no solament la forma de l’objecte digital que creem sinó també les seves possibilitats de publicació i de comercialització digital. Així, quan afrontem el repte de crear continguts digitals, siguin del tipus que siguin, ens trobem davant d’un gran ventall d’opcions pel que fa als objectes potencials, els formats en què podem crear i el gran conjunt d’eines disponibles per a fer-ho.
L’entorn digital és un entorn canviant en el qual, mentre alguns llenguatges perduren, les eines, les plataformes, els formats i els continents evolucionen contínuament donant forma a un entorn heterogeni, que és difícil d’aprehendre a primer cop d’ull. Sense una anàlisi profunda no solament de les opcions disponibles sinó també de les implicacions que es deriven del procés d’elecció del contenidor, és molt difícil encertar.
Aquest dinamisme inestable de l’entorn actual fa especialment necessari definir un mapa de decisions previ que tot creador ha d’afrontar abans d’escollir quina serà la forma i el format que donarà a un contingut determinat.
Quin objecte digital crearà? Amb quines eines?
En quin format?
No solament hem de determinar quina forma donarem al contingut, quin objecte volem crear (volem crear un llibre digital, una revista o una aplicació), sinó que hem de reflexionar per a escollir un format que tingui un triple encaix amb les nostres intencions i objectius: el tipus de contingut i d’experiència pretesos per a l’usuari, les vies de distribució i el model de negoci que vulguem implementar.
En l’entorn anterior (analògic) era senzill prendre aquest tipus de decisions. Un cop superada la dicotomia inicial Betamax enfront de VHS, només teníem un format de vídeo per a distribuir continguts al públic: la cinta. El mateix va passar amb la música: de la cinta de casset vam passar al disc compacte, amb un període de convivència però amb una clara tendència a la substitució del primer pel segon.
Si analitzem els diaris, els llibres i la majoria d’objectes culturals, ens adonarem que en l’entorn analògic el contingut determinava l’objecte, el format i les possibles vies de distribució i comercialització d’aquest. Hom no podia crear un diari sense imprimir-lo en paper, distribuir-lo als quioscos i cobrar un preu per exemplar; ni crear un disc musical i empaquetar-lo en res més que no fos un vinil primer, i una cinta de casset o un CD posteriorment.
El contingut cultural, abans de l’entorn digital, tenia un format d’emmagatzematge i una distribució predeterminats per la seva tipologia. La capacitat de decisió dels creatius pel que fa a això era molt limitada i el procés de decisió era molt breu.
La digitalització dels processos de creació, publicació i comercialització dels continguts, com és propi dels «nous mitjans», ha comportat una multiplicació dels possibles objectes a crear i els formats i les eines per a fer-ho. Així, si hom vol crear un llibre digital tindrà diferents contenidors que poden recollir el contingut, diferents eines per a crear-lo i, sobretot, diferents formats de sortida, que no solament determinaran les opcions creatives i de reproducció del contingut, sinó que condicionaran, com veurem més endavant, les possibilitats de distribució i comercialització de l’objecte resultant.
El mateix passa quan hom crea una revista digital: pot optar per fer-ho usant un gestor de continguts o CMS (com WordPress), que ofereix els avantatges del recurs en línia als lectors, usant un format tancat via InDesign més PDF o el relativament recent EPUB3, que combina el format web amb un empaquetatge que en permet la distribució i lectura fora de línia. Si analitzem altres tipus de continguts, ens adonarem que passa exactament el mateix: ja no podem mantenir una relació d’un a un pel que fa a la digitalització del contingut cultural. Però aquesta situació és molt més determinant i limitadora en el cas del contingut editorial.
L’ecosistema comercial (les opcions per a vendre el producte) està condicionat fortament pel format de sortida del contingut.
Aquestes noves característiques de l’entorn digital, aquesta multiplicitat d’opcions tècniques a l’hora d’afrontar el repte creatiu, dibuixen un panorama que demana d’una forta atenció a aquest mapa reflexiu i de presa de decisions previ de què parlàvem, com a única via per a garantir l’èxit en la producció i, sobretot, evitar la necessitat de repetir processos, fer marxa enrere o duplicar la feina necessària per a arribar a la fase de comercialització d’un contingut.
Al llarg d’aquesta secció estudiarem de ben a prop les característiques dels diferents objectes, formats i opcions de creació digital per al contingut editorial, atenent al procés necessari per a fer el camí que hi ha entre el contingut cultural d’entrada i el format digital de sortida, tot això per evitar les incompatibilitats tècniques i les limitacions comercials associades al format escollit, relacionades amb els llenguatges implicats en la creació i al programari informàtic utilitzat.
Per tant, tot i que a priori podria semblar que en un entorn en què crear és molt més accessible i en què les eines, les opcions i els entorns es multipliquen contínuament, el procés de treball hauria de ser majoritàriament tècnic («seguir les instruccions del manual de funcionament»). No obstant, sense una fase de reflexió prèvia i un coneixement suficient de l’entorn i les possibilitats és molt difícil garantir l’èxit creatiu i/o comercial.
Per a començar amb bon peu en la producció editorial digital, és indispensable atendre a les característiques més importants del seu ecosistema; i aquesta tasca passa per definir les diferents opcions creatives i les seves implicacions, tant pel que fa a l’objecte digital a crear com pel que fa al format escollit per a digitalitzar-lo.