3. El projecte de marca
3.4. El manual d’identitat visual
El manual d’identitat visual corporativa forma part de la comunicació corporativa, que inclou tots els elements visuals que caracteritzen l’organització, entre els quals la marca gràfica, però també altres elements: color, tipus de fotografies, conceptes, etc. També és conegut com a manual d’identitat gràfica o identitat visual quan la marca no està associada necessàriament a una organització, sinó a un producte o servei.
El manual regula que la identitat visual de l’organització, o la marca, es difongui controladament en material imprès, fullets, productes, embalatge, publicitat, etc. i no en contradigui els valors. De la mateixa manera que existeixen uns components de la marca, també hi ha uns elements bàsics de la identitat visual de l’empresa: logotip, marca, tipografia i color.
3.4.1. Elements d’un manual d’identitat corporativa o llibre d’estil
El manual és l’eina fonamental que permet a una organització aplicar la identitat visual creada de manera uniforme en tots els seus missatges al llarg del temps. D’aquesta manera, cal entendre el manual no només com una descripció de la marca, dels signes que la componen, sinó com una autèntica estructura d’identitat que assessora l’empresa en l’ús de la identitat visual creada. El contingut del manual varia en funció de la naturalesa de l’organització. A continuació presentem un exemple de continguts de manual que inclou parts suficients i comunes:
- Presentació:
- Introducció. Es presenta el manual i seguidament s’insisteix en la importància de respectar les directrius desenvolupades per a aconseguir una imatge gràfica consolidada i homogènia.
- Índex. Llista de continguts i ubicació en les pàgines.
- Instruccions. S’explica com s’ha d’utilitzar el manual.
- Vocabulari. Glossari de termes tècnics utilitzats exposats per a facilitar una comprensió correcta als usuaris no iniciats que utilitzin el manual. Pot anar tant al començament com al final del manual.
- Elements bàsics:
- La marca. Es mostra la marca gràfica desenvolupada i s’expliquen els seus components: símbol (formes) i logotip (tipografia).
- Relacions proporcionals. Aquí es descriuen les relacions de grandàries, distàncies i geometries establertes entre els diferents elements que componen la marca.
- Esquema de traçat. Col·locar la marca sobre una quadrícula ajuda a observar com es reproduiria en sistemes de reproducció no fotogràfics.
- Àrea de respecte. Fixa un espai al voltant de la marca que no ha de ser envaït per altres elements (altres logos, fotografies, text, etc.).
- Grandària mínima. Estableix la grandària més petita que ha de tenir la marca perquè es mantingui una llegibilitat i percepció adequada.
- Gamma cromàtica. Conté els codis i les mostres dels colors corporatius triats per a representar la marca (normalment, en Pantone, RGB, CMYK i web).
- Tipografies. Es detallen els tipus de lletra corporatius utilitzats en la marca i en els textos.
- Versions monocromàtiques i en negatiu. Són representacions de la marca a un sol color (a una sola tinta: negre). La versió en negatiu (o invertida) situa la marca blanca sobre un fons negre o fosc.
- Versions secundàries. Són variacions reglades de la marca que varien la ubicació dels elements bàsics (símbol, logotip i tipografia) respecte a la marca principal. El manual explica en quins casos es pot utilitzar cada versió.
- Arquitectura de marca i submarques. En cas que l’organització integri diverses marques, caldria mostrar-ne les declinacions.
- Versions per a xarxes socials. Com s’adapta el logo a les icones de les xarxes socials.
- Aplicació sobre fons. Aquest apartat serveix per a especificar quina versió de la marca es farà servir segons el fons sobre el qual es col·loqui.
- Estil fotogràfic. Com s’han de tractar les imatges fotogràfiques que s’incloguin en els formats de comunicació.
- Plantilles per a edició de textos de manera correcta.
- Usos incorrectes. S’expliquen alguns usos erronis que s’han d’evitar en utilitzar i reproduir la marca.
- Aplicacions:
- Suports impresos. En aquest apartat es mostren els dissenys i les mesures dels suports impresos desenvolupats per l’organització: targeta de visita, sobre, carta, factura, albarà, etiquetes, etc. i, en definitiva, qualsevol suport imprès utilitzat habitualment.
- Suports digitals. Aplicació de la marca al web, en pantalles d’ordinador, de dispositius mòbils i tauletes o a les xarxes socials.
- Suports audiovisuals. Aplicació de la marca en produccions audiovisuals, vídeos o àudios.
- Suports específics. Aquí s’inclouen altres objectes i dissenys creats per a l’organització, com ara marxandatge (bolígrafs, carpetes, clauers, encenedors, samarretes, etc.), retolació de vehicles i d’arquitectures, envasos de productes, uniformes, publicitat, senyalística, estands, etc.
- Complements tècnics:
En aquest apartat es recopila la informació tècnica necessària per a reproduir correctament la marca: control de colors, material de reproducció, etc. - Tancament:
Per a tancar el manual, apareixen els crèdits de qui l’hagi desenvolupat i les seves dades de contacte. Quant al tipus de manual, hi ha dues opcions. D’una banda, el manual exhaustiu, que pretén controlar de manera absoluta qualsevol manifestació en què s’utilitzi la marca, reglant detalladament com s’ha de procedir en cada cas. De l’altra, en el pol oposat hi ha el manual que només ofereix directrius bàsiques per a utilitzar la marca i aconsella maquetes i composicions, però sense imposar un procediment detallat per a cada ús.