1.5. Públic objectiu, vies de distribució i possibles models de negoci
1.5.3. Possibles models de negoci associats als productes editorials digitals
En el cas dels possibles models de negoci associats a la producció editorial, també podem definir dos grans grups a tenir en compte. Podem diferenciar clarament entre:
- La digitalització del model de distribució, els nous models purament digitals que són el fruit de les noves potencialitats de l’ecosistema digital i la codificació digital de la informació.
- La venda editorial clàssica, és a dir, la venda d’exemplars individuals a un preu predeterminat per a cada objecte.
La remediació dels processos comercials clàssics és la primera opció que solem prendre quan digitalitzem un procés «analògic» clàssic.
Quan començà el fenomen de la música comercial en MP3, no era possible accedir a una sola cançó, i manteníem el format clàssic d’LP o de disc complet, en el qual si un volia accedir al contingut havia de comprar-lo sencer i a un preu equiparable al format de distribució pre-internet. A poc a poc, però, i gràcies a l’aportació de diferents iniciatives innovadores, es va popularitzar el model actual en què es pot accedir a una sola cançó, comprar un conjunt d’aquestes o subscriure’s a un servei de música a demanda per un preu fix. El mateix ha passat en la indústria de l’audiovisual: del format convencional, de compra per exemplar i de preus elevats, hem passat a un model de subscripció per continguts (Netflix, HBO, Vodafone TV, etc.), molt més d’acord amb les característiques de l’entorn actual.
En el sector editorial aquest procés és encara incipient i els models de negoci actuals, cada cop amb més excepcions (sobretot pel que fa a l’accés per subscripció), continuen essent tots models clàssics de distribució d’exemplars individuals.
Models clàssics
Els models clàssics de distribució i venda de continguts ja els coneixem de primera mà, ja que són els que usem en una llibreria convencional o qualsevol botiga de productes, també en línia. Nosaltres ens interessem per un producte (un exemplar), paguem un preu concret, i el contingut passa a estar disponible per a accedir-hi i llegir-lo (no queda pas clar en molts casos que siguem propietaris d’aquest exemplar digital, sinó que en som usuaris). És el model editorial habitual en què l’exemplar és el centre del model de negoci.
En aquest grup podríem afegir també el model que es basa en la subscripció a uns continguts per un pagament fix mensual. És un model que en alguns casos s’inclou en el grup d’innovacions, perquè és cert que no era habitual en l’entorn analògic que hom tingués accés a un catàleg editorial complet per una subscripció mensual, però no s’allunya gaire del que han fet sempre les biblioteques, els clubs de lectura o les subscripcions a editorials que permetien accedir per un preu reduït a un gran conjunt de llibres o revistes. Per tant, en aquest cas també podem parlar d’una remediació del model, que ara és molt més fàcil d’implementar i de rendibilitzar (ja que no hem de distribuir un objecte físic prèviament imprès i enquadernat).
Models innovadors i digitals
Els models més innovadors i pròpiament digitals són els que desmunten la dictadura de l’exemplar. Són models que trenquen la relació unilateral entre exemplar i preu per a fer propostes més adequades a l’entorn digital. Aquestes propostes passen per la creació d’exemplars complexos, fruit de la suma i resta d’una part dels continguts dels exemplars originals, per la creació de productes personalitzats a les necessitats d’un lector concret. Són models que permeten reunir diferents capítols de diferents exemplars en un mateix objecte digital, i crear així, in situ, un contingut adaptat.
Aquests models, però, són minoritaris en els portals habituals i queden en el terreny de la innovació, ja que, perquè siguin possibles, els continguts han de complir determinats requisits tècnics i formals que la indústria editorial es troba incorporant.
Perquè sigui possible desmuntar un exemplar —un llibre digital, per exemple, o una revista digital—, és necessari que el format que recull els objectes sigui accessible i comprensible per al sistemes informàtics més enllà de la consideració d’arxiu digital. Cal identificar el contingut d’un llibre de la mateixa manera que ho fem amb una pàgina web, definint el títol, el cos del text, les parts més i menys importants… però també l’inici i el final d’un capítol, les metadades necessàries per a identificar el contingut, i que aquest sigui fàcilment copiable, manipulable i adaptable digitalment. Aquestes condicions només les compleixen avui dia els llenguatges per a la web. A poc a poc, amb l’adopció del format EPUB, del qual parlarem posteriorment, i la tendència global cap als llenguatges oberts, cada cop serà més factible implementar noves relacions entre el model de negoci i els continguts amb la manipulació d’aquests tenint en compte determinats requisits concrets. El lector podrà seleccionar un tòpic i obtenir diferents capítols, articles o continguts adequats al que cerca sense la necessitat de comprar tots els exemplars concrets. Aquest fet implicarà una revolució en la manera en què accedim als continguts textuals.
No podem obviar, però, que aquests nous models de distribució tenen molt més sentit quan parlem de continguts acadèmics o d’assaig i molt menys en la novel·la o la narració breu. Normalment, tot i que podríem trobar alguna excepció, no té sentit partir una novel·la en capítols, o un conte o narració breu, si no és que l’objectiu que tinguem sigui d’investigació o anàlisi d’aspectes concrets d’aquest o del seu moviment literari.
Hem volgut plantejar aquí aquest repte perquè tot i que en parlarem des de l’òptica de la distribució i la comercialització en una secció pròpia, és molt important entendre que les decisions tècniques i conceptuals sobre la producció de l’objecte determinaran les opcions comercials i de distribució a què podrem accedir.
Si volem vendre un exemplar a Amazon haurem d’usar el seu format i les eines que ens ofereixen per a crear-lo, i si ho volem fer a Google Books haurem de triar el format EPUB. En el cas de les eines de creació, si usem un programa com iBooks Author (Apple) per a crear un llibre digital, només tindrem l’opció de vendre’l al portal d’Apple, perquè el format resultant del llibre serà propietat de l’empresa. Amb Adobe InDesign, tot i que podrem exportar a diferents formats, haurem de sotmetre el resultat a una important revisió del codi per a complir els estàndards del format i validar correctament el nostre exemplar.
Tractarem totes aquestes dificultats, condicionants i dependències de manera més detallada a continuació.