3.4. Tercera fase: producció
3.4.6. Creació multiformat (eines de creació transversal)
Tot i que estem tractant cadascun dels formats de manera independent, ja hem comentat anteriorment que hi ha la possibilitat de publicar el contingut en multiformat. Això és especialment adequat quan publiquem contingut que volem que sigui accessible per al màxim de lectors possibles, independentment del sistema que usin per a llegir o el dispositiu que escullin.
El problema que ens trobarem, però, és que la conversió entre formats, si no és que plantegem el projecte ja des de l’inici com a multiformat, serà força complicada. És cert que tenim disponibles algunes aplicacions per a convertir entre formats publicacions digitals —en parlarem breument en el punt següent—, però no és menys cert que en la majoria dels casos les conversions automàtiques que funcionen realment són les que ja podem generar fàcilment amb els programes d’edició. Transformar qualsevol contingut digital a PDF és un procés senzill, independentment del programari que usem. Transformar un contingut en PDF a EPUB amb un conversor automàtic no solament ens deixarà un arxiu tècnicament poc funcional, sinó que en el procés perdrem una gran part dels avantatges del format EPUB si no editem el contingut posteriorment a mà. Tant el marcatge semàntic com el conjunt de metadades que podem afegir a un EPUB no podran ser extretes d’un document PDF. El resultat haurà de ser observat atentament en cada cas i sotmès a una fase de test i depuració molt completa per a verificar-ne la integritat.
Si, al contrari, determinem a priori que volem crear un objecte multiformat, podrem adaptar els processos de creació perquè siguin eficients per a crear tots els formats implicats. Així guardarem el contingut en diferents parts de l’edició per a poder-lo usar en la creació dels diferents formats.
Per exemple, si jo estic creant un llibre digital en el format EPUB (format en què hem vist que un dels passos més importants és el marcatge semàntic del contingut amb el llenguatge HTML i la definició dels estils visuals amb CSS), i vull oferir aquest contingut també en el format d’Amazon, guardaré els arxius de contingut per a usar-los a posteriori en la creació del llibre en el format KF8, en què podré reusar una part del marcatge HTML. El mateix farem si sabem que el contingut de l’EPUB l’oferirem també en una versió en línia o l’usarem per a omplir un CMS.
És cert que en el cas d’EPUB accedir als arxius HTML un cop creat l’objecte digital final (amb extensió .epub) és senzill atesa la seva estructura oberta, però el procés es complica en la resta de formats. Obtenir el text o les imatges d’un document PDF per a importar-los a un document web, en alguns casos i en funció de la configuració de l’arxiu, pot ser complicat.
Per tant, si tinc clars tots els passos necessaris per a crear tots els formats en què oferiré el contingut podré adaptar el procés de creació, normalment centrat en un format principal, per a fer còpies del contingut en el moment idoni de l’edició, assegurant que les modificacions que hi faci a posteriori no intercediran en la creació de la resta de formats. També sabré a priori quins formats d’arxiu puc usar per a les imatges o el contingut audiovisual que hagin de formar part de la publicació. Aquesta informació ens facilitarà de manera molt significativa el procés d’edició dels continguts.