2.2. Llibres digitals
2.2.4. PDF
El format PDF (Portable Document Format) no és un format per a llibres digitals. I, tot i que des del 2008 és un estàndard obert, no és eficient tècnicament per a complir els requisits de qualsevol llibre digital: el disseny adaptable, la personalització per part de l’usuari, etc. No obstant això, és un dels formats més usats per a compartir documents a la xarxa i trobarem encara moltes publicacions, sobretot provinents de digitalitzacions d’una obra en paper, en aquest format.
PDF és un format molt estès per a publicar documents digitals breus (articles, gràfics, catàlegs, presentacions, etc.), però no és apte per a crear llibres digitals ni tampoc com a format exclusiu per a les revistes electròniques.
Aquest format fou creat per Adobe per a distribuir digitalment documents impresos, i planteja la digitalització del contingut tenint en compte les característiques dels documents en paper (marges fixos, proporcions predeterminades, sense reflow, elements posicionats de manera absoluta, etc.), cosa que encaixa molt poc amb les característiques dels documents digitals actuals.
The PDF isn’t truly an ebook because it retains its format no matter the size of the screen that displays it. It will always be an accurate representation of the paper document that it represents —on a 27″ monitor, on a 13″ laptop display, on an 9.7″ iPad screen, or a 4.8 Galaxy s3 phone […] Anyone who’s tried to read a PDF on a small screen knows what I mean.
Però la gran penetració de PDF com a format per a distribuir les primeres versions de llibres digitals ha provocat que una gran part dels llibres digitals que encara corren per la xarxa estiguin editats en aquest format. Tot i el gran esforç d’algunes iniciatives per a transformar-los en formats més accessibles i adaptables als dispositius actuals, encara queda molta feina per fer per a tenir tot el corpus de llibres digitals en formats moderns i més adaptats a l’entorn actual.
Avui dia no té cap sentit usar com a format exclusiu un que tècnicament no s’adapta a les necessitats que té qualsevol producte editorial digital —màxima penetració de mercat, arribada a tots els usuaris, adaptació als dispositius, incorporació de noves funcionalitats, etc.— i, sobretot, que té una alta incapacitat per a conviure amb els sistemes estàndard de gestió de metadades que, com veurem posteriorment, són el futur de les publicacions digitals.
Altra cosa és que, per a seguir els criteris de compatibilitat màxima, decidim exportar una versió del contingut en format PDF per arribar a entorns de lectura en què aquest format encara és protagonista.
Publicacions fixes (fixed layout)
L’únic cas en què encara pot tenir sentit usar el format PDF com a principal és quan el document resultant ha de mantenir unes proporcions fixes, sense cap alteració. Hi ha casos concrets en què mantenir la relació entre la imatge i el text, per exemple, com hem comentat anteriorment, és indispensable per a mantenir la transmissió del missatge.
És cert que cada cop és més habitual que qualsevol document digital es plantegi ja des de l’òptica del disseny adaptable, però encara hi ha casos en què, sia perquè tenim una versió alternativa en paper, o perquè és més senzill plantejar una maquetació fixa, es continua usant el format PDF per a distribuir alguns documents que podríem considerar editorials. Sempre són documents en què preval el disseny i el posicionament absolut dels continguts per davant de l’adaptabilitat als diferents dispositius de lectura.
A poc a poc, però, amb la massificació de la interconnectivitat entre objectes i dispositius digitals, aquest tipus de propostes aniran deixant espai a iniciatives adaptables, basades en els principis d’accessibilitat i universalització de la web.
El canvi, però, s’ha de donar en origen, en la fase de plantejament previ d’un projecte editorial que hem anat definint en aquesta secció, un plantejament que ha de tenir en compte, a priori, l’entorn i l’ecosistema en què s’ha de publicar el contingut, per a crear-lo i editar-lo ja tenint en compte la capacitat d’adaptació que ha de tenir.
A poc a poc, però, amb la massificació de la interconnectivitat entre objectes i dispositius digitals, aquest tipus de propostes aniran deixant espai a iniciatives adaptables, basades en els principis d’accessibilitat i universalització de la web.
El canvi, però, s’ha de donar en origen, en la fase de plantejament previ d’un projecte editorial que hem anat definint en aquesta secció, un plantejament que ha de tenir en compte, a priori, l’entorn i l’ecosistema en què s’ha de publicar el contingut, per a crear-lo i editar-lo ja tenint en compte la capacitat d’adaptació que ha de tenir.
Hi ha pocs casos en què la relació entre els diferents elements que formen una publicació sigui necessària pel que fa a la transmissió del missatge; normalment, aquest fet respon a una decisió creativa revisable. Casos com la poesia visual i el còmic són exemples de propostes editorials que xoquen de front amb els principis del disseny adaptable, perquè demanen d’aquesta posició fixa dels elements respecte de les imatges. No obstant això, per a aquests documents també tenim alternatives lliures i molt més accessibles i adaptables, com la versió Fixed Layout d’EPUB3.